Estructures de l'ADN mig segle
2003/04/15 Carton Virto, Eider - Elhuyar Zientzia
Tenen menys importància que la doble hèlix? És clar que no. Llavors, per què tanta desequilibri en les celebracions? Sembla que la clau està en l'elegància.
La doble hèlix és una estructura elegant que s'ha convertit en la icona de la ciència moderna. Els artistes també ho volen. Però fa 50 anys no va anar així.
En els anys següents al descobriment la doble hèlix no va rebre gran atenció per part dels científics. En les revistes Science i Nature fins a 1960, per exemple, pocs articles que parlaven d'ADN van fer referència a l'estructura de Watson i Crick. Curiós perquè llavors s'investigava molt de sobre l'ADN.
No obstant això, la relació entre l'ADN i les proteïnes no era molt clara i, sobretot, no sabien que les ordres d'elaboració estaven emmagatzemades en l'ADN. Per a Robert Olby, aquesta és la raó per la qual es va donar tan pocs casos a l'estructura de l'ADN. Olby Pittsburg, professor emèrit de Filosofia i Història de la Ciència de la Universitat, ha recollit les dades esmentades.
A principis de la dècada de 1950 se sabia que l'ADN era la molècula de l'herència. També sabien que està juntament amb les proteïnes en el nucli, però no totes les peces estaven unides. Encara no van entendre que els indicadors de les característiques que passen de generació en generació són proteïnes. Per això, l'ADN i les proteïnes s'estudiaven en dues línies de recerca diferents.
Watson i Crick, per exemple, només van parlar superficialment sobre el mecanisme de codificació quan van donar compte de l'estructura. En 1962 va rebre el Premi Nobel de Medicina. Però el camí fins a aquell premi no va ser clar.
Una història fosca
La recerca de l'estructura de l'ADN és una història molt fosca. Apte per a una pel·lícula. Quatre són els principals protagonistes: James Watson, Francis Crick, Maurice Wilkins i Rosalind Franklin. En la dècada de 1950, Watson i Crick treballaven en el laboratori Cavendish de Cambridge i utilitzaven únicament models teòrics de l'estructura de l'ADN. Per part seva, Wilkins i Franklin eren investigadors del King’s College de Londres que realitzaven experiments per a desentranyar l'estructura de l'ADN.
No obstant això, Franklin i Wilkins no s'arreglaven bé i Wilkins enviava les dades del seu company a Cambridge, perquè tenia un amic Crick. En lloc de treballar junts, Wilkins, Crick i Watson es van ficar en les trames de Rosalind Franklin per a desentranyar l'estructura de l'ADN. Els experiments de Franklin van suggerir a Watson i Cricki que l'ADN havia de tenir forma d'hèlix i gràcies a ella van saber que aquesta hèlix estava formada per dues cadenes i no per tres.
No obstant això, l'estructura concreta, és a dir, que les cadenes es maduren igualant bases, va ser ideada per Watson. Franklin va estar molt a prop, però el mal ambient laboral li va portar a suspendre la recerca i abandonar-la. Va morir de càncer en 1958.
Ara, coincidint amb el 50 aniversari, la periodista i escriptora Brenda Maddox ha publicat una interessant biografia de Rosalind Franklin, i a la vista de l'allí reunit, no seria d'estranyar que alguna vegada pogués veure's al cinema.
Una vegada aclarida l'estructura de l'ADN, van passar uns anys des que l'ADN s'associés amb proteïnes fins que es van unificar les línies de recerca.
El gran pas cap a la unificació de línies el va donar l'astrònom George Gamow. En els últims anys de la seva vida va començar a investigar l'ADN i va proposar una teoria sobre com l'ADN codificava la informació. En la seva opinió, aquest codi estava format per ordres d'elaboració de proteïnes. Però quin era el codi concret?
Lingüistes de l'ADN
L'ADN estava compost per quatre lletres que havien de traduir-se a un altre idioma de 20 lletres, el de les proteïnes. Quina era la combinació correcta? Les lletres de l'ADN preses de dos en dos eren setze opcions, per tant insuficients, i de tres en 64. Podria ser. Però, si era així, quin trio corresponia a cada aminoàcid? Només valia un o més?
La proposta de Gamow va suscitar gran interès entre els científics i va crear un club amb vint científics per a fomentar la comunicació i l'amistat i proposar i discutir possibles codis: Club de corbata RNA. Era un club especial. Cada membre tenia una corbata amb l'estructura de l'ARN i una agulla amb l'abreviatura del nom d'un aminoàcid. Aquesta abreviatura era el sobrenom del seu company. En aquest club van participar, entre altres, Watson i Crick. Era 1954 i les coses comencen a canviar. Molts amants de les proteïnes es van dedicar més a mirar l'ADN.
Tres anys després, en 1957, Crick va donar a conèixer el Dogma Principal en el simposi de l'Associació de Biologia Experimental: De l'ADN a l'ARN, a la proteïna.
En un llibre va reconèixer que va utilitzar la paraula dogma per a cridar l'atenció, sense saber què volia dir realment. El dogma és una afirmació que es considera una veritat bàsica, sigui o no proves. Però en aquest cas no es pot dir que no s'hagi provat la de Crick. Avui tots creiem en això.
Més informació: Dossier Genoma Humà. Actualitzat!
En ella trobaràs: Els aspectes en els quals es va definir l'estructura de l'ADN, la història de Rosalind Franklin, les principals fites de la recerca de l'ADN, què és el genoma, com és, la història de la seqüenciació del genoma humà, la influència de les mutacions, la descodificació dels genomes d'altres éssers...
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia
