Genoma petit per a volar

2007/03/12 Roa Zubia, Guillermo - Elhuyar Zientzia

• Eboluzioa
• Genetika

En general, el genoma dels ocells és menor que el dels mamífers i rèptils. Sembla que això ha de veure amb la capacitat de volar, però com? Quina és la causa i quina és la conseqüència? Volar fa més petit el genoma o els ocells volen pel seu petit genoma? Alguns paleontòlegs han descobert que l'opció correcta és la segona, és a dir, que en l'evolució el genoma es va reduir abans que els ocells volin. Per a esbrinar-ho, van estudiar els fòssils dels avantpassats dels ocells, uns dinosaures, ja que en els seus ossos

es pot veure que tenien un genoma petit o gran. El genoma mateix no es veu en els fòssils, però sí en la grandària de les cèl·lules, i els de petit genoma desenvolupen cèl·lules petites. De fet, en els fòssils han vist que els avantpassats dels ocells tenien cèl·lules petites. És més, les cèl·lules es van reduir en un moment evolutiu, 60 milions d'anys abans de l'aparició dels ocells. Segons els científics, en els avantpassats dels ocells van desaparèixer les parts repetitives del genoma, amb el que les cèl·lules es van

reduir. Com més petites són les cèl·lules, més superfície tenen respecte al volum interior. Això té una gran influència en l'activitat de la membrana cel·lular: les molècules entren i surten ràpidament de la cèl·lula, obtenint un metabolisme ràpid. Tot això queda patent en els ocells actuals, especialment en aquelles que no han deixat de volar. Els estruços, per exemple, tenen un genoma major que els ocells voladors. És clar que per a volar cal tenir un genoma lleuger.