Abelles en laboratoris
2006/10/27 Roa Zubia, Guillermo - Elhuyar Zientzia
Totes dues recerques han donat lloc en els últims temps a una nova informació sobre les abelles els resultats de les quals han estat publicats conjuntament en les revistes Nature i Science. D'una banda, han conclòs l'ambiciós projecte de descodificació del genoma de l'abella. D'altra banda, s'ha estudiat una abella fòssil atrapada en els ambre i s'han pogut conèixer noves dades sobre l'evolució d'aquests insectes, sent el major
projecte el genoma de l'abella. Consta de 10.157 gens, juntament amb els punts de regulació que controlen les activitats dels gens. Per a analitzar-ho han participat en el projecte 170 científics que han trobat coses molt interessants com la importància dels centres de regulació en el comportament social de l'abella. D'altra banda, s'han trobat gens importants com els que codifiquen als receptors de l'olfacte i els que utilitzen per a crear el
gelea reial. Va ser descobert a Birmània i alguns científics ho van comprar. Una vegada comprat, es va analitzar el fòssil i es va adonar que és el pol·linitzador més antic conegut. El fòssil dóna una mescla entre una abella i una vespa: la parella de potes centrals sembla d'una vespa, però té pelillos com una abella. Segons els científics, recollia el pol·len de les flors de fa 100 milions d'anys, 40 milions d'anys abans del pol·len més antic conegut fins ara.
Foto: Jeff Pettis
