L'últim refugi de l'Antàrtida

2001/11/21 Elhuyar Zientzia

• Ingurumena

La zona antàrtica Ross és un dels racons més salvatges i desconeguts del món. Però a partir d'ara sembla que intentaran descobrir els secrets de Ross.

Aquest camp no és del tot desconegut: Els exploradors de Scott, Shackleton i Admus van passar per allí i, malgrat la seva escassa població, hi ha dues estacions que treballen durant tot l'any, una de Nova Zelanda i una altra dels Estats Units, i altres dues que treballen a l'estiu. Els investigadors d'aquestes bases porten 50 anys recopilant dades i realitzant estudis. No obstant això, en el document presentat recentment per l'Institut Antàrtic de Nova Zelanda s'ha denunciat l'existència de llacunes significatives per a conèixer la situació real. En ella s'explica que el canvi climàtic i la desaparició de la capa d'ozó tindran una gran influència en aquesta zona, i que per a poder controlar els danys en la mesura que sigui possible caldria conèixer més dades.

A més, no són els únics agents que amenacen l'ecosistema local. Des de l'última dècada les escombraries de les bases s'emporta a un país amb propietat de la base, però abans només s'enterrava en gel. I encara que dins de dos anys tenen previst posar en marxa la depuradora, les aigües brutes encara s'aboquen a la mar.

D'altra banda, adverteixen que caldria saber quines són les possibles conseqüències del turisme i la pesca. Aquestes activitats encara no són molt importants en el lloc, per la qual cosa convé avançar-se.

En definitiva, la principal reivindicació de l'Institut de l'Antàrtida de Nova Zelanda és que totes les activitats que es realitzen en la zona per a protegir a Ross.