Premi Nobel de Física per als físics Eric A. Cornell, Wolfgang Ketterle i Carl E. Wieman
2001/10/09 Roa Zubia, Guillermo - Elhuyar Zientzia
En 1924 el físic indi Satyendra Nath Bose va realitzar una sèrie de càlculs sobre partícules lleugeres. Els resultats d'aquests càlculs van ser enviats a Albert Einstein i entre tots dos van desenvolupar la teoria d'un nou estat de la matèria. El procés és similar al pas del gas al líquid, per la qual cosa es va considerar una condensació. Per tant, aquesta nova situació es denomina condensada Bose-Einstein.
Segons la teoria, el refredament dels bosons per sota d'una temperatura permet que molts d'ells s'acumulin en l'estat quàntic fonamental, és a dir, a nivell de mínima energia. L'obstacle per a l'aplicació d'aquesta mateixa idea als fermions és el principi d'exclusió de Pauli, per la qual cosa no és possible obtenir condensats similars a aquesta mena de partícules.
En temps de Bose i Einstein no hi havia una forma pràctica d'aconseguir aquest condensat. No obstant això, en 1995, utilitzant tècniques de refrigeració làser, es va poder realitzar en un laboratori. Eric A. Cornell i Carl E. L'experiment va ser realitzat per Wieman, col·locant els àtoms de rubidi a una temperatura de 20 nanocelvin. Wolfgang Ketterle, per part seva, va realitzar el mateix experiment utilitzant àtoms de sodi.
El condensat Bose-Einstein ja ha buscat aplicacions per a fer xips amb ordinadors quàntics, entre altres.
A principis de desembre, per aquesta recerca, tres científics rebran el Premi Nobel de Física d'enguany.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
