L'evolució de la traducció basca a la llum de la tecnologia

2025/06/01 Uxoa Iñurrieta Urmeneta - UEUko GOI institutuko irakasle eta ikertzailea Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Teknologia
• Softwarea

Tractem per un moment d'imaginar a Joannes Leizarraga en el segle XVI, treballant per a traduir la Bíblia al basc. Probablement hi havia una ploma, un flascó de tinta i paper damunt de la taula, i un tac de llatí a l'una, col·locat en una espècie de faristol. Han passat cinc segles des que es va crear allò que es considera la primera volta al basc, i les coses han canviat molt bé, ja que han canviat... Però potser més d'un lector se sorprèn si li diem que alguns traductors que encara estan actius no van fer les seves primeres traduccions en condicions tan diferents. De fet, la majoria d'aquestes característiques que hem esmentat fins fa uns quaranta anys formaven part del dia a dia dels traductors bascos: a més del tema de traducció, del quadern i del bolígraf o o llapis, només tenien en la taula algun diccionari de consulta (i, per descomptat, també de paper). La major part del procés de treball el feien a mà i, després d'omplir les pàgines del quadern de tímids i donar per acabat el treball, utilitzaven la màquina d'escriure per a passar en net l'última versió.

Si des de llavors haguéssim de comptar cronològicament aquests canvis, no podríem deixar d'esmentar algunes de les eines que han marcat l'activitat dels traductors: ordinador, CD, Internet… I, per descomptat, les tecnologies lingüístiques que han anat evolucionant cada vegada més ràpidament des de fa dècades. Fem un repàs.

D'escriptoris físics a virtuals

Els traductors treballaven tal com ho descrivien fins a mitjan dècada de 1980. No obstant això, en aquella dècada van arribar ordinadors personals, que aviat van substituir entre les eines de treball de molts traductors. De fet, no és d'estranyar: hi ha una diferència entre treballar sobre fulles de quadern en forma d'esborrany i veure sempre net en la pantalla el que s'escriu, fins i tot si es reescriu la mateixa frase quatre o cinc vegades.

La revista de traducció Senez també es va crear en aquesta mateixa època, en 1984, i des dels seus inicis ha estat testimoni de les principals tendències que han existit entre els traductors bascos. En aquest sentit, pot observar-se, ^{per exemple} , que la paraula ordenador es va esmentar per primera vegada en 1985,[1] mentre que la computadora es va esmentar dos anys més tard,[2] com una “eina útil” per al treball de traductors. Al principi no estava disponible per a tothom, però en pocs anys es va convertir en una eina imprescindible (gairebé).

Paraules subratllades i consultes immediates

La transició a la pantalla encara no està feta per tots, i què és, i de seguida van començar a aparèixer altres recursos que modificarien per complet l'activitat dels traductors: correctors ortogràfics i, en conjunt, diccionaris electrònics. Xuxen va ser el primer corrector ortogràfic en basc,[3] ⁱ es va publicar en 1994, inicialment en format disquet. Qualsevol que es dedica a la producció de textos sap perfectament l'ajuda que donen, ja que adverteixen de què s'ha de parar esment subratllant les paraules que poden estar escrites incorrectament. Però Xuxen, a més, no va arribar a qualsevol època: només dues dècades i mitja abans que es creés el basc unificat, i encara s'estaven establint normes d'escriptura. Es va tractar, per tant, d'un excel·lent mitjà per a ajudar als traductors (i a molts altres parlants) a difondre-les.

Quant als diccionaris, ^el Diccionari 3000 i el Diccionari electrònic d'Elhuyar ^{van ser} els primers a aparèixer en format CD, tots dos en 1996. El treball de consulta es va simplificar enormement: el que es podia buscar en el paper sol en funció de l'entrada de diccionari, ara es podia buscar en funció de la categoria gramatical, de les subàrees i altres característiques, molt més ràpid que fins llavors, i sense passar de fulla en línia.

Una xarxa, un món en gran

No obstant això, l'ona de disquets i CDs no va durar molt: abans de l'arribada del nou mil·lenni, Internet va explotar i en poc temps es va convertir en el suport principal de moltes fonts d'informació. A partir d'aquest moment, a més dels correctors i diccionaris, van començar a aparèixer altres recursos lingüístics com els corpus consultables. Avui,[7] Elhuyar ⁱ el grup de recerca ^Ixa van posar a la disposició dels traductors el corpus estadístic ZT[8] i Corpeus…[9] Per dir-ho d'alguna manera, els corpus consultables permeten als traductors realitzar cerques en grans col·leccions de textos i veure en molts altres casos, a més dels diccionaris.

També podrien citar-se més recursos generats de manera simultània amb l'inici del mil·lenni, però portem almenys altres dos a aquest breu repàs: Llista ^de correu ItzuL[10] i Euskalbar. [11] ^La primera d'elles, fundada en 2004 per l'associació EIZIE, compta amb una tecnologia relativament simple darrere de la qual una llista de correu és, en definitiva... No és, per tant, una petita ajuda per als traductors: si hi ha algun dubte que no es pugui aclarir, aquí tenen el fòrum per a preguntar, i de seguida comença l'intercanvi d'opinions per e-mail. Euskalbar, per part seva, és un suplement per a instal·lar-lo en el navegador, creat en 2006, que permet realitzar consultes d'idioma de manera simultània en diferents recursos. En la primera versió, les cerques es podien fer en quatre diccionaris, però a mesura que es creaven nous recursos, els tentacles del suplement també s'han anat estenent. En l'actualitat, ItzuL compta amb més de 900 subscriptors, i Euskalbarri dona accés a més de 70 recursos lingüístics; no són xifres delicades, no?

Memòries extracerebrales...

Les memòries de traducció també van començar a introduir-se en els ordinadors dels traductors bascos en l'època del canvi de mil·lenni, i avui dia a penes hi ha traductors que no les utilitzin. En resum, existeixen programes que emmagatzemen de forma estructurada les obres dels traductors i les converteixen en memòria, col·locant de manera paral·lela els textos dels dos idiomes: dividir el text per segments (més o menys, frase per frase) i registrar la traducció de cadascun d'ells per part de l'usuari.

Però no sols això: a més de recordar-ho, també ho recorden. De fet, a mesura que s'avança en el treball, es busca en textos traduïts per un mateix i, si s'observa alguna vegada que un segment similar ha estat traduït, es mostra la traducció d'aquest moment com a suggeriment.

En general, les memòries de traducció (i els glossaris que s'utilitzen juntament amb elles) afavoreixen la coherència interna dels textos traduïts i, si es col·loquen en la pell dels traductors de textos amb estructures més o menys rígides i repetitives, s'entén fàcilment per què s'han estès en tan poc temps. No obstant això, mentiríem si diguéssim que són apropiades per a tota mena de treballs: per a traduir poesia, per exemple, és evident que no tindria molt sentit traduir el text per parts. Per això, i per altres raons similars, també han rebut crítiques, sobretot perquè limiten la creativitat, ja que si s'observa el que s'ha fet amb anterioritat resulta difícil pensar en altres traduccions possibles.

...i cervells fora de la persona

I anem a poc a poc a l'era de la intel·ligència artificial, a la d'avui. Cal dir que els traductors automàtics ja no són tan nous (el primer per al parell d'idiomes castellà-basc, Matxin,[12] es va crear en 2006), però ^en el cas del basc, els que estaven disponibles fins fa poc no tenien una qualitat molt bona, i era gairebé impensable que mai haguessin estat eines de treball al nostre país. No obstant això, ^en 2018 es va crear Modela,[13] el primer traductor neuronal en basc, després del qual han arribat els actuals: Elia,[14] Tornar a Espanya ^[16]

No es pot dir que tots els traductors siguin aficionats (si alguns es preocupen de les memòries de traducció, alguns traductors automàtics, què dic! ), però cada vegada tenen més serveis de traducció integrats en les pròpies eines de gestió de memòries de traducció: la prioritat són els textos prèviament traduïts per un mateix, però si en les pròpies memòries no hi ha segments que es corresponguin amb el que està traduint, s'ofereix la traducció automàtica com a suggeriment.

Algú podria pensar per a què està la persona llavors, si les traduccions són produïdes per un sistema automàtic… Però, encara que algú tingui dubtes, aclarim que la intervenció de la persona continua sent imprescindible en el procés de traducció, i serà si volem que el text final tingui el màxim nivell de qualitat. De fet, sí que serveixen per a treballar més còmodament, però el treball de correcció (o, com es diu en el cas de la traducció automàtica, la postedició) és un treball que ha de fer-se utilitzant tots els sentits per a evitar que, entre resultats naturals, els canvis de significat s'escapin camuflats, que el llenguatge de text complet sigui coherent i, en definitiva, que tots els matisos que té en compte un traductor-professional quedin correctament.

I a partir d'ara, què?

Per tant, una cosa és clara: la comunitat de traductors bascos ha viscut en les últimes dècades uns canvis tremends i ha sabut adaptar-se al contemporani. Això sí, si tots aquests canvis han estat per a bé o per a malament… Bueno, a qui se li pregunta: per als quals els agrada jugar amb la llengua, pot ser que una professió que per naturalesa té molt de creatiu s'estigui convertint en una cosa mecànica i no humà, mentre que uns altres veuran possibilitats en el progrés tecnològic de reduir la seva fatiga mental i de facilitar els seus treballs.

En qualsevol cas, donada la velocitat dels canvis, haurem de seguir amb cura per a aprofitar les oportunitats que se'ns presenten, però també per a recordar els riscos. Perquè una cosa és canviar amb el temps les tasques que formen part d'una professió, i una altra, molt diferent, donar per bona una revolució incontrolada que ofega la nostàlgia cap a les tecnologies digitals, sense tenir en compte les conseqüències que això pot tenir no sols en la professió, sinó en la pròpia evolució del basc; entre altres, en els hàbits d'ús i en la qualitat dels textos.

Què diria Leizarraga si aixequés el cap...?

Bibliografia

[1] Ibarzabal, A. 1985. “VI. Estiu de Sant Sebastià. Cursos”. Senez: revista de traducció i terminologia, (3), 141-143. https://eizie.eus/eu/argitalpenak/senez/19850901 [2]
Mendiguren, X. 1987. “Les cases del traductor a Europa”. Senez: revista de traducció i terminologia, (6), 241-243.
[3] Agirre, E., Alegria, I., Arregi, X., Artola, X. Díaz d'Ilraza, A., Maritxalar, M., Sarasola, K. i Urkia, M. 1992. “Xuxen: a spelling checker/corrector for Basque based on two-level morphology”. Conference on Applied Natural Language Processing, 119-125.
[4] Unes cinc. 1996. Diccionari 3000.
[5] Fundació Elhuyar. 1996. “Diccionari electrònic Elhuyar”. Elhuyar ciència i tecnologia, (114), 44-47.
[6] Euskaltzaindia. 2002. Corpus estadístic del basc del segle XX.
[7] Sarasola, I., Salaburu, P., Landa, J. i Zabaleta, J. 2007. Prosa Modèlica Avui (EPG).
[8] Fundació Elhuyar i el grup Ixa. 2006. Corpus Científic-Tecnològic
[9] Fundació Elhuyar i Grup Ixa 2007. Corpeus: internet com a corpus en basc.
[10] Associació EIZIE (p.e. ). Llista de correu ItzuL.
[11] Euskalbar (consultat l'1 de juliol de 2024). Wikipedia.
[12] Major, A., Alegria, I., Díaz d'Ilraza, A., Labaka, G., Lersundi, M. i Sarasola, K. 2011. “Matxin, an open-source rule-based machine translation system for Basque”. Machine Translation, (25)
[13] Etchegoyhen, T. Martínez, E., Azpeitia, A., Labaka, G., Alegria, I. Cort-és, I., Palacio, A., Ellakuria, I., Martin, M. i Calonge, E. 2018. “Neural Machine Translation of Basque”. Proceedings of the 21st annual Conference of the European Association for Machine Translation, 139-148.
[14] Fundació Elhuyar. 2021. Elia.eus.
[15] Govern Basc. 2019. Itzuli.eus.
[16] Vicomtech. 2019. Batua.eus.