No dones invisibles, però tampoc estereotips
No dones invisibles, però tampoc estereotips
L'enfocament dominant en ciència i medicina ha fet que els cossos, símptomes i reaccions de les dones no hagin estat degudament tinguts en compte en les recerques i en la clínica. Històricament, aquest enfocament s'ha basat en la idea de la uniformitat biològica comuna, però el cos masculí ha estat el principal model.
Bernadine Healy, en el seu article “The Yentl Syndrome” de 1991, va criticar que la medicina se centra en els homes i que les dones han d'adaptar-se als estàndards clínics dels homes per a rebre la mateixa atenció, i sovint han estat diagnosticades i tractades malament. Això va impulsar la medicina de gènere amb l'objectiu de classificar i analitzar els símptomes i els efectes dels tractaments en funció de les variables de gènere. En el treball de la coneguda mèdica Carme Valls-Llobet també s'ha subratllat la morbiditat diferencial, ja que la prevalença de malalties, els factors de risc i els símptomes difereixen entre els gèneres. Exemple d'això són les malalties cardiovasculars, el càncer de mama i el dolor crònic, ja que les dones tenen símptomes i evolucions especials.
Però en la medicina de gènere i entre els filòsofs feministes de la ciència hi ha dubtes sobre com abordar el gènere, ja que el gènere és una categoria construïda sobre normes socials i no purament biològic. M. La filòsofa Christina Amoretti identifica dues tendències a analitzar: la ceguesa de gènere, que elimina les desigualtats significatives, i els estereotips de gènere, que emfatitza les desigualtats que no existeixen. Ambdues provoquen diagnòstics equivocats i tractaments inadequats. Per a fer front a aquest primer problema, el NIH va obligar en 2016 a tenir en compte el sexe com a variable biològica (SABV) per a millorar la recerca i l'atenció mèdica. Quant a la segona, Amoretti considera que la perspectiva de gènere ha d'aplicar-se a tots els gèneres i no sols a les dones. Per a això, les categories que es realitzen han d'entendre's en continuïtat, no sols com a binàries, sinó que les persones poden situar-se en elles de diferents maneres al llarg de la vida. A més, l'impacte del gènere es creua amb altres variables com la raça, l'ètnia o el nivell socioeconòmic, la qual cosa té un efecte complex en la salut.
Sarah S. és una de les veus crítiques que qüestionen l'ús del sexe com a variable biològica. Obra de l'historiador científic i filòsof Richardson. El fet que les variables sexuals es basin en una suposada diferenciació biològica, comporta riscos, d'una banda, de naturalitzar les categories rígides d'home-dona i d'ocultar la diversitat de gèneres, i, per un altre, de no considerar l'heterogeneïtat dins d'aquesta dicotomia. A més, es descarten factors socials, com l'edat, la raça o l'estil de vida, a pesar que tenen un gran impacte en la salut. En resposta a això, Richardson proposa el contextualismo del sexe en la recerca biomèdica: no entendre el sexe sempre com a variable binària i essencialista, sinó definir-lo pel context. Per exemple, en un experiment es poden distingir quatre categories de sexe en lloc de dos pel nivell d'estrògens. Així, defensa una comprensió del sexe matisada, flexible i basada en l'evidència.
Fins i tot en les recerques biològiques, els investigadors del comportament animal, l'ecologia conductual i la biologia evolutiva demanden una terminologia descriptiva, precisa i pràctica. L'investigador Malin Ah-King considera que la interpretació binària del sexe com a variable biològica no garanteix que es dugui a terme correctament. En conseqüència, la diferenciació per variables sexuals és vàlida i necessària perquè, en alguns casos, posa de manifest les desigualtats que oculta la ceguesa de gènere però, al mateix temps, corre el risc de potenciar els estereotips de gènere.
-> Des de les cèl·lules a tot l'organisme
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian