Accent estranger i imcredibilidad

2010/09/05 Aulestiarte Lete, Izaro - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

• Giza zientziak

En l'actualitat són milions les persones que parlen diàriament en una altra llengua diferent a la materna. El món del treball ens posa sovint a nivell internacional.

Nosaltres no podem entendre-ho, ell tampoc… Segurament, per accent i no, la majoria de nosaltres en més d'una ocasió hauríem tingut alguna situació molt estranya amb algun estranger, més a l'estiu. No obstant això, d'alguna manera, encara que sovint entre mímica i somriure, en la majoria dels casos aconseguim comunicar-se o entendre's.

Un equip d'investigadors de la Universitat de Chicago dirigeix la seva recerca sobre l'accent estranger a un camp que va més enllà de l'enteniment. Segons l'estudi, parlar amb l'accent redueix la credibilitat. “És clar que l'accent d'un parlant no local dificulta la comprensió del que ha dit; en aquest sentit, no hi ha novetat. Però la veritat és que tendim a confondre aquestes dificultats de comprensió amb la credibilitat de les expressions, encara que sigui de manera inconscient. I això no estava acreditat”, ha destacat la investigadora.

Per a això, els psicòlegs s'han basat en un experiment amb un grup de voluntaris. Journal of Experimental Social Psychology ha publicat els resultats.

Prejudicis

Per mitjà del llenguatge i l'accent, sovint sorgeixen situacions absurdes.

Amb l'objectiu de saber si l'accent afecta a la credibilitat, es va animar als voluntaris a escoltar unes frases i a realitzar una valoració d'aquestes. Una d'elles, per exemple, deia en anglès: “Sense aigua, una girafa pot durar més que un camell”. Aquestes paraules van ser escoltades en boca de diverses persones: alguns ponents tenien l'anglès com a llengua materna, però uns altres no.

Tenint en compte la influència que qualsevol prejudici pot tenir en la realització d'una mesura d'aquest tipus, i tractant de contrarestar el possible efecte d'aquestes conviccions, l'experiment es va dividir en dues parts.

En la primera, els voluntaris no sabien a què es referia la recerca; els ponents que escoltaven només els van explicar que estaven llegint els textos d'un fullet. Doncs bé, les paraules dels accentuats estrangers van ser menys creïbles i l'import de l'accent també va afectar les valoracions. Segons l'escala de credibilitat específica per a l'experiment, es va atorgar una puntuació mitjana de 7,5 als anglesos, 6,95 als d'accent mig estranger i 6,84 als d'accent més dur.

“A causa de l'accent, els voluntaris van tenir dificultats per a comprendre les paraules dels quals no parlaven anglès. I aquest problema de comprensió va ser directament relacionat i confós amb la falta de credibilitat”, afirmen els investigadors.

Si tenim en compte els resultats de la recerca, la llista d'afectats pot ser llarga: immigrants que busquen treball, que han de treballar en negocis amb ciutadans estrangers…

En el segon experiment, no obstant això, es va alertar directament al públic sobre el desenvolupament de la recerca. A pesar que l'enregistrament que van escoltar era similar a l'anterior, es van obtenir altres resultats: van atribuir el mateix grau de credibilitat a les opinions dels parlants d'anglès i dels ponents amb accent estranger mitjà. La valoració només va variar en aquells casos en els quals l'accent era molt marcat.

Són només dades d'una recerca. Però si els resultats són indicadors d'una tendència general en la societat, els investigadors afirmen que tot això pot donar què pensar. Immigrants que busquen treball, estrangers que volen defensar la seva innocència, periodista “accent” que ha d'informar de les notícies…, la llista de “perjudicats directes” pot ser llarga.

Publicat en 7K.