Viatge al final d'una Manera

1996/07/01 Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Astronomia

En molts moments de la vida se't posa el cor en una vibració. Alguna cosa toca algun racó de l'interior i és aquí, els nervis ballant. Objectivament, és com moltes altres coses el que t'ha impactat, la qual cosa et deixaries passar sense mirar a la segona.

Això és el que em va passar el mes de febrer passat. De The Planetary Society vaig rebre una carta, aparentment similar a moltes altres. Ho vaig obrir. Vaig començar a llegir per damunt. El títol escrit en paper groc, Journey to the End of an Era (Era baten Amaiera Bidaia), no obstant això, em va atrapar i vaig començar a llegir-ho amb atenció. Per a la desena línia em saltava el cor, em va semblar que estava escalfant el cap i davant l'oportunitat de la meva vida. Havia d'anar allí, què demontres!

La carta començava:

“Fa seixanta-cinc milions d'anys gran part de les espècies de la Terra, entre elles els dinosaures, van desaparèixer, marcant el final del Cretàcic i el començament de l'era Terciària.

En 1980 un grup de científics dirigit per Luis i Walter Álvarez va descobrir que en la zona fronterera de Cretácieo//Terciari (K/T) hi havia grans concentracions anormals d'iridi. L'iridi és escàs en la Terra, però és un element típic d'asteroides i cometes… Aquests descobriments van provocar la formulació de la teoria que un asteroide d'almenys 10 km de diàmetre va colpejar la Terra i va provocar que els núvols de sorra i pols penetressin en l'atmosfera, envoltant el planeta i bloquejant la llum del Sol. Aquest escenari va impedir la fotosíntesi i va provocar la disminució de la temperatura superficial terrestre, la desaparició de masses K/T.

No obstant això, alguns científics afirmen que abans i després de l'impacte (desenes o centenars d'anys) va haver-hi extincions significatives i proposen impactes múltiples o altres causes.”

La proposta consistia a participar en una expedició científica que busca recollir dades que puguin donar llum a aquest debat. Es convidava als socis de The Planetary Society i entre totes les peticions rebudes es triarien 20 persones. Com he dit més amunt, em vaig tirar la meva i m'han triat per a la meva sorpresa.

L'expedició tindrà lloc a Itàlia, concretament als Apenins, en la segona quinzena d'agost. L'expedició té tres objectius principals: d'una banda, millorar les vies de mesurament del temps en el registre geològic; per un altre, analitzar detalladament el canvi de plàncton després de la crisi K/T i comparar-lo amb altres llocs de la Terra (aquesta comparació és molt important per a comprendre millor l'evolució del nostre planeta i de la vida); i finalment, realitzar una cronologia detallada dels canvis magnètics de la davantera K/T. Estem per tant davant una expedició geològica.

Què fa un químic? La veritat és que la meva i el d'altres dinou persones seran de suport. Com? Segons ens han dit fins ara, dos tipus principals són el registre de llocs i mostres de perforació i la preparació de mostres per a posteriors anàlisis. D'alguna manera, haurem d'estar a la disposició dels geòlegs Adriana Ocampo, Kevin Pope i Al Fisher, que lideren l'expedició.

Una bonica experiència sens dubte, una altra manera de passar les vacances, conèixer gent, etc. Podràs conèixer el que donarà aquest viatge. No ho dubtis.