Ikerlan en la recerca

1999/12/01 Kortabarria Olabarria, Beñardo - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Ikerketa-zentroak

Passat

Segons el mateix Carlos Redondo, fa 25 anys ja se sentia alguna cosa sobre la recerca. L'actual director d'Ikerlan, en 1974, juntament amb altres 7-8 persones, va abandonar l'Escola Politècnica de Mondragón i va començar a treballar en l'estructura d'Ikerlan. "Perquè això succeís va caldre fusionar diversos factors. D'una banda, el paper del llavors Lankide Estalvi, que pretenia crear una cosa relacionada amb la recerca. D'altra banda, es van reunir al voltant de 30 cooperatives compromeses amb subvencionar alguna iniciativa d'aquest tipus. Finalment, l'Escola Politècnica va aportar recursos humans. El propi Caixa Laboral Popular va realitzar infraestructures i edificis i es va crear Ikerlan". El centre tecnològic Ikerlan es va estructurar així, sobre tres pilars, a través de la iniciativa conjunta de les cooperatives, Caixa Laboral i l'Escola Politècnica.

L'actual soci d'Ikerlan està format per 30 cooperatives de la llavors i altres 10 empreses, entre elles alguna societat anònima. "Fins a 1982 vam ser un equip totalment privat. Com tots els centres de recerca, cada any teníem dèficit, ja que no hi havia subvencions públiques. Totes les compres de tecnologia genèrica eren assumides per les empreses, la resta el trèiem nosaltres amb projectes que fèiem per a aquestes empreses. No obstant això, al principi les empreses també van arribar a finançar el 75% de la nostra activitat, un 25% l'aconseguíem mitjançant l'autofinançament". Tots els inicis són bastant difícils, i Ikerlan va saber afrontar la situació a poc a poc, ja que cada vegada es realitzaven més projectes. En 1980 es va produir un primer pas significatiu. Ikerlan és un centre tecnològic sectorial creat amb l'objectiu de treballar en el camp de la màquina eina, els electrodomèstics i l'electrònica. El propi edifici del centre és el reflex d'aquesta idea o intenció, ja que a més de l'edifici central té altres tres. "Llavors ens vam adonar que no podríem avançar massa en aquest camí, ja que la tecnologia no distingeix àrees o sectors. Per tant, eliminem la importància de les àrees i donem importància a les tecnologies, a les tecnologies i a la seva especialització".

No obstant això, el canvi més significatiu es va produir en 1982, després de la signatura d'un acord de col·laboració amb el Govern Basc. "La participació de les empreses es va fer gairebé simbòlica, entorn del 7%. El Govern Basc va assumir fins al 50% sobre la base de projectes de disseny tecnològic". En opinió de Carlos Redondo, en aquella època el Govern Basc tenia molt d'interès a consolidar l'estructura de recerca que s'estava creant, per a completar la xarxa de centres tecnològics, que fins llavors no hi havia res. D'una banda estaven Inasmet i Labein, sobretot centres experimentals, per un altre el CEIT de l'Escola d'Enginyers de Sant Sebastià i Ikerlan, centre d'iniciativa privada. La signatura del primer acord de col·laboració va ser la base de l'actual xarxa de centres tecnològics, que es van sumar a la signatura de l'acord. "Aquest tipus de centres normalment són deficitaris, ja que no podem estar contínuament transferint tecnologia a la indústria sense aquest coneixement. L'adquisició de la tecnologia que nosaltres dèiem genèrica va ser el compromís del Govern en l'acord amb els centres. Per tant, prop de la meitat de la nostra activitat era costejada pel Govern Basc i la resta per projectes amb empreses".

Si bé des del punt de vista organitzatiu moltes coses han canviat des del principi, des del punt de vista de les tecnologies, la trajectòria del centre d'Arrasate ha canviat, però hi ha certa fidelitat. "No hem renunciat a les tecnologies que adquirim o teníem voluntat d'apropiar-nos en la creació del centre. Teníem l'electrònica, la mecànica, la informàtica tècnica i la producció, i crec que aquestes quatre tecnologies bàsiques, amb altres noms i amb els nous nusos i formes que poden sorgir de l'evolució de la tecnologia, no han canviat al llarg del temps".

Però les qüestions de fidelitat no es limiten a les tecnologies en Ikerlan. La ideologia també té la seva importància en aquest centre tecnològic. "Des del principi som una cooperativa. La majoria dels centres tecnològics han evolucionat i han adoptat una estructura fundacional, però jo crec que ser cooperativa no és un obstacle per al sistema de funcionament intern del centre tecnològic".

Des de fora, pot ser que sembli estrany que mentre la resta siguin fundacions, nosaltres continuem sent cooperatives, però crec que els treballadors d'aquí no volem renunciar als avantatges de ser una cooperativa de serveis dins d'un potent grup cooperatiu. Estem disposats a treballar amb qualsevol empresa, però seria difícil canviar les nostres característiques. Si féssim un referèndum intern no crec que ningú volgués canviar. Això ho hem fet entre tots, el nostre patrimoni és aquí, participem en les decisions… és important. La resta de centres s'han convertit en fundacions, però crec que això és perquè l'estructura associativa que tenien no els beneficiava i perquè els diners ho permet ser una entitat sense ànim de lucre".

Present

En aquest moment Ikerlan s'estructura en tres àrees: electrònica, tecnologies de disseny i producció i energia. L'àrea d'electrònica es divideix en quatre àrees: automàtica i enginyeria de control, sensors i visió artificial, electrònica i comunicacions, programari avançat i intel·ligència artificial. El punt de trobada de tots aquests departaments és el taller de prototips electrònics, on es realitzen els prototips resultants dels projectes. En l'àmbit de les tecnologies de disseny i producció existeixen també diverses àrees: departament CAD-CAM, departament de sistemes de producció, departament d'enginyeria mecànica, oficina tècnica o taller de prototips. El tercer camp de recerca és el de l'energia, sense departament, però que està estudiant temes com la climatització i el confort, la combustió, les energies renovables, el bon ús de l'energia, els nous sistemes de generació d'energia, etc.

Aquesta seria l'estructura actual d'Ikerlan. Estructura sí, però per a què? "Nosaltres només fem projectes. I si és necessari, la qual cosa ens diferencia, la qual cosa ens col·loca en millor posició respecte als altres, són projectes de desenvolupament de productes. El 70% de la recerca sota contracte amb empreses se centra en el desenvolupament de producte o millora del producte existent.

Sempre treballem per encàrrec, i aquí hem fet de tot: El desenvolupament de tots els productes domòtics que Fagor està llançant al mercat, els sistemes de control i electrònica d'ascensors, els sistemes d'electrònica en màquines de begudes, el metre de Bilbao en l'àmbit del transport, els sistemes de senyalització aeroportuària i tot el que no es pot dir en l'àmbit industrial.

He parlat de la diferenciació i precisament en parlar avui dia de la competitivitat, cal parlar d'abaratiment de costos i d'aspectes diferencials. La reducció de costos és cada vegada més difícil, ja que el mercat és globalitzat i és poc factible. Per tant, hem de ser competitius, però a través de l'especialització, i en el nostre cas en la innovació de productes".

Segons el director d'Ikerlan, el centre tecnològic d'Arrasate treballa per encàrrec. No obstant això, hi ha una gran diferència entre haver d'anar a la recerca d'encàrrecs o que els encàrrecs arribin per si mateixos. En aquest sentit, Ikerlan no està en mala posició. "Encara estem en el mercat de demanda, ens arriba més del que podríem oferir. Això vol dir que encara ens queda triar. La veritat és que, encara que creixem constantment, estem totalment satisfets. En Ikerlan tenim ara un equip de 150 persones i crec que som a la frontera, però en el següent pla estratègic hem d'aprofundir en el tema del creixement. Aquest mateix any hem hagut de denegar alguns projectes perquè no teníem suficient gent per a respondre correctament als treballs". La condició de cooperativa, i a més ser cooperativa del grup MCC, pot tenir a veure amb l'abundant situació d'Ikerlan. "Un terç dels nostres projectes són finançats per institucions públiques, principalment pel Govern Basc, un altre terç pertany a empreses de MCC i l'últim terç correspon a altres empreses. És a dir, dos terços de contractes i un terç d'entitats públiques".

Segons es desprèn de les paraules de Carlos Redondo, Ikerlan està molt ben situat entre els centres tecnològics del País Basc. "Periòdicament mantenim acords de col·laboració amb la resta de centres tecnològics, així com amb Mondragon Unibertsitatea en matèria de recerca, en aquest cas de manera contínua. També tenim relacions amb altres centres de recerca internacionals, segons els projectes, hem treballat amb el MIT (Massachussetts Institute of Technology), estem treballant amb la Universitat de Glasgow, amb la Universitat de Berkeley a Califòrnia…". Ikerlan també ha fet passos internacionals, però no com en el mercat local. "Normalment no anem a Europa a buscar finançament. A vegades ens anem perquè alguna empresa ens demana ajuda en un projecte concret; altres vegades estratègicament, per a poder accedir a una nova tecnologia, pot ser interessant per a nosaltres. Les possibilitats de treballar a Europa són enormes, però si ens fixem en ella, es pot oblidar la realitat d'aquí. Per tant, pel que fa a Europa, som bastant selectius i tenim el límit posat: Els projectes europeus poden suposar un màxim del 10% de la nostra activitat. Som aquí i el nostre treball és fer la transferència de tecnologia aquí. Els acords de col·laboració amb la resta del món són puntuals en funció dels projectes".

Futur

El present d'Ikerlan sembla sa i, encara que no es pot predir el futur, sembla que el futur, a la vista d'on i en quines circumstàncies parteix, pot ser pròsper. De cara al futur de la recerca al País Basc, Carlos Redondo es mostra optimista perquè, a més de l'associació de centres tecnològics, és on es troba, entre altres coses, la xarxa basca de tecnologia. "Ara s'està estructurant una potent xarxa de recerca. Un dels principals objectius del Pla de Recerca 2001-2004 és la consolidació de la xarxa basca de tecnologia, la qual cosa té importància. En l'actualitat, quant a recerca i desenvolupament, estem en el 1,3% del producte interior brut, enfront del 0,3% de 1982-83. El progrés ha estat enorme, encara que estem més lluny que Europa. Però ens estem acostant. A més, tingues en compte que tots els que estem en això, incloses les empreses, tenim molt clar que sense impulsar la recerca i el desenvolupament no tenim res a fer".

No es pot predir el futur perquè no és fàcil saber si les coses poden canviar o no. No obstant això, en Ikerlan s'està treballant en l'estratègia per als pròxims anys. I tenen més d'un repte. "Com estem veient en l'elaboració del Pla Estratègic per als pròxims quatre anys, hem de modificar l'estructura d'Ikerlan. Fins ara hem estat organitzats en diferents àmbits, però crec que apostarem pel desenvolupament de productes. És possible que es creï una unitat de desenvolupament de productes que englobi totes les àrees d'electrònica, mecànica i prototips. També estructuraríem una nova unitat més relacionada amb el disseny, la producció i la gestió empresarial. I la tercera unitat seria l'energia.

El nostre constant repte és veure com evoluciona la tecnologia, analitzar quines noves tecnologies es creen i seleccionar-les en funció d'això. En aquest moment volem apostar per l'optoelectrònica i els microsistemas, ja que les tecnologies microscòpiques o nanotecnologies estan adquirint gran força en tots els països desenvolupats. Després en l'àmbit de les energies, estem apostant per noves fonts d'energia, per les piles de combustible de petita potència". Per tant, si l'aposta per tecnologies de petita grandària és adequada, el futur pot ser gran.

Dates significatives

Anys 1975-77. Res més néixer, es va presentar en Ikerlan el primer microprocessador realitzat al País Basc i dos anys després el primer robot industrial. "Llavors teníem una obsessió per dominar la tecnologia i els que més tecnologia recollien eren els robots, per això comencem a treballar amb la robòtica. Els robots reunien enginyeria mecànica, disseny de prototips, electrònica, sensors, control, electrònica de potència, etc. Realitzem un robot, no per a la seva explotació comercial, sinó per a l'adquisició de noves tecnologies i la seva posterior utilització en la indústria. Va ser important perquè llavors comencem a crear diferents departaments del centre".

Any 1982. Signatura de l'acord de col·laboració amb el Govern Basc.

Any 1984. Per encàrrec del Govern Basc, Ikerlan va realitzar un pla de difusió de les tecnologies CAD-CAM i microelectrònica. Es van realitzar cursos en empreses, d'una banda, per a incidir en la importància de les tecnologies microelectròniques en el desenvolupament de productes i facilitar l'accés a aquestes, i per un altre, per a ensenyar a implantar sistemes CAD-CAM en les empreses. "Va ser una gran labor divulgativa i la pròpia obra va enfortir el centro en aquestes àrees".

Any 1985. Ikerlan va participar per primera vegada en un projecte europeu. "Crec que vam ser els primers centres tecnològics d'aquí a participar en un projecte internacional. Es tractava d'un projecte sobre sistemes de fabricació flexible, i en Ikerlan utilitzem una gran infraestructura, ja que instal·lem la primera cèl·lula de fabricació flexible que es construïa en l'Estat".

Any 1994. Ikerlan va enviar un projecte a l'espai. "Per les seves característiques la tecnologia espacial no és difícil, però sí que és possible que els procediments, la manera de fer el treball, els requisits, la normativa de qualitat i la incorporació als projectes. Ho vam fer a través de l'Agència Espacial Europea, però també hem aconseguit contractes d'empreses per a posar en marxa el projecte. No hem volgut donar massa importància a aquesta línia, encara que és bo tenir les portes obertes en la tecnologia espacial".

Any 1994. Es va decidir abandonar l'àmbit de la robòtica industrial, que servia per a captar tecnologia però no per a transferir-la. Això va ser important per a Ikerlan per la repercussió que van tenir en aquella època els robots. "Els robots industrials que hem construït ja no es fabriquen. De fet, va ser impossible afrontar la competitivitat de les empreses estrangeres. No obstant això, sabíem que la robòtica per a abordar noves tecnologies és molt interessant, per la qual cosa ens endinsem en la robòtica mòbil i la robòtica espacial. Allí desenvolupem els primers robots mòbils, amb la mateixa filosofia inicial, sistemes mecànics, sistemes mòbils, sensors, sistemes de visió artificial…. perquè havíem de dominar. Sabíem per endavant que tindríem poques aplicacions industrials, i la majoria dels treballs de robòtica mòbil que hem dut a terme els hem desenvolupat en projectes de, però amb una petita aplicació industrial".

Any 1998. Inauguració del centre d'energia en Miñano, Parc Tecnològic d'Àlaba.