Insomni familiar letal
2009/03/01 Etxebeste Aduriz, Egoitz - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria
L'insomni familiar letal està estretament relacionat amb la malaltia de les vaques boges. Darrere de tots dos es troben les proteïnes infeccioses anomenades prions, totes dues incloses en el grup de les encefalopaties espongiformes transmissibles.
De fet, l'aparició en 1996 de la nova variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, derivada de l'encefalopatia espongiforme bovina, va posar en marxa una xarxa de vigilància de les malalties priòniques. Gràcies a això, s'ha fet un seguiment exhaustiu d'aquestes malalties i, en el cas de l'insomni letal familiar, dels prop de 100 casos coneguts, 40 es troben a Espanya, 17 d'ells en la Comunitat Autònoma del País Basc.
La diversitat de casos existents en la CAPV es deu a aquest efecte fundador. La malaltia és causada per la mutació del gen PRNP que codifica un prió (mutacions D178N). Aquesta mutació anava a ser inicialment individual o minoritària i s'ha multiplicat en transmetre's als descendents. Aquest és l'efecte fundador que ha demostrat Ana Belén Rodríguez Martínez en la seva tesi en la UPV.
La tesi ha estat dirigida per Marian Martínez Pancorbo, catedràtica de Biologia Cel·lular de la Facultat de Farmàcia de la UPV/EHU i Juan José Zarranza, Cap del Servei de Neurologia de l'Hospital d'Encreuaments i Catedràtic de Neurologia de la Facultat de Medicina i Odontologia de la UPV. Aquest últim és, a més, el coordinador de la xarxa de vigilància de malalties priòniques de la CAPV.
"Si a l'hospital de Donostia sospiten d'un cas, passen l'avís al doctor Zarranz", explica Rodríguez. Posteriorment, les autòpsies es realitzen en Txagorritxu i algunes mostres són enviades a Neiker-Tecnalia per a la identificació de proteïnes. Allí treballa actualment el doctor Rodríguez.
Símptomes varis
"La malaltia es diu així perquè el primer cas descrit va tenir aquest símptoma", explica Rodríguez. Va ser descrit per primera vegada en 1986 pel neuròleg italià Elio Llocs, quan un pacient malalt d'insomni va ser a consulta. Llocs era un expert en alteracions del somni, però a aquell insomni estrany no li trobava cap explicació i els somnífers no funcionaven. No va associar a Creutzfeldt-Jakob fins a la realització de l'autòpsia del pacient, ja que les alteracions cerebrals eren similars a les que es produeixen en aquesta malaltia.
En aquest cas, l'insomni era el símptoma principal, però no sempre és així. "A vegades els malalts dormen, però, no obstant això, se senten cansats durant el dia, i els neuròlegs veuen alterats el seu somni i no descansen", diu Rodríguez. També hi ha problemes de memòria, de coordinació en caminar, parlar, etc. També al·lucinacions, que finalment, per demència, entren en coma.
Les simptomatologies poden ser molt diferents. "Hi ha el cas de dos germans: un va desenvolupar l'insomni familiar i l'altre la malaltia de Creutzfeldt-Jakob; i tots dos tenien la mateixa mutació", diu Rodríguez.
La mutació D178N produeix un canvi en la configuració de la proteïna codificada pel gen PRNP. Aquesta proteïna (prió) no és degradable i s'acumula en el sistema nerviós central. Finalment, la congestió provoca la mort de les neurones. La mutació és dominant, per la qual cosa existeix una probabilitat del 50% per a passar a les següents. I qui té la mutació té molt altes probabilitats de desenvolupar la malaltia.
Efecte Fundador
"Sent tan estranya la mutació --100 casos a tot el món-, el més probable era que els casos bascos estiguessin emparentats", afirma Rodríguez. Per a demostrar-ho es van analitzar algunes seqüències d'ADN (microsatèl·lits) molt pròximes al gen PRNP. Si els casos estaven emparentats, aquestes seqüències serien iguals o molt similars. I així ho van veure. Un efecte fundador notable.
El següent pas va ser realitzar un estudi genealògic per a trobar un avantpassat comú. Rodríguez no va poder arribar fins a l'avantpassat comú, però després de passar per arxius diocesans, va relacionar la majoria dels casos i va arribar fins a 1630. No obstant això, considera que tots els casos de la CAPV tenen el mateix ancora: "Si no, significaria que la mutació és més fàcil i llavors hi hauria més de 100 casos en el món."
Una altra cosa és saber on està el veritable origen de la mutació i quantes vegades ha aparegut en altres punts del món. En una altra part de l'estudi es van analitzar alguns casos d'Espanya, Itàlia i Alemanya. Les anàlisis d'ADN han revelat que els casos alemanys estan relacionats amb els de la regió italiana de Veneto, així com amb els de la Toscana italiana i alguns espanyols. Els casos de la CAPV, no obstant això, són independents. "És difícil dir --diu Rodríguez -, però jo diria que hi ha tres branques derivades de tres successos de mutació".
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
