}

Home que confon a la seva dona amb el barret

2008/12/07 Álvarez Busca, Lucía - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

Aviat es publicarà la versió en basca de la coneguda novel·la The man who mistook his wife for a hat d'Oliver Sacks, però aquesta no és una crítica del llibre. Al fil d'aquest llibre, no obstant això, tirarem de l'agitació que sofreix el protagonista. De fet, mentre busca el seu barret, tira del cap de la seva dona i intenta posar-li damunt del cap. El protagonista de la novel·la sofreix un trastorn neurològic anomenat prosopagnosia.

Hi ha un home que, creient que era un barret, va intentar col·locar el cap de la seva dona sobre el cap.
Mary R. Vogt/mor> File

La prosopagnosia és una interrupció selectiva de la percepció de les cares. És a dir, es veu el rostre propi o el d'uns altres, però no es coneixen, per la qual cosa es perd la capacitat d'identificar a aquestes persones a través del rostre.

Conegut anteriorment, el primer cas va ser XX. Es va documentar a mitjan segle XX durant la Segona Guerra Mundial. Els metges van veure com un militar alemany, després d'una ferida al cap, va perdre la capacitat d'identificar cares. Per això, inicialment es van identificar els traumatismes mentals com a causa de la prosopagnosis. A mesura que avancen en la recerca, han vist que hi ha persones que sofreixen la malaltia des del naixement.

Els que sofreixen aquesta alteració recorden a les persones que els envolten; són capaços de recordar el color, olor, veu, etc. del seu pèl i pell. Però si només es mostra la cara no identifiquen a la persona, encara que siguin pares, germans o parella. És a dir, es poden recordar altres característiques d'aquesta persona, però no poden veure ni comprendre la seva cara. Una part molt petita de la població sofreix aquest trastorn (2,5%), per la qual cosa investigadors i laboratoris que es van interessar molt tard en la seva recerca. Segons ells, la prosopagnosia pot deure's a una fallada en el lòbul temporal.

Impacte d'Internet

Les persones amb prosopagnosia són incapaces d'identificar el seu rostre o el d'uns altres.
Charmain Eswart/morgueFile

Internet va donar un impuls inesperat a la recerca de la prosopagnosis. Va comptar en la xarxa el problema que sofria un home, amb l'esperança que algú li donés alguna explicació. De seguida, Internet es va convertir en el punt de trobada entre experts i més pacients, i aviat van aconseguir l'atenció de la premsa diària i especialitzada.

Una bona notícia per als pacients ha estat l'interès del MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts) per investigar la prosopagnosia. Els investigadors de l'institut creuen que la recerca de la síndrome serà important per a avançar en el camp de la intel·ligència artificial, amb la finalitat que les màquines tinguin la capacitat d'identificar persones.

Síndrome de Capgras

Aquests malalts no entenen les cares.
D'arxiu

La recerca de la prosopagnosis ha donat els primers indicis d'una altra síndrome: Les persones que sofreixen la síndrome de Capgras estan convençudes que una persona del seu entorn, com la parella, els pares o algun fill, ha estat substituïda per un estafat i veuen que aquesta persona no és la que realment diu.

El primer cas va ser documentat pels psiquiatres francesos Capgras i Reboul-Lachaux en 1923, i el primer es deu al seu nom, encara que ells li van dir L’ ilcluon donis sosies —la imaginació dels substituts—. Aquells investigadors van documentar el cas d'una dona que afirmava que el seu marit i uns altres familiars eren enganyats i que van prendre els llocs dels reals.

Recentment, els psiquiatres canadencs Ian i Joel Gold han identificat una altra síndrome que va un pas més enllà de la síndrome de Capgras: Síndrome de The Truman Xou. Aquests malalts creuen que totes les persones del seu entorn formen part d'un espectacle i que cadascun és el protagonista. El mateix que li passava a Jim Carrey en la pel·lícula del mateix nom.

Publicat en 7k

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia