Xerris Augustin Coulomb

1994/07/01 Azkune Mendia, Iñaki - Elhuyar Fundazioa Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Biografiak

Físic francès que va entrar en Angulema el 14 de juny de 1736. De jove es va incorporar a l'Exèrcit com a enginyer i va ser enviat a treballar a instàncies seves a les Índies occidentals (illa de Martinica). Allí va treballar durant nou anys en la construcció del fort denominat Fort Bourbon.

Va tornar de les Índies i va abandonar l'exèrcit. Per a llavors tenia una afició a la ciència en el seu interior i va començar a experimentar. Quan va esclatar la Revolució Francesa, va decidir retirar-se al poble de Blois per a continuar treballant allí. La seva retirada en política li va permetre passar una mica tranquil el Terror de la Revolució.

Per a llavors era famós com a científic. En 1777 va publicar d'una banda el seu primer treball titulat “Estudis per a la fabricació òptima d'agulles imanadas”, i d'altra banda va inventar la balança de torsió aquest mateix any. Aquesta balança mesurava amb precisió la força exercida amb la torsió que es produïa en la fibra fina i rígida. A l'ésser el pes la força que exerceix la gravitació sobre un cos, es podia utilitzar per a pesar la balança de torsió.

La veritat és que el geòleg anglès John Michell ja havia inventat una balança similar, però Coulombe no sabia i va fer els seus treballs de manera independent. Coulomb va utilitzar la seva balança de precisió en assajos d'electricitat. Posava una petita esfera carregada elèctricament a diferents distàncies enfront d'una altra petita esfera carregada i amb la seva balança mesurava la força de repulsió o atracció (en funció que les càrregues elèctriques fossin iguals o contraposades).

Així, en 1785 va poder informar de la seva llei: la força elèctrica de repulsió o atracció, era directament proporcional al producte de les càrregues elèctriques que tenien les esferes i inversament proporcional al quadrat de la distància entre centres de càrregues. La llei de Coulomb, per tant, significa que les forces d'atracció elèctrica són similars a les oposades per Neuwton per a la gravitació. Atès que en l'àtom també hi ha càrregues elèctriques positives i negatives, la llei de Coulomb és de vital importància en les seves forces d'atracció i repulsió.

Priestley, per part seva, va arribar a aquestes conclusions uns anys abans i Cavendish també, però Cavendish mai va publicar els seus descobriments i es van conèixer als cinquanta anys de la seva mort. No obstant això, Coulomb va publicar els seus descobriments en “Mémoires de l’Académie royale donis sciences (1785-1789)”.

Coulomb també va publicar en 1779 el treball titulat “Teoria de màquines simples”, en el qual analitzava els problemes de fricció.

En 1789 va estudiar la influència del camp magnètic de la Terra en l'agulla imantada, inventant el concepte de moment magnètic i la teoria de la polarització.

En honor a Coulomb, la unitat de càrrega elèctrica porta el seu nom.

Charles Augustin Coulomb va morir a París el 23 d'agost de 1806.