El magnetisme de l'excepcional

2011/11/24 Carton Virto, Eider - Elhuyar Zientzia

• Zoologia
• Fisika
• Giza zientziak

Els dos companys que se sentin a la meva dreta i davant tenen la culpa de la columna d'avui. De fet, dijous passat van arribar amb riures de la reunió de documentació que celebren junts a causa d'una història de vaques magnètiques. “Sabies que les vaques s'orienten en funció del camp magnètic de la Terra?”, em va dir un en asseure'm. I va seguir sense aguantar el riure, al cap dels camps de vaques orientades Nord-Sud.

Els tres ens recordem immediatament dels premis Ig Nobel. Els Ig Nobel honren els assoliments que li donen a la gent el primer riure, i es lliuren uns dies abans que s'anunciïn els premis Nobel. Aquesta recerca bovina no va rebre el premi Ig Nobel, però ha donat molt a dir i a mi també m'ha comptat.

Notícia esclatada a l'agost de 2008. I ho he explotat perquè en la web de Nature va suscitar 32 comentaris. El que diré és buit científic i tot anecdòtic, però són molts comentaris. Per exemple, en els últims quinze dies la notícia que més comentaris va obtenir va ser 17. Es referia a una nova explicació de la funció d'ona de la mecànica quàntica i un físic teòric que va descriure com a “sísmic” va donar pas a la notícia. A continuació, 9 comentaris van ser recollits pels nous mesuraments de neutrins més ràpids que la llum, amb més de 150 al setembre. I es va situar en tercer lloc, amb quatre comentaris, “The mistery of the magnetic cows”, un nou estudi que s'oposa a la notícia de 2008..

A primera vista, no sembla que les notícies tinguin alguna cosa a veure entre si, però almenys tenen una característica comuna: s'oposen al que sabem, o al que es podia esperar, i en aquest cas, tinguin una conclusió a fons que revoluciona la física, sigui una anècdota fisiològica suposadament senzilla, desperten l'atenció. En definitiva, notícies que semblen sorprenents, absurdes o absurdes resulten cridaneres per a tots, tant per als que treballen en la tertúlia en el bar com per als lectors de la web de la revista científica especialitzada Nature.

Centrant-nos en els comentaristes, és evident com han recorregut gairebé sempre a buscar possibles errors de l'experiment o a formular hipòtesis alternatives i ortodoxes que expliquin els resultats heterodoxos obtinguts. Tal com és degut entre els científics, i fidel al mètode, es podria pensar, i sembla que és així. Però, igual que la conversa col·loquial, la web de la revista Nature no està a resguard d'aquest fenomen tan humà que es va comentar abans.

Després de llegir el que s'ha dit per 29 comentaristes, els autors de l'estudi de vaques magnètiques es van queixar d'aquesta frivolitat: “No esperàvem que el nostre article tingués tal repercussió i estem totalment superats. Lamentablement, la majoria dels quals han comentat, debatut i criticat el nostre estudi no han llegit l'article original (...). Els lectors amb educació científica realment creuen que la prestigiosa revista PNAS publicaria si un estudi no és científicament sòlid i explicacions alternatives (sol, vent, etc.) no els ha tingut en compte?”

Basant-se en fotografies de Google Earth, l'equip de la Universitat Duisberg-Esseb d'Alemanya va analitzar la posició de 8.510 vaques en 308 zones del món i va observar en directe a gairebé 3.000 cérvols. I va concloure que existeix una correlació significativa entre la seva posició i el camp magnètic. En el cas dels neutrins superluminosos, s'han mesurat més de 16.000 esdeveniments per a comunicar el resultat.

Ara com ara, no obstant això, es qüestionen tant les vaques magnètiques com els neutrins superlumínicos, ja que cal actuar molt i correctament (com tantes vegades s'ha repetit aquestes setmanes) per a oferir les proves úniques que requereixen les asseveracions extraordinàries. Mentrestant, gràcies al magnetisme del genial, nosaltres continuarem aprenent de la ciència i de nosaltres mateixos, somrient, sorprenent o creient.

Publicat en el diari Berria.