Museu de Ciències Naturals de Vitòria-Gasteiz
1997/05/01 Urkizu, Urtzi Iturria: Elhuyar aldizkaria
Sota l'auspici del Consell de Cultura de la Diputació alabesa es va constituir el Museu de Ciències Naturals al maig de 1986. Les col·leccions de la llavors Història Natural no eren noves, ja que l'associació AEPNA (Associació de Recerca i Conservació de la Naturalesa d'Àlaba) havia realitzat una labor de deu anys en 1984. Aquest any la Diputació alabesa va oferir l'edifici d'Otxanda, amb l'objectiu de donar un respir a l'associació i construir un museu. En 1985 es va celebrar la primera exposició permanent i a l'any següent es van obrir les portes al públic pròxim.
Poc després, l'associació AEPNA es va convertir en l'Institut Alabès de la Naturalesa i al seu voltant es van unir persones de gran pes científic. Dos anys després de la inauguració del Museu va desaparèixer l'estructura del Consell de Cultura de la Diputació Foral. En conseqüència, el finançament i funcionament del museu es va reestructurar per a poder actuar per altres vies. L'any 1988 va ser un any important per al museu, ja que l'Institut Alabès de la Naturalesa va quedar fora com a associació i el museu va començar a funcionar com un ens autònom. La dinàmica va canviar radicalment en aquest moment, perquè a partir d'aquí ha hagut de recórrer a pressupostos propis, entre altres.
En els anys següents es va conèixer una depressió en el museu i es va reduir el nombre de visitants. El problema més important d'aquell moment, segons Jesús Alonso, era la falta de personal professional i qualificat (neteja, documentació, exposicions, conservació del patrimoni...). Alonso va començar a ocupar-se del museu a la fi de 1988 per part de la direcció, i en l'actualitat continua exercint un paper similar, i els problemes actuals i actuals són similars.
En 1993 es van iniciar exposicions temporals en el museu i el nombre de visitants ha anat creixent. Les Associacions Culturals Naturals reben ajudes per a la recerca, i el treball d'algunes d'elles suposa una important aportació al museu. L'Institut Alabès de la Naturalesa continua amb les seves aportacions. Però el director Alonso reconeix que, sobretot, gràcies al treball d'una dotzena de científics valents, s'estan formant grans col·leccions: “ Malgrat l'escassetat de subvencions, el museu ha tirat endavant i el treball realitzat és un orgull.”
En 1996 es van batre tots els rècords de visitants: 28.085 persones van visitar l'any passat i enguany s'espera que aquesta marca es trenqui. Cal destacar que en els últims anys les visites de persones particulars són més nombroses que les de grups d'alumnes.
Centre de recerca sobre sales d'exposicions
La visió general dels museus es limita a les sales d'exposicions. En aquest cas, per contra, és més convenient estudiar aquest museu com a centre de recerca, ja que la major part del treball que es realitza va per aquest camí.
El Museu de Ciències Naturals d'Àlaba s'ocupa especialment dels ecosistemes del País Basc i dels territoris limítrofs, però també s'han recopilat catàlegs de brioflora, entomofauna i mol·luscos de selves tropicals africanes. Gràcies al treball constant, les col·leccions van creixent i augmentant el coneixement de cadascuna de les àrees diferenciades. Per a facilitar i completar aquest objectiu es realitza un intercanvi de fons i documents amb universitats, fundacions i entitats museístiques de tot el món.
L'intercanvi és, per tant, total amb els científics més prestigiosos del món. En total són 750 les revistes científiques que arriben al museu, mentre s'està formant una gran biblioteca
Les principals àrees investigades són la geologia, la botànica i la zoologia. En l'exposició només hi ha 2.000 espècimens, però el nombre de registres documentats pels investigadors és enorme: en l'herbari hi ha 75.000 fulles registrades dins de la fanerogámica botànica i altres 25.000 registres en la criptogramática botànica (molses i herbes hepàtiques); en zoologia 160.085 en els invertebrats i 100.000 en l'arqueologia; quant a la geologia, l'inventari de paleanontología i els camps mineralògics són necessaris.
A més, el museu dóna d'alta anualment una dotzena de noves espècies. Segons Jesús Alonso, aquesta xifra es pot multiplicar per quatre tenint en compte els diners i el ritme. Cal destacar que totes les col·leccions s'estan informatitzant i que en breu estaran en els bancs de dades del Palau Basc.
En l'exposició no es pot veure tot això, però qualsevol persona que s'endinsi a la Torre d'Otxanda de Vitòria-Gasteiz pot gaudir de la biodiversitat i l'ecosistema del País Basc: les col·leccions de roques i minerals ens mostren el passat geològic del Cantàbric, la col·lecció paleontològica més completa del País Basc, l'evolució del nostre territori en els últims 150 milions d'anys; els tornejos de vertebrats, els crismosos.
Dels dinosaures més grans als insectes més petits que van quedar atrapats en l'ambre, gairebé tots apareixen a les sales del museu. L'exposició inclou dos ecosistemes d'aigua dolça anés del nostre municipi: L'Amazonía i els grans llacs africans.
El valor documental i científic de cada peça és molt gran. Tots junts formen un puzle de coneixement que constitueix una excel·lent eina per a comprendre el passat i present de la naturalesa. Sens dubte, aquest centre públic és una referència important en l'àmbit de les Ciències Naturals al País Basc.
horari Dilluns tancat Dimarts a divendres: Dissabtes: Diumenges i festius: Direcció |
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
