La conquesta Baztango

2009/07/01 Etxebeste Aduriz, Egoitz - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Osasuna
• Medikuntza
• Historia

En les campes de Kingscote (Gloucestershire, Anglaterra), el 2 de setembre de 1784, aquells que van veure baixar el globus del cel no oblidarien immediatament aquella imatge. "Els seguidors estaven tan espantats, els va costar molt acostar-se", va recollir Gloucester Journal. No és d'estranyar que en aquella època els globus aerostàtics eren molt coneguts. El primer, acomiadat a França dos anys abans, va espantar als segalaris per a convertir-se en un dels primers a Anglaterra. Va partir de Berkeley, a uns 16 quilòmetres de la mà d'Edward Jenner.

Jenner no era experta en aquestes qüestions. Però tenia grans dots per a experimentar i investigar, i en aquella època s'estaven fent les primeres proves amb globus, ni ell ni tan sols podia quedar-se sense fer la seva pròpia prova. Jenner anava a fer molt més que enlairar globus, però, encara que sigui en el terreny personal, aquest experiment va tenir la seva importància. El globus d'hidrogen va acabar el seu vol en terres d'Anthony Kingscote. I allí Jener va conèixer a una de les tres filles de Kingscot, Catherine. 4 anys després es van casar.

Jenner era mèdic d'ofici. Va aprendre amb un cirurgià als 14 anys i als 21 John Hunter va viatjar a Londres per a formar-se amb el cirurgià més prestigiós de l'època. Aviat es va convertir en estudiant dels ulls d'Hunter i en amic de tota la vida.

A més de l'ofici, l'afició va reunir els dos amics. Jenner es va aficionar des de petit a tot el relacionat amb la naturalesa, i especialment als animals. A Hunter i a tots dos els suscitava una gran curiositat saber com algunes plantes i animals podien parar la seva vida durant l'hivern. Així, Jenner, impulsada per Hunter, va investigar les temperatures corporals dels eriçons. I en l'estómac dels eriçons que hibernaven també va posar menjar per a veure si digerien.

Jenner també va investigar les migracions d'ocells. I per primera vegada observar el comportament dels bufons nounats. El bufó posa el seu ou en els nius d'ocells d'una altra espècie. Els ous propis de l'hoste desapareixen i es culmina amb el bufó mare. Jenner va descobrir que el bufó nounat era el que empenyia als altres ous o pollastres aigües avall del niu, i per a això va descobrir que els genets de bufó tenien una depressió a l'esquena que els ajudava a manejar els ous i que desapareixia en 12 dies.

Durant la seva estada a Londres, Cook també li va oferir un lloc com a naturalista en la segona expedició del capità. Però afortunadament va decidir tornar a Berkeley per a dedicar-se a la medicina.

En aquella època, el verola estava provocant nombroses morts en tota Europa. L'única manera de fer front a la malaltia era la que Lady Mary Wortley Montague va veure a Turquia i la va portar a Anglaterra: injectar la pus d'aquells que van tenir un racó més feble. Els supervivents no caçaven més verola. Però això no sempre succeïa.

A Jenner també li van donar aquest tractament de petit. Va sofrir moltíssim i mai va oblidar aquella experiència. Ella també va utilitzar aquesta tècnica per a protegir als seus pacients de la riba. Però portàvem temps pensant en una altra cosa. Havia sentit que els que atrapaven la verola de vaca contaminada per les vaques mai caçaven. I Jenner es va fer cas del rumor que era al carrer.

El boví és una variant del voral comú que afecta els braguers de les vaques. Les dones que munyien les vaques, a vegades es contagiaven amb la cabanya de vaques, provocant uns dies de malestar i uns grans, però gens greu. I aquestes dones quedaven immunitzades respecte al baztanga comú.

Al maig de 1796, Sarah Nelmes va acudir a Jenner preocupada per una llei que li va sortir en braços. El metge creu que no era un racó, va diagnosticar el de la vaca. Sarah va corroborar el diagnòstic: la seva vaca Blossom acabava de tenir una verola bovina. Era l'oportunitat de Jenner. Havia de ficar la verola de vaca a algú que encara no havia tingut verola.

James Phipps, fill de vuit anys del seu jardiner. Li va fer unes ferides al braç del nen i li va ficar el material extret de la llei de Sarah. Al cap d'uns dies va emmalaltir: tenia una verola de vaca. Ara faltava l'última prova. Al nen li va introduir el virus del Baztanga Comú i, com era d'esperar, no va emmalaltir. Ni en aquella època ni en totes les següents.

Després de Phipss, prova amb altres nens. I també amb el seu fill de 5 anys. En 1798 va publicar un treball que demostrava que la verola de vaques servia per a protegir-se del voral comú. Va ser el primer treball científic sobre una vacuna. I, per això, Edward Jenner es considera avui el pare de la immunologia. Des de llavors la vacuna es diu vaccine en anglès i vacuna en castellà (del llatí vacca).

Però l'èxit de la tècnica no va arribar aviat. La introducció en el cos del material procedent de les vaques causava temor al fet que els vacunats es poguessin "observar" d'alguna manera. Aviat van aparèixer també els dibuixos dels homes amb cap de vaca. I des del punt de vista religiós també era un problema la introducció en la sang de substàncies d'éssers inferiors a l'ésser humà.

No obstant això, Jenner va avançar i va començar a distribuir el seu material per tot el món. El rival, contrari, va anar ampliant l'ús de la tècnica i, finalment, Jenner va aconseguir el màxim reconeixement i reputació. Napoleó també va manar inserir les seves tropes. I quan Jenner li va escriure demanant que alliberés a uns presoners anglesos va dir: "Ah, Jenner, no puc negar-li res".

En 1801, en escriure sobre la difusió de la vacuna, va acabar: "...el resultat final d'aquestes accions ha de ser l'eliminació total del baztanga, la més terrible pena contra l'home". Es van trigar 180 anys a complir la predicció de Jenner, però el verola ha estat la primera malaltia que s'ha eliminat completament. En 1980 l'Organització Mundial de la Salut va declarar formalment: "Ha mort el verola!"