Galileu
1995/08/02 Azkune Mendia, Iñaki - Elhuyar Fundazioa | Kaltzada, Pili - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa
(1564-1642)
Físic i astrònom italià nascut a Pisa el 15 de febrer de 1564, tres dies abans de la mort de Michel-Angelo.
El seu nom era Galileu Galilei, el seu pare era matemàtic i volia donar un altre mitjà de vida al seu fill. Va voler empènyer al seu fill pel camí de la medicina, ja que els metges guanyaven trenta vegades més que els matemàtics. Però quan Galileu era jove, va escoltar una conferència de geometria i aviat va sorgir l'afició a les matemàtiques. Al seu pare li va demanar permís per a aprendre matemàtiques i ciències.
Galileu va començar a estudiar els fenòmens físics i sempre tendia a expressar matemàticament el fenomen. Volia explicar els fenòmens d'una manera senzilla mitjançant els números.
El primer descobriment ho va fer als dinou anys. Quan estava en la catedral de Pisa, va veure a la vela penjant. Després es va anar a casa i va fer dos pèndols iguals i va demostrar que en el temps de l'oscil·lació l'arc de la lentitud no tenia res a veure.
Galileu també va inventar un "termoscopio" per a mesurar temperatures. Aquest aparell estava basat en l'expansió i compressió del gas, però no era molt precís. En 1586 va publicar en un fullet un projecte de balança hidroestàtica.
Galileu també va estudiar la caiguda dels cossos. Deia que en el buit tots els cossos queien a la mateixa velocitat. Diuen que sobre la torre inclinada de Pisa va deixar caure dos cossos, un lleuger i un altre pesat. Tots dos cossos van arribar junts al sòl.
Galileu va demostrar que quan el cos baixa en el pla inclinat es desplaça amb acceleració constant. D'altra banda, es va ocupar del recorregut parabòlic dels projectils i va publicar un llibre sobre mecànica. Allí va establir les primeres bases de resistència de materials.
Galileu tenia un caràcter especial. No era agradable per a la gent. Tractava amb ironia als quals no pensaven com ell i per això tenia molts enemics.
Es va traslladar a Padova on es va relacionar amb l'astrònom Kepler. En 1609 feia 32 vegades el telescopi i començava a estudiar el cel. Va descobrir que en la Lluna hi havia muntanyes i que el Sol tenia taques. A més, va veure que el sol girava cada 27 dies al voltant del seu eix. Com es veia amb telescopi, Júpiter tenia quatre planetes i tots els astres no giraven al voltant de la Terra.
Galileu va viatjar a Roma en 161 n i, anys després, la Inquisició li va colpejar les seves teories per heretgia. Galileu va cedir el jutjat, però al final va morir: "Eppur si muove" és a dir, "no obstant això, es mou".
Havia donat aquest excel·lent ensenyament de dignitat científica quan li va venir la mort. En 1642 es troben en la localitat d'Arcetri, en la zona de Florència.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia