Mirant a Europa

2003/11/01 Agirre Ruiz de Arkaute, Aitziber - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Ingurumena

En moltes ciutats europees s'han iniciat petites campanyes de conscienciació ciutadana.

Cada any, des de 1996, es premia a la ciutat o poble més sostenible d'Europa. Aquest premi és el resultat d'una campanya aprovada en Aalborg en 1994, que es va posar en marxa amb l'objectiu de fomentar l'Agenda 21 i promoure la sostenibilitat. Es reparteix entre els municipis que han posat en marxa l'Agenda i enguany han estat tres les ciutats premiades: Heidelberg (Alemanya), Ferrara (Itàlia) i Oslo (Noruega).

La veritat és que en tota Europa són molts els pobles i ciutats que han signat l'Agenda 21. Han apostat per la sostenibilitat, almenys ho han signat. Però no tots han començat a dissenyar el pla de sostenibilitat. És més, són molt pocs els que han posat en marxa el pla dissenyat. Alguns d'ells són els guardonats amb el premi a la ciutat o poble més sostenible d'Europa i cadascun ha dissenyat un pla adaptat a la seva ciutat:

A Heidelberg, per exemple, s'ha fet un gran esforç per a aconseguir vies de diàleg estables amb la ciutadania. Han realitzat cursos, reunions i tallers amb més d'un centenar d'entitats que han participat en la creació del Pla de Desenvolupament del Transport de la ciutat. Des de l'inici de l'execució de l'Agenda 21 l'any 2002, s'han aconseguit ja alguns canvis: la reducció de residus industrials ha estat del 72% i la reducció de residus domèstics del 42%. A més, s'ha dissenyat un pla per a reduir el consum energètic en un 30% i s'ha començat a fomentar l'ús de produccions elèctriques més netes.

La majoria de les ciutats guardonades amb el Premi a la Ciutat més Sostenible d'Europa busquen alternatives al transport actual. Una d'aquestes alternatives són els autobusos elèctrics.

En Ferrara també s'ha realitzat un gran esforç per a dissenyar un bon pla de transport. S'ha subratllat la necessitat d'utilitzar autobusos híbrids amb dièsel i electricitat, especialment per a fomentar l'ús de la bicicleta. A més, sent el desenvolupament sostenible responsabilitat de tots els ciutadans, s'han reunit de manera reiterada amb el sector privat de la indústria, amb el qual han creat associacions que treballaran en la implantació de l'agenda. Per al seu ús en el procés d'avaluació del desenvolupament del Pla, Ferraran ha exigit una gran responsabilitat amb l'entorn i ha imposat impostos.

Oslo és una ciutat totalment diferent. Està envoltat de boscos, pujols i fiords. Dos terços del sòl que envolta la ciutat són boscos, parcs i llacs protegits. Aquestes terres alberguen el 30% de les espècies vegetals i animals de Noruega i han hagut de desenvolupar un pla especial per a protegir la biodiversitat urbana. Per exemple, vuit rius travessen la ciutat i estan fent un esforç especial per no contaminar-les. De fet, les estacions hidroelèctriques són molt utilitzades i en un baix nivell d'emissió de gasos urbans s'aprecia la utilització d'aquests mètodes de generació no contaminants. Una altra dada significativa és que actualment el 35% del transport públic és ferroviari i elèctric.

El foment de l'ús de la bicicleta s'ha convertit en un element bàsic en la majoria de les ciutats europees per a reduir els nivells de contaminació i impulsar la pràctica esportiva.

Hi ha altres exemples interessants. A Hannover, per exemple, s'estan duent a terme nombroses accions per a impulsar la igualtat social. Volen fer un esforç especial per a reduir el nivell de pobresa, creant nous llocs de treball i assegurant que tota la població tingui llit per a dormir. En el mateix sentit, s'ha fet eco de la dinàmica demogràfica, tractant de donar solució als barris superpoblats.

A Hannover també s'estan desenvolupant programes per a millorar la salut humana. Tenen un objectiu clar: que la ciutadania no entengui la salut com alguna cosa que s'aconsegueix a través de les intervencions quirúrgiques. Han volgut destacar la necessitat de prevenir malalties, per exemple, reduint la contaminació urbana. Han volgut fer-los comprendre que necessiten un entorn respectuós amb la salut humana, sense substàncies contaminants que puguin existir en l'aire, l'aigua, el menjar, la terra i altres components dels ecosistemes.

Acció Local 21

Si bé s'han fet alguns passos des que es va acordar l'Agenda 21 en 1992 i es van desenvolupar les Agendes Locals, l'Agenda té un clar repte en la seva segona dècada: dur a terme les estratègies i plans que s'han desenvolupat durant aquests anys.

Oslo compta amb una biodiversitat especialment sensible, per al que ha desenvolupat un pla especial. Gràcies a això ha obtingut el premi europeu.

Per això, l'any passat es va celebrar a Johannesburg, Sud-àfrica, el Cim de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible, on es va acordar el lema de la segona dècada de l'Agenda 21: Acció Local 21. Cada ciutat impulsarà la posada en marxa del pla que ha desenvolupat com més aviat millor, ja que l'Agenda corre el risc de quedar-se en paraules buides.

Precisament aquest mateix mes tindrà lloc a Atenes la seva assemblea general. “Acció Local 21: ICLEI ha nomenat “Implementació del Desenvolupament Sostenible per part dels Governs Locals”.

La Conferència analitzarà exemples pràctics de projectes de sostenibilitat per a intercanviar experiències i analitzar els mecanismes a articular per a l'execució contínua dels plans d'acció. Però també treballaran altres idees. Per exemple, el problema que poques vegades s'esmenta: com afecten les agendes generals en les agendes locals i quin paper haurien de jugar les accions locals en les polítiques generals del país.

Fora d'Europa

Si bé en aquella primera reunió de Rio de Janeiro es va comprometre a fer costat als països pobres, la inestabilitat política, l'escassetat de recursos tecnològics i la gran migració del món rural a les ciutats han dificultat el desenvolupament de l'Agenda. En molts d'ells, l'economia està basada en l'exportació de recursos naturals, la qual cosa també fa difícil el desenvolupament sostenible. No obstant això, hi ha exemples interessants.

En molts països, l'excés de turisme impedeix el desenvolupament sostenible. No cal sortir d'Europa per a trobar exemples d'aquest tipus.

En l'estat mexicà de Queretaro es va posar en marxa el projecte Sierra Gorda. Ha promogut i organitzat milers de petites activitats. La millora de les xarxes de sanejament i l'educació han estat alguns dels objectius i més de vint-i-tres mil persones han participat en les accions. Han col·laborat tant amb la mà d'obra com amb els diners, obtenint la capacitat econòmica suficient per a dur a terme els projectes.

Però les prioritats de l'Agenda 21 són diferents segons països. Si als països més pobres el benestar social i l'economia són les àrees més desfavorides, en els més rics el medi ambient és el mateix. A Austràlia, per exemple, el sobreturismo, l'agricultura intensiva, la desforestació i la desertificació són els problemes més greus. I l'Oficina Australiana d'Estadística ha desenvolupat una estratègia especial per a afrontar aquests problemes sense pèrdues econòmiques, calculant els avantatges naturals i el valor econòmic concret dels boscos, la terra i el subsòl. L'estimació s'ha basat en la seva utilitat a curt i llarg termini, però descartant valors ambientals que no aporten diners.

Josep Bou: “Passar de l'estratègia a l'acció és ara la prioritat”

Josep Bou és el coordinador de la Secretaria Tècnica de l'Agenda 21 de Catalunya. Compta amb una àmplia experiència en aquest camp, ja que Catalunya és el país que més Agendes 21 ha posat en marxa en aquest moment a nivell europeu. En concret, són 234 els municipis que han implantat l'Agenda, la qual cosa suposa un 25%. I la Diputació de Barcelona va rebre en 1999 el premi a les Ciutats o Pobles més Sostenibles d'Europa.

En quina situació es troba l'Agenda 21 a Catalunya?

Entre 1992 i 1997 s'estableixen les bases conceptuals i es desenvolupen els plans de les polítiques sectorials més rellevants. A partir de 1998 s'ha dissenyat i definit l'Estratègia Catalana per al Desenvolupament Sostenible, que s'inicia ara amb la implementació estratègica. La pròpia Agenda 21 s'ha convertit així en una estratègia global del Govern de Catalunya i en aquesta línia de desenvolupament sostenible hem fixat 10 objectius principals: bon govern, cohesió i identitat social, economia i qualitat de vida, producció i consum, gestió de recursos, planificació del territori, mobilitat de mercaderies i persones, lluita contra el canvi climàtic, conservació de la biodiversitat i cooperació i solidaritat. Volem arrelar la cultura de la sostenibilitat al nostre país i ens ha semblat fonamental el desenvolupament econòmic, el benestar de les persones i la cura de l'entorn.

Teniu molta experiència en el desenvolupament de l'agenda. Quines són les principals limitacions que heu trobat?

El nostre és un model especial, ja que hem treballat dos nivells d'acció complementaris: Una actuació a nivell municipal a través de l'Agenda Local i una altra més general i més àmplia a través de l'Agenda 21 de Catalunya. En aquest sentit, una de les majors limitacions que hem trobat en matèria de desenvolupament sostenible és la nostra escassa representació com a país en organitzacions internacionals. Hem hagut de fer front a això perquè creiem que els governs regionals juguen un paper fonamental en aquest tema i haurien de poder actuar al mateix nivell que els Estats i els Ajuntaments en fòrums internacionals. Per això, hem impulsat, juntament amb Euskal Herria i altres països, la creació d'una xarxa internacional de regions per la sostenibilitat.

No obstant això, la major dificultat ha estat la combinació de tres eixos de desenvolupament sostenible: econòmic, ambiental i social.

La participació ciutadana és fonamental en aquest procés. En la pràctica s'ha convertit en un problema la dependència d'aquesta participació?

No, no té per què ser un problema. És més, creiem que aquesta participació és necessària tant en la definició com en el desenvolupament del marc estratègic. Per tant, és necessari reforçar la participació. S'ha de donar l'oportunitat de participar a tots els agents.

Sobre la base de la vostra experiència, encara és vàlid el model d'Agenda 21?

En el nostre cas, almenys a Catalunya, ens ha servit i continua sent útil. L'estratègia és totalment oberta. Ha d'adaptar-se en tot moment a la situació actual per a assegurar sempre el benestar de les noves generacions.

No obstant això, passar de l'estratègia a l'acció hauria de ser una prioritat absoluta a partir d'ara. Per a això s'han creat programes com a Acció 21.