Parlant de l'espai

1997/01/01 Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Astronomia

Els esforços realitzats en els primers temps de la recerca de l'espai exterior que ens envolta i el projecte de trasllat de l'home a la Lluna són un d'aquests reptes que es justifiquen de manera natural. Posteriorment, gràcies a la força pròpia de la ciència per al seu desenvolupament, es va començar a treballar en el coneixement de Venus, Mercuri i Martitz, primer van manar els espais que van orbitar aquests planetes i després va ser el torn dels quals van aterrar tant a Venus com en Mart.

Aquests van obrir el camí a altres objectius: d'una banda, donant cabuda a la idea de portar a l'home a Mart i, per un altre, posant en marxa els espais que Júpiter i altres planetes exteriors analitzarien de prop. Aquest últim objectiu el van complir perfectament les sondes Voyager i, una vegada que ja han donat els seus millors, van fora de l'òrbita de Plutó allunyant-se per sempre. Seguint l'esquema d'estudi dels planetes interiors, ha transcorregut un any des que el mòdul alliberat de la sonda Galileu se submergís en l'atmosfera de Júpiter.

Els experts en la dinàmica atmosfèrica d'aquest planeta creien que s'anava a trobar vapor d'aigua, però els resultats no han complert les expectatives: a penes s'ha trobat aigua en l'atmosfera de Júpiter. És curiós perquè finalment s'ha trobat en llocs inesperats. O potser hauríem de dir que quan en els últims mesos s'ha trobat aigua fora de la Terra, la premsa ha difuminat massa les troballes, esperem o no trobar-los.

La predicció de la presència d'oxigen en Ganimedes el mes de novembre passat no ha generat sorpresa entre els experts, ja que l'any passat es va trobar a Europa (un altre satèl·lit de Júpiter). El gel de Ganimedes és l'oxigen alliberat per les molècules d'aigua gelada que s'han trencat pels atacs dels raigs còsmics, meteorits, etc. en la fina atmosfera de Ganímedes (la pressió que genera és un milió de vegades menor que la que tenim en la Terra). Per tant, aquest oxigen no està relacionat amb cap procés relacionat amb la vida, com se subratlla en tota informació. Per què tanta publicitat i aquesta al·lusió a la vida extraterrestre?

La Defensoria estatunidenca ha publicat recentment que en un cràter del pol sud de la Lluna també hi ha un llac de gel. El més destacat de la notícia és que facilitaria en gran manera la construcció d'una colònia permanent en la Lluna. I tot quan un grup d'investigadors de la NASA ha anunciat en Mart que hi ha o ha existit una vida i vol posar data a un possible projecte per a portar a l'home a Mart.

En desaparèixer la necessitat de projectes entorn de la “guerra de les galàxies”, la NASA i el RKA (Agència Espacial Russa) han sofert una contínua disminució dels seus pressupostos (en el cas del RKA, per altres raons que tots coneixem). El mer reconeixement de Saturn o el fet que l'home es vegi en Mart, després d'haver-lo vist fa temps en la Lluna, no són objectius que tenen força. Per això, els científics persegueixen un d'aquests projectes que es justifica per si mateixos perquè no es tanquin més els fons.

Un d'aquests projectes podria ser la cerca de possibles indicis de vida en el Sistema Solar, portant a l'home de nou a la Lluna i a Mart. Alguns creuen que la troballa de la menor petjada que confirmaria plenament l'existència o l'existència de vida fora de la Terra provocaria la revolució cultural que va suposar l'abandó del geocentrisme en el seu moment o l'aprovació de la teoria de l'evolució.

Al meu entendre, les conseqüències d'haver de promoure aquestes idees són, juntament amb la predicció que s'ha trobat oxigen en Ganimedes, fer al·lusions a la vida extraterrestre que no vénen al compte o relacionar la importància de l'aigua que s'ha trobat en la Lluna amb una possible colònia sostenible. Malgrat tot, a la fi d'any es van llançar dues naus perquè s'aterrin en Mart. No hi ha dubte que el pròxim estiu hi haurà moltes notícies d'interès en arribar aquests espais.