Dormir sense perdre temps

2001/08/19 Mendiburu, Joana - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

• Anatomia/Fisiologia

Dormir no és com donar-li a l'interruptor d'apagat. Quan dormim, l'activitat mental no es deté i, en alguns casos, quan somiem, per exemple, es consumeix molta energia. Els investigadors defineixen el somni com: "La falta relativa de consciència i moviment muscular voluntari ja és un estat fisiològic".La definició és poc precisa, però el que és clar és que dormir no és descansar. El somni és un estat actiu en el qual es donen processos fisiològics complexos. Implica diverses parts del cervell i depèn en gran manera del rellotge biològic (en una altra mesura, del rellotge que ens diu que cada matí és hora d'anar al treball).

Segons Ana Bes, experta de l'Institut Universitari Dexeux de Barcelona, dormir és l'activitat que més fem en la vida i és important dur a terme noves recerques en aquest camp. I és que dormir malament té dos nivells de conseqüències: personals i socioeconòmiques. El malestar que es produeix per dormir poc o malament i la tendència a distreure's deixa pèrdues econòmiques. En l'Estat espanyol, la pèrdua directa de diners ascendeix a 400.000 milions de pessetes i el cost indirecte ascendeix a 6 bilions de pessetes.

Per què dormim?

Per a saber per què dormim, han sortit diverses teories. Amb el temps, a pesar que alguns s'han descartat i uns altres encara no han estat provats, semblen ser de camí correcte.

Una antiga teoria, bastant simple, deia que a la nit s'adorm perquè no hi ha res a fer. Més d'un jove dirà (i amb raó) que això és fals, però sense limitar-se als aspectes dormitoris de l'ésser humà, vist des d'una perspectiva més àmplia, podria tenir sentit. No obstant això, amb el temps, això no és així.

Una altra teoria deia que, en estar adormits silenciosos i gairebé immòbils, el somni era un mecanisme defensiu. Això és totalment erroni, perquè no ens adonem del perill del depredador durant el somni.

Segons les teories més raonables, en dormir consumim (o generem) alguna substància acumulada (o gastada) durant el dia. Encara no s'ha demostrat, però aquest argument no es rebutja. Altres teories sostenen que el somni està directament relacionat amb la memòria i l'aprenentatge, per la qual cosa nens i joves dormen més. A més, és cert que aprendre en fosquejar és bo perquè ajuda a aprendre les fases REM del somni. No obstant això, aquesta teoria encara està per demostrar.

Varia amb l'edat i els hàbits

Les hores de somni i el propi somni canvien amb l'edat. Un nounat, per exemple, dorm 18 hores i a més té molts petits cicles de somni/despert. Amb el temps es redueixen els cicles i les hores de somni. Els adolescents dormen unes 9 hores i els adults 7,5 hores. Amb el pas dels anys, en la vellesa el somni perd efectivitat i n'hi ha prou amb dormir 6,5 hores. A més, els hàbits de somni canvien i en envellir es prefereix ficar-se al llit més primerenc.

No obstant això, no cal pensar ni voler que calgui dormir 8 hores al dia. Això és el més habitual, però hi ha qui ha de dormir 6 hores i uns altres que necessiten més de 9 hores. Al cap i a la fi, l'endemà millor reflecteix si s'ha adormit bastant o no.

Actualment es valen de materials capdavanters per a saber si el somni d'una persona és apropiat o no. No obstant això, en primer lloc, és necessari conèixer els hàbits de la persona; la història clínica, els hàbits relacionats amb el somni (quantes hores dorm, quan es fica al llit, si hi ha canvis de ritme...), si pren medicaments, si hi ha al·lèrgies o algun altre factor que alteri el ritme respiratori, si hi ha infecció o dolor...

Una vegada conegut això, s'utilitzen elèctrodes per a realitzar una recerca exhaustiva. Es mesura el moviment dels ulls, l'activitat cerebral i muscular i el ritme cardíac.

Fases del somni

El somni es divideix en cinc fases. La primera fase és el temps que triga el cos a adaptar-se abans de dormir. Normalment aquesta fase sol durar uns 10 minuts, és a dir, només el 5% del temps que dura el somni. En aquesta fase el cos es relaxa, la respiració es torna uniforme i l'activitat cerebral disminueix.

La segona fase és la fase de transició. Aquesta fase abasta molt temps, aproximadament el 50% del somni. Les fases 3-4 són similars i la durada és de 60-70 minuts. En aquestes fases es necessiten estímuls tàctils o acústics forts per a despertar.

La fase final és la denominada REM (Rapid Eye Movement). Sempre somiem en les fases REM, però només ens recordem que estàvem somiant quan estem en la fase REM.

Els seguiments de les fases 1, 2, 3-4 i REM són cicles de 90 a 100 minuts. Aquests cicles es repeteixen entre 4 i 5 vegades en les hores de dormir; encara que tenim la sensació d'haver dormit 8 hores seguides, sempre ens despertem entre 6 i 8 vegades. Aquests despertessis solen ser molt curts (menys de 30 segons) i poden no ser conscients d'això. No obstant això, els cicles no sempre són complets. En la primera meitat de la nit dormim més profundament i en la segona meitat són més freqüents les fases REM i 2.

Per motius de responsabilitat, no sempre s'adorm menys o més quan la necessitat de somni és elevada. Més que la durada canvien les fases del somni. Després d'una tabola, per exemple, no hi ha fase 1.

Encara sort que a l'hora de llegir la teoria del somni i les incidències no us heu adormit, i que els altres, per contra, tindreu bons somnis.

Hores de somni diàries de mamífers

Jirafa2Elefantea3Balea\\{\}Humà 7,5 Gat 12,5Arrato13León 13,5Murciélago

Publicat en 7K