}

Dolly, símbol de la clonació deu anys

2007/03/25 Rementeria Argote, Nagore - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

Fa deu anys que el xai Dolly va ser presentat a la societat. Era la primera vegada que clonaven amb èxit a un mamífer adult, i va tenir una enorme repercussió, no sols entre els experts, sinó també entre la gent del carrer. Creien que era possible clonar a l'home com a ovella. Però era legítima la clonació humana? Perquè després d'una dècada seguim sense contestar, però la veritat és que, superats els temors inicials, el debat ètic va ara per un altre camí.

Dolly i el seu pare, l'investigador de l'Institut Roslin Ian Wilmut.

Retrospectivament, Dolly va néixer al juliol de 1996 en l'Institut Roslin d'Escòcia, però no va ser fins al 27 de febrer de 1997 quan es va adonar d'això: La notícia va ser publicada en la revista Nature i en la portada va aparèixer la imatge del xai Dolly. La revolta creada per aquella notícia va ser enorme. De fet, era la primera vegada que la clonació es realitzava amb èxit a partir de les cèl·lules d'un mamífer adult. Molts van pensar que de seguir així es podia aconseguir la clonació humana d'un dia per a un altre, i per això la majoria dels països van redactar lleis contràries.

També fraus

L'investigador coreà Hwang Woo-Suk va dir que va clonar a l'home, però era mentida i va provocar un gran renou.
www.wdr5.org

Sembla que el risc de clonació humana no era per a tant. Deu anys després, encara no han aconseguit clonar a l'home, que sabem. Hi ha hagut esforços i fa poc van dir que havien aconseguit clonar l'embrió humà, però sense deixar-lo desenvolupar. No obstant això, en els mitjans de comunicació s'han produït disturbis referent a això, ja que més d'un ha reivindicat la clonació humana. Així ho va fer la secta dels Rael, i va anar també el cas del coreà Hwang Woo-Suk.

Hwang Woo-Suk era un investigador de reconegut prestigi. Entre altres coses, va aconseguir clonar a un gos (Snuppy) i va afirmar que l'home també era meritori. La revista Science va publicar una notícia, però va suscitar grans dubtes entre els experts. Van estudiar el treball del coreà i van veure que era un frau. Aquest compte va donar un tema de parla a llarg termini.

Per descomptat, en aquests anys ha estat de moda el tema de la clonació humana. Al principi, la gent es temia per fer el que era ciència-ficció: uns van imaginar exèrcits de clons, uns altres la clau per a la vida eterna dels egolatras i ambiciosos. Però amb el temps s'ha vist clarament que la clonació té poc a veure amb la ciència-ficció.

Després de Dolly altres ovelles han estat clonades amb èxit en l'Institut Roslin d'Escòcia.

Els clons no són exactament iguals en ser clonat. Son genèticament iguals, però des del desenvolupament de l'embrió el mitjà té una gran influència en tots els éssers i, per tant, encara que genèticament siguin iguals, no hi ha dos éssers iguals.

Ara, 10 anys després

No obstant això, i malgrat el debat i les pors, la clonació humana està prohibida. Alguns creien que la gent amb problemes per a ser nens anava a demanar clonació com a solució reproductiva, però no ha estat així ni molt menys. Això sí, la clonació terapèutica està permesa en molts pobles. Es tracta d'una clonació amb l'objectiu de curar malalties i, en definitiva, de la mateixa tècnica que es va utilitzar per a clonar a Dolly, però per a obtenir cèl·lules mare amb embrions humans. Per tant, la clonació tampoc està totalment prohibida.

Per això, avui dia el debat ètic per excel·lència no és la clonació humana si o no. La qüestió no s'ha aclarit, però el debat ha evolucionat i els plets orals són la clonació terapèutica i la cèl·lula amena.

Publicat en 7K.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia