Cultura de la llum

1994/12/01 Aizpurua Sarasola, Joxerra Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Komunikazioak

És una ciència que sorgeix de la unió entre la telemàtica, la telefonia i la informàtica. Durant molt de temps s'ha utilitzat exclusivament per a la transmissió de dades informàtiques, ja que amb els mitjans disponibles no es podia fer una altra cosa.

En la Comunitat Autònoma del País Basc el gas natural està creixent en número. S'han excavat nombrosos carrers i carreteres i s'estan perforant per a introduir les canonades. No obstant això, hi ha molt poques persones que saben que en la canalització que estan entrant les canonades estan entrant xarxa de fibra òptica.

La fibra òptica és un material utilitzat per a les comunicacions. Informació sobre aquest mitjà (dades informàtiques, pel·lícules, entrevistes telefòniques, etc.) per al seu transport, la informació es fa clara i quan arriba a la destinació s'executa la inversa. La fibra òptica presenta dues diferències respecte al cable de coure convencional. D'una banda, el que circula pel cable és clar i, com no es coneix en la naturalesa un cos que superi la velocitat de la llum, la velocitat de circulació de la informació és la màxima assolible en la naturalesa. D'altra banda, existeix la capacitat de circulació, és a dir, és pràcticament impossible que es produeixin obstruccions d'informació, per la qual cosa i per la característica esmentada, es pot afirmar que les fibres òptiques ofereixen a la informació una veritable autopista.

A la vista de les possibilitats que ofereix la fibra òptica per a la comunicació i, per tant, per al desenvolupament, el Govern Basc va crear l'empresa Euskalnet, dedicada a la infraestructura de comunicacions. Una de les primeres tasques d'aquesta empresa va ser el desplegament de la xarxa de fibra òptica en la Comunitat Autònoma del País Basc, que ja connecta les tres capitals de la comunitat autònoma basca.

L'explotació de les xarxes ha començat ja amb la connexió dels serveis del Govern Basc a Bilbao, Vitòria i Sant Sebastià. D'aquí a un parell d'anys es connectaran les empreses a la xarxa i, finalment, a cinc anys aproximadament, les cases particulars. Des d'aquesta xarxa, a més dels serveis de telefonia i televisió, les relacions amb els bancs, les compres en botigues o els serveis de productes electrònics (enciclopèdies electròniques, programes informàtics, videojocs, etc.) també s'oferiran.

Pagarem segons marqui un comptador de bits que se situarà en l'entrada de la casa, com paguem aigua o gas.

Gràcies a aquesta infraestructura, la Comunitat Autònoma Basca pot convertir-se en pionera en l'àmbit de la informació electrònica a Europa i el seu reflex no sols en l'economia sinó també en els hàbits socials. Atès que la informació que circularà per la xarxa dependrà de l'oferta i de la demanda, els bascos haurem de fer un esforç especial per a poder oferir els serveis també en basc. Si no, podem estar a les portes d'una altra colonització cultural i el torn pot ser el més dur dels que hem sofert en la història.

Els esforços per la prestació dels serveis en basc han de ser realitzats de manera conjunta per les administracions públiques i privades, per la qual cosa juntament amb els estudis genèrics, els serveis disponibles, encara que en principi siguin humils, han de posar-se en marxa.

Estem davant una nova cultura i els bascos no estem mal situats. Així que aprofitem l'ocasió.