}

Un treball sobre marcadors per a anunciar avortaments propis ha guanyat la VI edició de la web Basque Research. Concurs de Tesi

2008/06/16 Lopez Viña, Rakel - Marketin sailaElhuyar Fundazioa

La Fundació Elhuyar, a través de la web Basque Research, VI. El jurat ha donat a conèixer aquest matí els guanyadors d'enguany. En aquesta edició, la investigadora de la Universitat de Navarra, Estibaliz Alegre, ha rebut el primer premi treballo La molècula HLA-G com a marcador d'avortament espontani (molècula HLA-G, marcador de l'avortament espontani).
Estibaliz Alegre (esquerra) i Carolina Cebrián, guanyadora i segona dels Premis de Tesis (Foto: R. López).

La bioquímica Estibaliz Alegre ha investigat en la seva tesi doctoral sobre avortaments espontanis. En concret, s'ha tractat de trobar un marcador que permeti identificar el risc d'avortament espontani. A més d'un resum llegible i comprensible, l'investigador situa bé el tema. És una de les raons que ha donat el jurat per a premiar aquest treball. Per aquest resum, Alegre ha rebut un ordinador portàtil i una estada de cap de setmana gràcies a la col·laboració de Sistek Informatika i Microsistemas i Nekatur.

El segon premi ha estat per a la investigadora de la mateixa universitat Carolina Cebrián, pel seu treball titulat Implicacions en la ramificació axónica en el Parkinson (Conseqüències de la bifurcació d'Axons en el Parkinson). Segons estudis realitzats fins al moment, els axons (cues) de les neurones arriben a l'única zona del cervell. Cebrián, per part seva, planteja la hipòtesi que els axons de les neurones poden ramificar-se, la qual cosa els permet desembolicar-se simultàniament en l'activitat de diverses zones. Això explicaria algunes de les conclusions del Parkinson que fins ara no tenen cap explicació. A més, sembla que les neurones amb axons més ramificats són les que tenen més possibilitats de sofrir danys en el Parkinson. En relació a aquesta tesi, el jurat ha destacat que la lectura és comprensible i agradable. No obstant això, ha tocat sobre el fons de la tesi introductòria, massa general o llunyà. Amb aquest resum, Carolina Cebrián ha aconseguit el segon lloc i ha guanyat una càmera de fotos digital i una estada d'un cap de setmana gràcies al patrocini de la Societat Cooperativa Eroski i Nekatur.

Finalment, l'esment especial en basc s'ha traslladat a la Universitat del País Basc, concretament al lingüista Adam Zawiszewski. Aquest investigador ha presentat el treball Descobrint els aspectes ocults del cervell: el cas i la concordança en neuroimágenes.

Els cervells dels nascuts bascos i dels quals han après basc entre 1-3 anys no responen de la mateixa manera als errors lingüístics
Imatge: UPV/EHU

En aquest treball ha investigat què ocorre en el nostre cervell quan processem el basc i en general qualsevol llengua. En la seva tesi doctoral, Zawiszewski conclou que el cervell percep certs tipus d'errors, segons l'edat a la qual el parlant s'ha assabentat d'una llengua. En aquest cas, el jurat ha destacat la correcció del text i l'ús clarificador dels exemples, encara que la terminologia apareix en alguns casos sense explicació. Gràcies a aquest treball ha guanyat un MP4 i una targeta de cap de setmana en una casa rural basca, de la mà d'Eroski Kooperatiba Elkartea i Nekatur.

Enguany s'han presentat 38 treballs: Vint-i-quatre obres de la Universitat del País Basc, deu de la Universitat de Navarra i dues de Mondragon Unibertsitatea i Deusto. Aquests treballs premiats, així com els de la resta de participants, estan disponibles en la pàgina web de Basque Research.

Sobre el Premi de Tesi

La Fundació Elhuyar organitza aquest premi a través de la web Basque Research, amb l'objectiu de socialitzar de manera atractiva i comprensible els resums de les tesis doctorals, és a dir, divulgar la recerca, per la qual cosa "el jurat no jutja la tesi en si, sinó la capacitat divulgativa de l'autor". El jurat està compost per cinc persones, totes elles amb estudis científics o tecnològics i expertes en divulgació. A l'hora d'avaluar els treballs el jurat ha tingut en compte els següents criteris: capacitat de síntesi, correcció i atractiu de les explicacions, facilitat de lectura, transmissió d'idees, dificultat per a la divulgació de temes, títol, etc.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia