CERN: laboratori potent
2000/12/01 Roa Zubia, Guillermo - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria
L'últim acte del programa Plaza de la Física ha tingut lloc en la seu del CERN a Ginebra. No hi ha millor opció. S'ha esmentat com el laboratori més potent del món. Els experiments desenvolupats en ell tenen com a objectiu reproduir les condicions físiques en les quals va néixer l'univers. Per a això compten amb un gran accelerador de partícules a Ginebra. Es tracta d'un túnel de vint-i-set quilòmetres per a posar les partícules a alta velocitat i fer-les xocar entre si.
De fet, Ginebra vol tancar l'accelerador utilitzat fins avui per CERN, denominat LEP, i construir un altre nou, denominat LHC. I mentre l'OPE estava tancada, en els últims anys s'han capturat les restes de la partícula més buscada. Naturalesa d'aquesta partícula, del bosó Higgs, Gerardus 't Hooft i Martinus J. G. Veltman va ser anunciat per físics holandesos com a resultat de càlculs teòrics. Per aquests treballs se'ls va atorgar el Premi Nobel de Física de 1999. A causa d'aquests experiments dels últims dies s'ha discutit molt de sobre la necessitat o no de tancar l'accelerador LEP. Finalment, CERN ha decidit tancar i els físics que tracten d'atrapar a la partícula Higgs també han hagut d'esperar al nou LHC.
Gai honi buruzko eduki gehiago
Elhuyarrek garatutako teknologia