"L'àtom és molt juganer, a vegades també aconseguim fer una mica de cas"

Maribel Arriortua (Barakaldo, 1950), viatgera d'àtoms i materials en la cerca de noves aplicacions energètiques i mediambientals. És catedràtic de Cristal·lografia i Mineralogia i porta 35 anys com a professor de la Universitat del País Basc. A més d'investigar, dirigeix els Serveis Generals de Recerca de la UPV/EHU des de la seva creació en 2002. La clau per a fer bé totes les tasques és "organitzar bé la ment i el temps i ésser un equip creatiu que respongui".

"L'àtom és molt juganer, a vegades també aconseguim fer una mica de cas"


Premi Euskadi de Recerca 2010.

Estic molt content. És un reconeixement important tant per a mi com per a l'equip de treball i per a la Facultat de Ciència i Tecnologia de la UPV/EHU.

Què ha canviat des del lliurament del premi?

No m'ha canviat res en el dia a dia. Però estic molt content perquè és un reconeixement al treball realitzat i a una trajectòria dura. I és que quan arribem aquí no hi havia res. El premi m'ha emocionat i compliment.

Fa 35 anys va començar a fer classes en la UPV...

Teníem una relació molt estreta amb els alumnes, ja que en aquella època eren grups molt petits. Estava tot per fer: escrivíem les anotacions a màquina i després fèiem fotocòpies... Record que feia fred: portàvem les calefaccions de casa perquè els nostres vuit alumnes no passessin fred. Però al mateix temps era molt enriquidor. Jo sempre he tingut molt bona relació amb els alumnes, ara també ho és. Sempre he tingut alumnes molt implicats. Ara, molts d'ells són directors d'empreses, instituts... Crec que hem fet una bona feina.

En quines línies de recerca estàs immers actualment?

Treballem amb materials de múltiples usos amb aplicacions energètiques i mediambientals, amb materials d'intercanvi energètic. Fem la ciència bàsica: estem en el primer graó del llarg camí que ha de recórrer per a pensar, crear un producte i arribar a la societat. I en això estem treballant, en la recerca fronterera.

Per tant, feu una recerca bàsica, però pensant en una aplicació concreta.

Sí, sempre busquem una aplicació. El finançament arriba ara a un producte contrastat i útil avaluable. Els diners que inverteix la societat en recerca ha de retornar-se incrementat. I ho intentem. Primer dissenyem el material i després analitzem les característiques i possibles aplicacions. Posteriorment, uns altres continuen treballant amb aquest possible producte.

Ed. Mónica de la Vall/Press Fotogràfic
També ets director dels Serveis Generals de Recerca de la UPV.

Un professor universitari ha de treballar en la docència, la recerca, la innovació, la gestió i, posteriorment, la difusió del coneixement en la societat. L'any 2002 em van oferir dissenyar i començar a treballar en la universitat serveis generals de recerca. A pesar que ja existien alguns grups, l'objectiu va ser unificar i reforçar els serveis de recerca. Ens presentem a la convocatòria del Ministeri i aconseguim setze tècnics. Aquest va ser l'embrió dels serveis generals.

Quina és la labor dels Serveis Generals de Recerca?

Comptem amb 23 unitats de servei i tots els responsables són doctors, especialistes en la seva àrea. Ensenyen als investigadors com utilitzar les infraestructures tècniques. Per tant, el tècnic que acompanyarà a l'investigador en la recerca és, al seu torn, doctor, per la qual cosa se submergirà en la recerca amb un gran coneixement. Estem molt contents perquè tot funciona molt bé. També impartim molts cursos de formació, tots ells sota certificació de qualitat. Volem un bon nivell i qualitat, ja que totes les dades han d'estar contrastats.

Dirigir els Serveis Generals et deixa temps per a la recerca?

Sí. La clau està a organitzar bé el cap. Jo no tinc un temps per a la recerca i un altre per a la gestió; organitzo el dia segons les necessitats. I tinc un equip que respon bé. Només en la vida no es pot fer res: cal ser gent bona i creativa al voltant, i sobretot saber aconseguir el millor de cada persona.

En el seu camp de recerca, què hi ha per a investigar?

Tot està per investigar. És molt important com s'ordenen els àtoms en els materials. Li posaré un exemple: grafit, diamant, fullereno, grafè... tots estan composts d'àtoms de carboni però amb una distribució diferent. Sigui la distribució cúbica o hexagonal del carboni, tindràs diamant o grafit, és a dir, tindràs una gemma o el dolor del llapis. I en aquest sentit, encara queda molt per investigar. Ara hem d'animar als joves, aquest és el nostre deure i la nostra il·lusió.

En el món dels àtoms, què és el que més li ha cridat l'atenció?
Ed. Mónica de la Vall/Press Fotogràfic

L'àtom és molt juganer. I això és enriquidor. Els àtoms i els materials fan el que volen, no el que tu vulguis. Tu tractes d'aconseguir unes característiques i a vegades t'atendran, però unes altres no volen saber res amb tu. Però bo, al final també aconseguim fer una mica de cas i aconseguim les característiques elèctriques, òptiques, químiques... que volem.

Quines recerques desperten major interès en el camp dels nous materials?

Segons estudis realitzats en els últims anys, existeixen tres blocs principals. D'una banda està el grafè. D'altra banda, hi ha estructures metalico-orgàniques de múltiples usos, en les quals estem treballant. I finalment , els scaffolds són estructures moleculars que serveixen per a implants i teixits.

Quines sorpreses ens portarà el desenvolupament de nous materials?

Tenim equips molt bons i això ens ajuda molt. Les àrees més avançades en els últims anys són la detecció i el càlcul informàtic. Això és molt important, per exemple, per a l'anàlisi de l'ADN. Ens ajuda a analitzar milers de dades i va molt bé. Podrem arribar tan lluny…! Però sempre tindrem materials de viatge.

Quines noves aplicacions veurem?

Tenim joves molt preparats i molt creatius. Hauran de saber afrontar els reptes, però amb esforç i passió, i amb la col·laboració entre diferents disciplines… és impensable fins a on podem arribar. Serem capaços de crear dispositius molt petits de múltiples aplicacions i funcions.

M'han acabat les preguntes. Vols afegir alguna cosa més?

Li agraeixo molt que no pregunti per la seva condició de dona. Els periodistes em pregunten moltes vegades sobre la trajectòria professional i la condició de dona, però crec que és alguna cosa que hauria d'haver superat.

Buletina

Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian

Bidali

Bizitza