Antoine Salin, físic biarno
Antoine Salin, físic biarno
La passada primavera el prestigiós físic Antoine Salin, guanyador del premi de recerca Peronnet-Betancourt en 1993, ha estat treballant en aquest. Gaudim de l'oportunitat de ser curiós amb el biarnotano, petit cos i gran intel·ligència.
Elh.- Com explica la seva situació laboral?
A.S.- A Espanya i França les estructures de la recerca són diferents. A Espanya el Consell Superior de Recerca Científica (CSIC) compta amb els seus propis laboratoris i en ell treballen els seus investigadors. A França no té per què ser així. En el meu cas, per exemple, encara que sóc investigador del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS), treball en laboratoris universitaris. Per dir-ho d'alguna manera, el CNRS és el meu espontani.
Elh.- Tu treballes en física atòmica. Com explicaries a un desconegut el que estàs fent?
A.S.- La veritat és que no sé per on començar. Hi ha moltes maneres d'explicar-ho. Podem partir de l'estructura de l'àtom. L'àtom està format per dos components: el nucli i els electrons. Cadascuna d'elles té la seva pròpia càrrega. La interacció entre dues càrregues explica la cohesió de l'àtom. La física nuclear estudia els components del nucli. Nosaltres estudiem les interaccions entre els àtoms que fan possible que els electrons canviïn d'estat.
Per exemple, en els tubs fluorescents es produeixen aquests fenòmens, que es produeixen en les capes d'electrons. En passar el corrent elèctric, els àtoms s'ionitzen. El camp elèctric accelera alguns electrons. Xoquen amb els àtoms i els exciten. En conseqüència, emeten radiació, llum.
També des del punt de vista energètic es pot explicar la física atòmica. Els fenòmens que estudia la física nuclear són molt energètics, com la bomba atòmica. Nosaltres estudiem processos més suaus, des de reaccions químiques fins a final de cocció. Per exemple, analitzem els factors que influeixen en l'estabilitat del plasma. Suposem que hi ha impureses ionitzades en el plasma, com els ions de ferro de la paret de la tokamaka. Aquests poden capturar un electró i posteriorment emetre radiació. Això suposa una pèrdua d'energia que afecta l'estabilitat del plasma.
Elh.- Com afecten les seves recerques al dia a dia?
A.S.- Directa, res. Nosaltres no facilitem informació que afecti directament la vida quotidiana. La informació la proporcionem a les persones que treballen en física aplicada. Per exemple, per a buscar noves fonts de làser va ser necessari comprendre bé els processos d'excitació atòmica, ja que això permet predir si es produirà l'emissió.
Elh.- Quin lloc ocupa la física atòmica en la física actual?
A.S.- La física atòmica és una disciplina antiga. La física atòmica planteja situacions molt senzilles. Hi ha pocs elements que interactuen amb forces molt conegudes. Això permet realitzar teories de gran detall i assajos de gran precisió. Durant els segles passats molts aspectes de la mecànica clàssica es van desenvolupar analitzant el moviment de les estrelles i molts dels temes de la física clàssica es van basar en la mecànica celeste. La física atòmica treballa en l'actualitat en benefici de la mecànica quàntica.
Elh.- A on va la física?
A.S.- És una malaltia. Com a científic no m'agrada parlar de coses que no conec científicament. L'especialització del treball científic no és un límit, sinó una necessitat. No es pot saber de tots els àmbits. Des d'aquesta perspectiva, no sabem més d'altres àmbits de la física que dels no físics. Per descomptat, volem saber el que està passant en altres àmbits, però no podem entrar en els detalls.
Últimament es parla molt d'astrofísica. I és que afecta molt a la imaginació de la gent. No obstant això, no estic segur que aportació nous coneixements a la física. La física de les partícules està en crisis. La gran quantitat de diners que es necessita per a investigar en aquest camp ens porta a pensar si realment val la pena.
La gent té una imatge falsa. Sovint rebutja a l'especialista, però crec que és l'única manera de treballar. La majoria dels físics treballen en àmbits aparentment més humils i tenen més importància en la societat. La física de l'estat sòlid, per exemple, té diverses aplicacions en l'enginyeria.
Elh.- Va començar a treballar amb astrofísica. Ara en física atòmica. De major a menor. Com explicaria aquesta evolució?
A.S.- Em vaig adonar que per a la realització de programes de simulació de transferències de radiació a l'atmosfera (si analitzem la llum, podem analitzar la naturalesa de les estrelles) la gent utilitzava informació aparent extreta de la capella del mag. Els resultats eren òbviament diferents en tots els casos. Segons la meva anàlisi això era pel fet que alguns problemes bàsics no estaven resolts.
A més, en aquella època es va iniciar l'estudi de les reaccions fonamentals entre els àtoms dels EUA i Gran Bretanya. Llavors vaig començar a treballar. Això m'ha permès treballar amb físics de diferents àmbits. Estudiar els problemes bàsics m'ha permès treballar sobre el plasma, la reacció nuclear, els estats sòlids, etc.
Elh.- A quin ha vingut a la Facultat de Químiques?
A.S.- Intercanvi d'informació. Aquest lloc té fama. Coneixia la fama de l'equip de Pedro Etxenike i el seu treball i em va semblar un bon lloc per a conèixer noves idees i treballar.
Elh.- Com ha trobat l'ambient?
A.S.- Aquest és un punt de trobada. Hi ha gent que prové de molts pobles i això crea un bon ambient de recerca. Crea un bon ambient de debat. Jo he treballat en molts llocs i veig clarament els punts a favor i en contra de llocs com aquest. Això, per exemple, no té la dispersió que es dóna a París. En venir a treballar, tens les coses a mà i utilitzes millor el temps. En Donostia et relaciones molt fàcilment. L'espai reduït no és un obstacle per a la recerca.
Deixarem així la transcripció del tractat amb aquest físic, preocupat per la divulgació científica i per la imatge de la ciència en la societat.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian