Bilatzailea
Diccionari d'educació ecosocial
Hezkuntza ecosocial-hiztegi
La publicació per part de la Universitat del País Basc del Diccionari d'Educació Ecosocial ha suposat una fita en la sistematització conceptual d'un camp emergent i urgent: l'educació com a resposta integral a la crisi ecosocial de l'Antropoceno. Sota el pròleg d'Iñaki Bárcena (Ekopol, UPV) i coordinat per Hezekos (EDUción ECOocial, "Educació ecosocial"), comunitat de pràctiques creada en 2023, aquest treball ha superat el gènere lexicogràfic tradicional convertint-se en una eina de transformació pedagògica i social.
Procés de col·laboració i estructura
El procés d'elaboració és tan significatiu com el producte final. Seixanta persones van proposar inicialment 150 termes, dels quals 25 van desenvolupar definitivament els 70 conceptes. Segueix un procés participatiu que reflecteix els principis epistemològics que defensa l'obra: el coneixement com a construcció col·lectiva i situada. Aquesta metodologia col·laborativa, combinada amb nombroses revisions lingüístiques professionals i un cuidat disseny editorial, garanteix el rigor acadèmic i l'accessibilitat.
Cada entrada presenta una arquitectura acuradament dissenyada: definició de conceptes, discussió teòrica, context al País Basc, recursos educatius contrastats en diversos idiomes, àmplia bibliografia i termes relacionats. Aquesta estructura transforma cada terme en una unitat didàctica completa per a oferir un recurs pedagògic integral, superant la funció merament definitòria.
Continguts i abast interdisciplinari
La selecció terminològica mostra un notable equilibri interdisciplinari. Al costat dels conceptes naturals de les ciències ecològiques (biodiversitat, fronteres planetàries, resiliència), les concepcions de l'economia política crítica (decreixement, Capitaloceno, greenwashing), la filosofia i ètica (biocentrismo, antropocentrisme, ètica ecosocial), així com les teories eco-feminista (ecofeminisme, cures, economia eco-feminista) o de la pedagogia crítica (eco-alfabetització, educació desunderencial) apareixen les concepcions de les ciències ecològiques.
És especialment útil incloure termes que responen a l'aspecte emocional de la crisi ecosocial (solastalgia, ecoansiedad, enuig), que sol ser rebutjat en els acostaments tecnocràtics a l'educació ambiental. També són destacables les entrades dedicades a paradigmes alternatius (Bon Viure /Viure Bé, Chthuluceno, deute ecològic) procedents del Sud Global, que descentralitzen l'enfocament eurocèntric dominant.
Validesa acadèmica i pedagògica
Des del punt de vista acadèmic, la redacció sistematitza un àmbit que mancava d'un marc terminològic consensuat i contribueix a legitimar aquest àmbit com un camp d'estudi propi. Cada entrada ofereix un estat actualitzat del tema, amb bibliografies que recullen la producció acadèmica internacional més important. El rigor conceptual no s'oposa a l'accessibilitat: les definicions són clares, sense caure en la simplificació.
Una de les aportacions més estratègiques és la vinculació explícita amb el marc curricular. Els conceptes ecosocials proposats contribueixen al desenvolupament de les vuit competències clau establertes en el marc normatiu vigent. Aquesta vinculació curricular desvirtua la tendència a considerar l'educació ecosocial com un projecte marginal i el presenta com un desenvolupament coherent i necessari del propi currículum oficial.
Els recursos educatius inclosos ofereixen punts de partida pràctics per a diverses aplicacions didàctiques, com a projectes interdisciplinaris, xerrades dialògiques, jocs de simulació, dilemes, anàlisi crítica de mitjans, creació artística, auditories ecosocials de centres i eines d'avaluació formativa. Gràcies a això, el diccionari és una eina versàtil, des de l'Educació Secundària fins a la formació universitària i permanent del professorat.
Dimensió política i transformadora
El diccionari no oculta el seu caràcter polític. Des de l'inici es manifesta el compromís amb la transformació ecosocial i la denúncia de les activitats educatives que, sota una aparença d'innovació o sostenibilitat, perpetuen el sistema educatiu antropocèntric. Aquesta honestedat epistemològica és refrescant en comparació amb la retòrica neutra imperant en gran part de la literatura sobre l'"educació per al desenvolupament sostenible".
Enfront de les aproximacions reformistes, el treball es posiciona críticament, oferint marcs alternatius radicals que van a les arrels dels problemes. En l'època de la crisi civilizatoria, l'educació no pot limitar-se als ajustos incrementals; és necessari repensar els seus fonaments epistemològics, ètics i polítics. Aquesta radicalitat és precisament la singularitat i el valor de la proposta.
Valoració final
El vocabulari de l'educació ecosocial és una aportació bàsica que ofereix un marc conceptual rigorós, sistemàtic i interdisciplinari per a un àmbit que no ha tingut corpus teòric consolidat. La seva relació amb el currículum oficial, els seus recursos pràctics i la seva adaptació al context local el converteixen en un instrument pedagògic de primer ordre. En aquest moment històric de crisi ecosocial, aquest treball ens recorda que l'educació no pot ser neutral: o reprodueix un sistema insostenible, o es compromet amb la seva transformació.
Recomanació
Molt recomanable. Un treball de referència imprescindible per a les biblioteques dels centres, les facultats educatives i la formació del professorat.
Diccionari d'educació ecosocial
José Manuel Gutiérrez Bastida (ed.)
Bilbao: Universitat del País Basc (UPV), 2025
Edició bilingüe (basc-castellà) 300 pàg.
Preu: 28€
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian
