Fregar i encendre

2003/01/19 Roa Zubia, Guillermo - Elhuyar Zientzia

• Materialak
• Teknologia

Per als fumadors de pipes, no hi ha res semblança al foc dels llumins de fusta.

D'un vaixell platejat un astronauta va descendir al pot. Molt sorprès, es va fixar en el llumí que acabava d'apagar el mariner. Al final, aquesta màquina del temps mereixia ser robada. El làser ha eliminat la petjada del foc en la meva societat". El mariner, de genolls, va demanar amb ganes a l'astronauta: "Surti d'aquí. Lléame de tornada a casa i t'ensenyaré foc intens".

Quan la mar empassa la barca, tots dos volaven en el vaixell de l'astronauta.

A casa, excepte el mariner, va ensenyar a l'astronauta la caixa de llumins. Cadascun estava fascinat per la tecnologia tradicional que usava l'altre. Però cadascun era fill del seu temps. Per al mariner ja era 1849; per a l'astronauta, encara 1849. No obstant això, ja o encara, en aquell any els llumins eren habituals en totes les cases.

Els mariners utilitzaven els avanços tecnològics de l'època, entre ells els llumins.

L'astronauta estava boig: el seu amic encenia el foc amb un simple moviment. Semblava bruixeria. Per al mariner la situació era molt curiosa, gairebé graciosa. A canvi d'explicar el 'funcionament' del llumí i d'organitzar una excèntrica demostració, l'home que ve del futur li va salvar la vida.

L'astronauta havia vist els llumins en els llibres de la història des de fa temps, però el seu enfrontament li causava emoció i inquietud. Consistien en bastoncillos de fusta de trines que en un extrem tenien una pols blanca preparada amb fòsfor blanc i sofre, tecnologia bàsica però eficaç. No obstant això, l'astronauta no entenia com s'extreia el fòsfor, sinó que comptava amb un equip molt antic i senzill.

Fòsfor

Pel que sembla, l'astronauta no havia llegit la història. El fòsfor va ser extret de l'orina per Robert Boyle i uns altres en 1680. Posteriorment, la metodologia va anar millorant gradualment. Aquesta gent, encara que amb poques eines, tenia la capacitat de fer coses sorprenents.

El mariner va omplir la pipa de tabac. Era un gran dia. Recuperar la vida perduda mereixia un parell de pipes. L'astronauta va observar amb deteniment el procés d'encesa, expressant els seus dubtes i demanant explicacions. El mariner encenia un altre llumí per a aclarir alguns dubtes davant el nas. En fer olor el fum desprès per aquest segon llumí, el mariner va caure potes enlaire. Estava agonitzant per segona vegada el mateix dia.

El fum alliberat pel fòsfor blanc és verinós, no així el del fòsfor vermell.

Els ulls del mariner cridaven demanant ajuda. L'astronauta va veure aquella escena nerviosa però interessada. "Sabia que hi havia perill que una cosa així succeís", va dir molt content. Així era, ho havia llegit. El famós fòsfor blanc és una substància molt adequada per a encendre el foc fregant, però el vapor que desprèn d'aquesta forma és molt verinós. El cunyat li va cridar "Sabies, llavors, aquest maleït". L'astronauta li va respondre per a estar tranquil. També es podia utilitzar fòsfor vermell per a elaborar llumins, que en fregar encén foc però no és perjudicial. "Aprendreu a afrontar aquest problema".

El mariner era igual la societat, la ciència i qualsevol altra cosa. La mort barata no permet consolar. Volia viure amb ganes, però no podia. Va morir.

L'astronauta va recollir la caixa de llumins i es va introduir en la màquina de temps per a iniciar el viatge anual. Volava per la història, sempre per a seguir les petjades del foc. En les parades anteriors va veure forns, tascons i focs artificials. També va provar llumins fabricats amb gairebé qualsevol material. Per exemple, el XXI. va recollir les usades pels subalterns, de paper xopat en cera.

El tema dels llumins va captivar a l'astronauta. Per això, en la següent parada aconseguiria els que no s'encenen fregant. Eren bastons, majors que els que ja havia recollit, però petits. En un extrem tenien pols que conté sofre, però no s'encenien fregats, sinó que calia encendre'ls d'una altra manera. Era molt interessant per a l'astronauta.

Estava fent una bona col·lecció. Va fer un museu sobre el foc i formaria un gran llibre amb tot el recollit en el viatge. Si es venia el llibre, bé. I si el llibre no s'embeni, a mig punt. Li donaria foc.

A pesar que les més conegudes són d'aquest tipus, al llarg de la història s'han realitzat nombrosos tipus de llumins.

Quan estava en el vaixell, va recordar amb el pebrot del mariner. Aquesta mescla de tabac i fusta tenia una olor agradable, mareable. Per això, abans de partir i juntament amb la caixa de llumins, l'astronauta va recollir la pipa i el tabac per a portar-lo. Ara sentia la necessitat de fumar.

Encenia la pipa, però de seguida es va apagar. Ressuscitar. Apagar de nou. No és fàcil tenir la pipa llarga encesa. En aquest treball se li van acabar els llumins. Va cremar gairebé sense adonar-se l'últim assoliment per a la seva col·lecció.

Però la solució era senzilla. Va tornar enrere i va trobar al mariner entre les ones…

Publicat en 7K.