}

Faraday, Michael

1995/08/02 Azkune Mendia, Iñaki - Elhuyar Fundazioa | Kaltzada, Pili - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

(1791-1867)

Físic i químic anglès nascut en Newington, Surrey, en 1791. Sent la seva família pobra i deu germans, va haver de treballar amb un enquadernador.

En la seva professió era conscient no sols de la superfície dels llibres, sinó també de la seva essència interior. El seu cap, a més, facilitava l'assistència a conferències científiques.

En 1812 Faraday va tenir l'oportunitat d'assistir a unes conferències d'Humphry Davy, on va reunir les seves oïdes a un informe ple de diagrames i notes de colors. Va enviar l'informe al president de la "Royal Society", Banks, i al propi Davy, sol·licitant al mateix temps la seva col·laboració.

Humphry Davy li va cridar en 1813 i després Faraday va ser el seu ajudant guanyant menys diners que abans. Davy va viatjar ràpidament per Europa amb la seva dona i el seu ajudant. Aquest viatge va permetre a Faraday veure a Napoleó lluny, entre altres coses, i sofrir el menyspreu de la dona de Davy.

Faraday va intentar perseverar en el laboratori de Davy i va corregir alguns errors quan el seu mestre estava dissenyant un llum de seguretat per als meagizones. En 1825 va ser nomenat director de laboratori i professor de química en la Royal Institution en 1833, però ja havia realitzat importants descobriments. En 1823 va inventar el sistema de liqüefacció a pressió de gasos i va ser el primer a aconseguir les temperatures negatives (sota zero) de l'escala Fahrenheit.

En 1825 Faraday va descobrir el benzè i més tard va completar els estudis electroquímics de Davy, així com l'electròlisi. Mitjançant l'electròlisi se separen els metalls mitjançant el pas de corrent elèctric a través de materials fosos (electròlits). Les lleis de l'electròlisi les va publicar en 1832.

També es va encarregar de l'assaig d'Oersted. El corrent elèctric desviava la brúixola, però el corrent elèctric de la bateria d'un nou circuit inventat per Faraday i un imant fix feien girar un filferro.

Va assajar la generació de corrent elèctric a partir de forces magnètiques. En col·locar dues bobines al voltant d'un nucli de ferro, va connectar a un el corrent de la bateria. D'aquesta manera, aquell circuit generava un camp magnètic en el nucli i en obrir i tancar el circuit, en la segona bobina s'induïa el corrent elèctric. Per tant, es va construir el primer transformador.

Faraday va inventar el sistema de representació de línies de força de camps magnètics i va donar detalls de la seva teoria en nombroses conferències. No va quedar sense realitzar nous assajos. Va fer girar una roda de coure entre els pols d'un imant permanent i en la roda s'induïa el corrent elèctric durant el gir. En 1831 es va inventar el primer generador elèctric. A partir d'aquí es podia generar corrent elèctric de manera senzilla i econòmica.

Faraday era molt religiós, pertanyent a la secta "Sandemanians". En les seves normes s'escapaven les bogeries d'aquest món, per la qual cosa Faraday no va apreciar els honors que li van donar i les medalles que li van donar. Només va tenir en compte la seva pertinença a la "Royal Society".

Va morir el 25 d'agost de 1867 en Hampton Court (en la zona de Londres) i va ser enterrat sota una senzilla llosa.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia