Rànquing de contaminació per fonts elèctriques
2008/11/01 Urruzola Arrate, Manex - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa Iturria: Elhuyar aldizkaria
La disponibilitat i prosperitat de l'energia actual permet a moltes persones gaudir de la comoditat i la mobilitat en una mesura sense precedents. Però per a això, l'home gasta una mitjana d'energia 100 vegades més que abans d'usar el foc. I cal tenir en compte la contaminació i l'impacte ambiental que suposa aquest consum energètic.
Un terç de la producció total d'energia es destina a la generació d'electricitat. La resta es destina principalment al transport i a la calefacció. La generació d'electricitat requereix l'explotació de diverses fonts d'energia, com el carbó, el petroli, el gas natural o l'urani. De fet, l'electricitat és una energia eficient i neta per al consum, però genera impactes ambientals en la seva fase de generació.
En qualsevol cas, no és possible posar totes les fonts d'energia al mateix nivell, almenys pel que fa a la contaminació. No generalitzable. Totes les tecnologies que produeixen electricitat contaminen més o menys. Per tant, en consumir electricitat, en qualsevol cas, estem contaminant el medi ambient. Això és inevitablement així. Però, començant a comparar-se, hi ha diferències entre les unes i les altres. La recent recerca duta a terme per la consultora catalana de medi ambient i energia, AUMA, posa de manifest les grans diferències entre els impactes ambientals de les fonts d'electricitat.
Els resultats obtinguts demostren que les tecnologies que utilitzen combustibles fòssils són les que presenten major impacte ambiental. D'ells, el carbó i el petroli són els principals contaminants, sent les centrals de lignit les més contaminants. Les centrals amb menor impacte ambiental són les hidroelèctriques i les eòliques.
Explotació de les fonts més contaminants
Després dels resultats apareixen dades cridaneres. De fet, les fonts d'energia amb major impacte ambiental són les més explotades. El carbó és, amb diferència, el combustible més utilitzat en el món per a generar electricitat. Quant al sistema elèctric de l'Estat espanyol, el carbó i el gas natural són els més explotats, generant entre tots dos la meitat de l'energia elèctrica total de l'Estat i seguint de prop la nuclear.
Els responsables d'això són fonamentalment econòmics. L'explotació de combustibles fòssils i energia nuclear ha estat sempre molt econòmica tecnològicament en comparació amb les energies renovables. A més, les centrals tèrmiques tenen una utilitat gairebé total al llarg de tot l'any i produeixen molt més que les renovables. De fet, la producció de renovables depèn en gran manera del temps --sol, vent i cabals no sempre estan garantits. Atès que el mercat elèctric paga a cada productor en funció dels kWh o unitats d'energia generades, les tecnologies de producció més contaminants han ofert grans oportunitats de negoci. Però les coses van canviant a poc a poc.
Cal tenir en compte els incentius econòmics que els productors de renovables reben dels governs. A més, el desenvolupament de la tecnologia de les energies renovables augmenta la seva eficiència al llarg dels anys. Així, cada unitat d'energia generada per centrals eòliques o plaques fotovoltaiques és cada vegada més econòmica. A més, l'impacte ambiental d'aquestes tecnologies ha disminuït considerablement en els últims anys.
L'exemple més significatiu és el de les cèl·lules fotovoltaiques. Si es comparen els estudis d'ACV 1999 i 2008 de l'empresa AUMA, la puntuació d'impacte ambiental de les instal·lacions fotovoltaiques s'ha reduït gairebé 5 vegades. La clau d'aquest canvi radica en els materials de les plaques fotovoltaiques, que en els últims deu anys han millorat notablement en qualitat i contagiositat. I la indústria fotovoltaica està reduint constantment els seus costos. Per tot això, les instal·lacions d'energies renovables han augmentat considerablement en els últims anys gràcies a la demanda energètica i a les oportunitats de negoci.
Efectes econòmics dels danys: costos externs
Més enllà dels costos econòmics d'unes i altres tecnologies, també cal tenir en compte els costos ambientals i socials associats a cada font d'energia. Aquests costos, coneguts com a “costos externs”, analitzen les implicacions econòmiques de cada fabricant d'electricitat per a la salut humana, els ecosistemes, les collites, els edificis i l'efecte d'hivernacle, entre altres. Es tenen en compte, per exemple, les quantioses pèrdues que es van produir en el cas del Prestige o les despeses que suposen per a la salut pública les emissions de gasos contaminants.
L'informe ExternE de la Comissió Europea ha estimat el valor monetari dels costos externs. Això suposa que si aquests costos s'expressessin en la factura de la llum, a l'electricitat procedent del carbó i del petroli caldria afegir una mitjana de 5 cèntims per kWh. Per contra, el cost extern de l'electricitat generada per les centrals hidroelèctriques és de 0,4 cèntims, mentre que el cost de l'energia eòlica és de només 0,15 cèntims. Aquests valors varien d'un país a un altre, però la diferència entre combustibles fòssils i energies renovables és evident. Segons els autors de l'informe, aquestes dades haurien de ser tinguts en compte en les accions polítiques, per exemple, mitjançant impostos o ecotaxes als combustibles i tecnologies més nocives, o mitjançant incentius als productors d'electricitat amb menor cost soci-ecològic. El tema, no obstant això, té molts vèrtexs i està per veure les mesures que s'adoptaran.
Reptes de futur
La demanda d'energia continua creixent any rere any i el sistema elèctric té totes i cadascuna de les fonts d'energia necessàries per a donar resposta a aquesta demanda: aquest argument està cobrant força en els últims temps. A més, malgrat els desavantatges, molts experts creuen que en el futur caldrà reforçar-la, sobretot argumentant que caldrà omplir d'alguna manera el buit que deixarà la crisi del petroli.
Les reserves de petroli i gas natural només ofereixen durant dècades. Amb el nivell de producció actual i els jaciments de combustible coneguts fins al moment, les reserves de petroli només estan garantides per a uns 40 anys i el gas natural només queda per a 60 anys. El carbó s'esgotarà en menys de tres segles. A més, les reserves no són l'únic problema del sector energètic, sinó el creixement exponencial del consum mundial.
No es podrà, per tant, provisionar més amb menys: es tallarà la corda per l'un o l'altre costat. En la societat del futur, el model de civilització i els hàbits de consum han de ser necessàriament modificats per a aconseguir una veritable viabilitat energètica.
Però això no té per què ser un desastre: hi ha exemples significatius a tot el món. Al Japó, per exemple, són molt poques les persones que utilitzen el cotxe particular per a desplaçar-se, i en aquesta societat és impensable que cada persona sigui propietària d'un cotxe. A Londres, el trànsit es va solucionar quan van començar a cobrar per a accedir al centre de la ciutat i a Dinamarca els impostos pugen molt. Són decisions contràries a la voluntat majoritària, però sense grans marges de maniobra.
Caldrà veure quines mesures es prendran en un futur pròxim i com respondrà la societat davant aquestes mesures. I la clau serà com es gestiona tot això.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia