Viatge al final d'una Manera
1996/07/01 Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria
En molts moments de la vida se't posa el cor en una vibració. Alguna cosa toca algun racó de l'interior i és aquí, els nervis ballant. Objectivament, és com moltes altres coses el que t'ha impactat, la qual cosa et deixaries passar sense mirar a la segona.
Això és el que em va passar el mes de febrer passat. De The Planetary Society vaig rebre una carta, aparentment similar a moltes altres. Ho vaig obrir. Vaig començar a llegir per damunt. El títol escrit en paper groc, Journey to the End of an Era (Era baten Amaiera Bidaia), no obstant això, em va atrapar i vaig començar a llegir-ho amb atenció. Per a la desena línia em saltava el cor, em va semblar que estava escalfant el cap i davant l'oportunitat de la meva vida. Havia d'anar allí, què demontres!
La carta començava:
“Fa seixanta-cinc milions d'anys gran part de les espècies de la Terra, entre elles els dinosaures, van desaparèixer, marcant el final del Cretàcic i el començament de l'era Terciària.
En 1980 un grup de científics dirigit per Luis i Walter Álvarez va descobrir que en la zona fronterera de Cretácieo//Terciari (K/T) hi havia grans concentracions anormals d'iridi. L'iridi és escàs en la Terra, però és un element típic d'asteroides i cometes… Aquests descobriments van provocar la formulació de la teoria que un asteroide d'almenys 10 km de diàmetre va colpejar la Terra i va provocar que els núvols de sorra i pols penetressin en l'atmosfera, envoltant el planeta i bloquejant la llum del Sol. Aquest escenari va impedir la fotosíntesi i va provocar la disminució de la temperatura superficial terrestre, la desaparició de masses K/T.
No obstant això, alguns científics afirmen que abans i després de l'impacte (desenes o centenars d'anys) va haver-hi extincions significatives i proposen impactes múltiples o altres causes.”
La proposta consistia a participar en una expedició científica que busca recollir dades que puguin donar llum a aquest debat. Es convidava als socis de The Planetary Society i entre totes les peticions rebudes es triarien 20 persones. Com he dit més amunt, em vaig tirar la meva i m'han triat per a la meva sorpresa.
L'expedició tindrà lloc a Itàlia, concretament als Apenins, en la segona quinzena d'agost. L'expedició té tres objectius principals: d'una banda, millorar les vies de mesurament del temps en el registre geològic; per un altre, analitzar detalladament el canvi de plàncton després de la crisi K/T i comparar-lo amb altres llocs de la Terra (aquesta comparació és molt important per a comprendre millor l'evolució del nostre planeta i de la vida); i finalment, realitzar una cronologia detallada dels canvis magnètics de la davantera K/T. Estem per tant davant una expedició geològica.
Què fa un químic? La veritat és que la meva i el d'altres dinou persones seran de suport. Com? Segons ens han dit fins ara, dos tipus principals són el registre de llocs i mostres de perforació i la preparació de mostres per a posteriors anàlisis. D'alguna manera, haurem d'estar a la disposició dels geòlegs Adriana Ocampo, Kevin Pope i Al Fisher, que lideren l'expedició.
Una bonica experiència sens dubte, una altra manera de passar les vacances, conèixer gent, etc. Podràs conèixer el que donarà aquest viatge. No ho dubtis.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia