L'astrònom Carl Sagan va donar a conèixer els informes secrets

2000/05/09 Roa Zubia, Guillermo - Elhuyar Zientzia

• Astronomia
• Biografiak

En els últims mesos s'han publicat dues biografies del prestigiós astrònom. Keay Davidson escriu que Sagan va treure a la llum uns informes secrets. En la revista Nature d'aquesta setmana el cap de Sagan, Leonard Reiffel, ens conta aquesta història.

En els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, el centre estatunidenc Armour Research Foundation (ARF) va investigar els efectes de les explosions nuclears. En 1958 l'Armada Aèria va demanar als d'ARF que estudiessin l'efecte d'una hipotètica explosió en la Lluna. Es tractava del projecte A119. Títol oficial titulat «Estudi de les Etapes de la Recerca en la Lluna». Entre altres coses volien saber si s'anava a veure l'explosió des de la Terra. D'altra banda, volien conèixer les dades científiques que podien donar lloc a explosions. L'anàlisi química de la Lluna, per exemple, podria ser una excusa per a dur a terme aquest tipus d'experiments.

Acció totalment estratègica

L'Armada Aèria va mostrar el seu interès per utilitzar la repercussió que un experiment d'aquest tipus podria tenir en l'ambient polític de la Guerra Freda. No tenia preocupació per les conseqüències de la destrucció de l'entorn lunar. No obstant això, els de l'ARF així ho van indicar.

En aquella època Leonard Reiffel liderava la recerca en física d'ARF. Gerard P, expert en física de planetes per Reiffel. Contracta a Kuiper com a assessor. El projecte va incloure a un jove llicenciat en atur. Aquest jove era Carl Sagan. El treball de Sagan no era gens fàcil: La seva missió era elaborar un model matemàtic de com es dispersen els gasos alliberats en la superfície de la Lluna. Aquest model era el primer pas per a calcular si l'explosió s'anava a veure des de la Terra. ARF va recopilar els informes dels treballs de nou mesos, inclosos els de Sagan.

Després de molts anys

Per imperatiu de les lleis estatunidenques, aquests informes havien de ser destruïts en 1987 i així es va presumir. Reiffel afirma que fins a la publicació de la biografia no ha sabut que Sagan va enviar aquests informes a algú no autoritzat. Ningú té clar qui els va rebre. Potser Sagan va enviar als d'ARF entre els informes de Kurriku- Lum per a buscar un altre treball o per a ingressar en alguna institució. No obstant això, aquest punt no està confirmat.

El coneixement de la ubicació actual d'aquests informes és un problema estatunidenc. No obstant això, l'objectiu general d'aquest projecte ha sortit a la llum i és reflex de l'ambient de la Guerra Freda. L'actitud cap al medi ambient no era conseqüència d'una falta de saviesa.

Cal destacar el que diu el propi Reiffel: «En benefici de la ciència de la Lluna, la competència entre un o dues per a detonar l'explosió nuclear no es va fer mai». Avui no hem de sofrir conseqüències inesperades. Potser aquest és la dada més important d'aquesta història.