ADN antic: Reconstrucció de la història biològica d'Aldaieta

2008/04/01 Kortabitarte Egiguren, Irati - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Genetika
• Unibertsitateak
• Historia

El jaciment d'Aldaieta és un jaciment d'importància arqueològica i històrica i requereix una important labor de recuperació i estudi per a la seva conservació. En aquest sentit, un grup d'investigadors del departament de Genètica, Antropologia Física i Fisiologia Animal de la Facultat de Ciència i Tecnologia de la UPV/EHU treballa en la recerca de la necròpoli.

L'equip d'investigadors de la UPV-EHU està estudiant el material genètic de les restes òssies i dentals de la necròpoli d'Aldaieta per a interpretar el significat biològic i social d'aquesta necròpoli. La veritat és que el treball de laboratori d'anàlisi de l'ADN antic és enorme per diverses raons. D'una banda, la quantitat d'ADN extret de les restes òssies i dentals és molt petita comparada amb la que es pot obtenir d'un viu. I en segon lloc, la cadena d'ADN resultant està molt degradada. Això suposa un alt risc de contaminació. Per això, els resultats obtinguts han de ser verificats una vegada i una altra i estar segurs que són els de la mostra i no els resultats obtinguts per contaminació o agents externs.

En aquest treball de recerca, els investigadors primer extreuen l'ADN de les antigues restes i després l'analitzen. Normalment realitzen seqüenciació de l'ADN mitocondrial (l'ADN mitocondrial només es recull de la mare).

Analitzen dos exemplars de cada ésser humà i envien un tercer exemplar a un altre laboratori. Finalment, la comparació d'aquestes tres mostres permet diferenciar l'endogen dels resultats obtinguts per agents externs. Per descomptat, els resultats obtinguts de diverses mostres del mateix ésser humà han de ser iguals en totes les anàlisis.

Interpretació de la població

Encara que el treball amb l'antic ADN presenta alguns problemes o dificultats, gràcies a aquesta metodologia elaborada per investigadors de la UPV i als criteris que han tingut en compte a l'hora de verificar els resultats, han obtingut dades fiables i contrastables sobre la població enterrada en la necròpoli d'Aldaieta.

L'ADN mitocondrial europeu mostra una elevada homogeneïtat, en la qual s'aprecia que el substrat genètic de la població d'Aldaieta es correspon amb la població actual del Cantàbric i de l'Atlàntic. Això ens indica que en el seu moment existia un cert flux gènic entre aquests éssers humans.

A més d'analitzar l'ADN dels mitocondris, han realitzat la caracterització del cromosoma I mitjançant l'estudi de l'antic ADN per a obtenir informació sobre la línia genètica del pare. Tot això ha permès comprovar que en aquesta necròpoli hi ha relacions familiars i que els éssers humans d'una mateixa família es troben en les tombes pròximes. A més, la diferenciació en gènere és evident. Els homes són els que més béns tenen i els més importants.

Sens dubte, l'estudi genètic de les restes esquelètiques és una tasca àrdua i la constatació dels resultats té moltes dificultats. No obstant això, és imprescindible per a reconstruir o conèixer la història biològica de la població humana.