Sobre el significat de les paraules Creixent/Quart minvant
2015/01/01 Arregi Biziola, Manu - Fisikaria eta astronomia-zalea Iturria: Elhuyar aldizkaria
L'eix de la Terra té una inclinació de 23,5°. Per això veiem al Sol al capdamunt durant els migdia d'estiu. La seva altura màxima se situa entorn del dia de Sant Joan, solstici d'estiu. A l'hivern el Sol es troba molt més sota al migdia. La seva altura més baixa es troba al voltant del dia de Nadal, en el solstici d'hivern. La diferència entre aquests dos punts és de 47è en qualsevol lloc (23,5° per dos). La Lluna circula aproximadament pel mateix camí que el Sol, podent estar a uns 5° per damunt o per sota, a causa de la inclinació de l'òrbita de la Lluna respecte a l'eclíptica terrestre. És a dir, a vegades la Lluna va a dalt i a vegades a baix.
Deixant a un costat els tecnicismes en la mesura que sigui possible, intentaré explicar els moviments de la Lluna en el cel. Prenguem la nova Lluna més pròxima al dia del solstici d'estiu. En aquesta fase no veiem la Lluna perquè està de dia prop del Sol. Molt alt, per tant, com el Sol d'aquesta època. En el període de 14 dies que va d'aquí a una Lluna Plena (és a dir, en basca el Creixent), la Lluna va perdent altura en el cel, ja que la Lluna Plena de principi d'estiu ocupa les posicions del Sol a l'hivern. Aquest és el nou sentit que es vol adaptar a la paraula Quart minvant, és a dir, el temps en el qual la Lluna perd altura en el cel cada dia, en el nostre cel. A continuació, i sempre segons la nova interpretació, Ilgora letorke, a partir de la Lluna Plena d'aquesta època, que va guanyant altura cada dia (recordeu que en basc normal aquesta fase es denomina Lluna en Minvant, ja que la part il·luminada de la Lluna va disminuint). En realitat, perquè aquesta nova Lluna de principis d'estiu es produeixi en el punt més alt, ha de tenir una Lluna nova el dia del solstici. Com normalment no és així, sol haver-hi un desfasament. I encara que la nova Lluna és el dia del solstici, la inclinació de 5° de l'òrbita de la Lluna genera un altre petit desfasament. No obstant això, per a entendre el fenomen ens és igual.
En l'altre extrem de l'any, al començament de l'hivern, ocorre el contrari. La lluna plena sol ser molt alta i la nova a baix. En aquesta època, segons la nova interpretació i a diferència de l'estiu, la Lluna en Quart minvant seria el període d'una lluna a una altra. La Lluna Creixent, sense tenir en compte els desfasaments anteriorment esmentats, va de nou a ple. Què ocorre al llarg de l'any? De tot. Per posar dos exemples, entorn de l'equinoccio de primavera, la Lluna Minvant, segons la nova interpretació, aniria de la Lluna Creixent tradicional a la Lluna Minvant i a l'inrevés la Lluna Creixent. Quant a l'equinoccio de tardor, just el contrari.
Estan bé els que diuen que usem malament les paraules Creixent i Quart minvant? Vull deixar clar des del principi una cosa: això no és un debat científic, sinó un debat lingüístic. El fenomen al qual es refereix, és a dir, que la Lluna es mogui cada dia més o menys a dalt (canvi de declinació en el llenguatge tècnic) no té cap terme específic en astronomia, en cap llengua. L'òrbita de la Lluna només té nodes ascendents o descendents.
Traslladant el debat a l'àmbit lingüístic, ens trobem amb un greu problema. Estan documentats els significats típics de les paraules Creixent i Quart minvant. Pello Zabala utilitza també les paraules Creixent i Ilbehera per a designar les fases lunars en el seu llibre Naturalesa (Alberdania, 2000). I el Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca (EUSKALTZAINDIA) defineix a tots els dialectes de la llengua basca. On estan les proves de l'ús de l'altre significat? No ens han presentat cap.
Crec que aquest embolic està relacionat amb l'agricultura biodinàmica. L'agricultura biodinàmica està basada en les teories del filòsof austríac Rudolf Steiner (1861-1925), que el seu principal impulsor ha estat María Thun. En el segle XX. Per a conèixer la naturalesa d'aquestes idees es pot recórrer a un escrit molt significatiu en Thun, “Hinweise aus der Constellationsforschung für Bauern, Weinbauern, Gärtner und Kleingärtner” (Constel·lacions i agricultura biològic-dinàmica) La idea de Lluna ascendent/descendent està relacionada amb aquesta mena d'agricultura. D'aquí ve la qüestió de fixar-se en les circumstàncies de la Lluna. En el llibre de Thun es diu, entre altres coses, que en la Lluna descendent s'activa el contorn de les arrels de les plantes. Rudolf Steiner va establir en 1924 els principis d'aquesta mena d'agricultura. Però les creences sobre el moment adequat per a sembrar i plantar arbres o tallar-los estan relacionades amb les fases habituals de la Lluna en el saber popular basc.
En qualsevol cas, el tema a debatre no és si l'agricultura biodinàmica és directa o no, sinó el significat de les paraules Creixent i Quart minvant. En altres territoris s'ha inclòs l'agricultura biodinàmica, però amb noves paraules com a lluna ascendent, lune ascendante i ascending moon. Aquí, per part seva, aquestes “a dalt/a baix” de la Lluna han estat algunes d'elles les que han relacionat amb el significat literal de les paraules Creixent/Quart minvant, sense tenir en compte que en la boca dels bascos aquestes paraules tenen un altre significat.
En qualsevol cas, em resulta difícil creure que els nostres avantpassats feien els treballs del caseriu en funció de les circumstàncies de la Lluna. És relativament fàcil saber quan la Lluna puja i quan baixa en l'actualitat: només cal mirar els calendaris biodinàmics de moda o utilitzar programes informàtics com l'Stellarium. Però antany no era tan simple. I és que és fàcil predir les fases lunars, que tenen un període de 29,5 dies, un mes sinòdic, però no quan puja i quan baixa la Lluna. Fa dos-cents anys, per exemple, un granger, per a saber la fase lunar, només havia de mirar a la Lluna. Però, mira a ell, com saber si pujarà o baixarà en els pròxims dies? No se sap.
Però suposem, no obstant això, que el significat “real” o “original” d'Ilgora i Ilbehera és equivalent al d'ascending/descending moon de l'agricultura biodièsel. En aquest cas, el fenomen que tan fàcilment es percep, el de les fases lunars, quedaria patoso en basca. Tenim Lluna Plena i Lluna Nova, però estaríem sense nom per a indicar les fases intermèdies, a diferència d'altres llengües. Seria absurd.
"Aquesta entrada #CulturaCientífica 3. Participa en el festival"
