Teràpia assistida amb animals

2025/06/30 Aintzane Rodríguez Celaya - Oinarrizko Psikologia Prozesuak eta Garapena SailaEHU | Garikoitz Azkona Mendoza - Oinarrizko Psikologia Prozesuak eta Garapena SailaEHU Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Osasuna
• Giza zientziak

L'ésser humà és una espècie social. Al llarg de la seva vida està en contacte amb altres éssers humans i desenvolupa amb ells diversos vincles; el nostre primer vincle afectiu sol ser, en la majoria dels casos, el de la mare. Aquests vincles són també comuns en altres espècies animals socials [1], per la qual cosa és ^comprensible que l'ésser humà desenvolupi vincles afectius amb éssers d'altres espècies [2].

Existeixen diverses teories que expliquen les conseqüències de la interacció entre l'ésser humà i els animals, entre elles la biofilia i el sistema d'inclinació. La primera assenyala que l'interès intrínsec de l'ésser humà per la naturalesa i els animals, que al llarg de la història li ha ajudat a sobreviure ^[3,4]. Segons la segona teoria, la relació entre els éssers humans i els animals es basa en l'adhesió, ja que els éssers humans tenim la necessitat universal de crear afiliació i relacions afectives, així com amb altres espècies ^[5,6].

Per tant, els vincles humans amb els animals, com a complement o alternativa a les teràpies tradicionals, poden ajudar al nostre benestar, tant pel que fa a la prevenció com al tractament dels problemes de salut. En aquest sentit, la teràpia assistida amb animals fa referència als mètodes que utilitzen els animals per a la prevenció i tractament de les patologies físiques i psíquiques humanes. En una sessió terapèutica, l'animal actua com a intermediari d'interacció amb l'individu o el grup (Taula 1).

Aquestes teràpies estan despertant cada vegada més interès en l'àmbit clínic. A Espanya es va començar a expandir a partir de la dècada de 1980 i en l'actualitat existeixen diverses associacions i fundacions tant a nivell estatal com de la Comunitat Autònoma del País Basc (taula 2).

 

Animals (ko)terapeutes

Els animals terapèutics són animals especialment seleccionats i ensinistrats, amb capacitats i habilitats específiques. Entre les competències destaca la tranquil·litat, l'equilibri i la disposició a acostar-se a les persones. Per contra, les habilitats inclouen el manteniment de la motivació, la capacitat de treballar en entorns especials i la resposta adequada a les reaccions inesperades dels pacients.

En l'elecció de l'animal, el seu benestar és prioritari, per la qual cosa en aquesta elecció participen etòlegs i veterinaris i cuiden de la compatibilitat entre pacients i animals. Cal aparellar acuradament al/els pacient/s i al/els animal/s, i les característiques intrínseques dels animals han de ser coherents amb els problemes que s'han de tractar en el/els pacient.

Quant a les espècies, els gossos són els més utilitzats. Aquesta espècie animal posseeix unes valuoses característiques de comportament pròpies: d'una banda, són espontànies i tenen disposició a la interacció; per un altre, ofereixen un amor incondicional i són lleials i amables. Aquestes característiques permeten crear un espai terapèutic de confiança on s'enforteix l'aliança terapèutica i es fomenta una relació segura entre el pacient i el terapeuta, fonamental per a la qualitat del procés terapèutic ^[9].

Beneficis de les teràpies assistides amb animals

Diversos estudis han descrit que les teràpies amb animals han obtingut nombrosos beneficis físics, psicològics i socials.

Beneficis físics

La teràpia assistida amb animals ajuda a millorar la coordinació, els reflexos, la mobilitat i la musculatura, i ofereix importants beneficis a les persones amb discapacitat física o sensorial. Els animals ofereixen suport pràctic (obertura de portes, recollida d'objectes, impuls de cadires de rodes) i faciliten la mobilitat, la socialització i l'autonomia. Tot això millora la gestió de l'estrès, la sensació de seguretat i l'autoestima ^[10,11]. També s'ha demostrat que té beneficis fisiològicament: millora la pressió arterial i els nivells de colesterol, i millora la neuroquímica de l'estrès, en disminuir els nivells de noradrenalina i cortisol ^[12,13].

Beneficis psicològics

Els animals estimulen l'empatia, la motivació i l'autoregulació i els pacients, per la seva identificació amb els animals, mostren una major implicació en la teràpia. En l'àmbit emocional, la teràpia assistida amb animals proporciona seguretat emocional. Els estudis han demostrat que aquestes teràpies són beneficioses per a millorar els símptomes dels trastorns psicològics (per exemple, depressió, fòbies i trastorns de conducta) ^[14–17].

En l'àmbit cognitiu, els animals milloren l'atenció i la concentració, l'autoestima i la confiança en un mateix. S'han observat efectes positius en les persones amb trastorn d'atenció, així com en els nens amb dificultats d'aprenentatge o dèficits cognitius. També s'han constatat millores en el cas de les persones majors amb demència ^[18–21].

Beneficis socials

Les visites dels animals a geriàtrics, hospitals i presons augmenten la socialització dels residents i milloren el seu estat d'ànim i relacions, tant entre els pacients com entre els terapeutes, les famílies i els equips de treball. Aquestes interaccions redueixen la solitud i l'aïllament social i fomenten l'entreteniment i els comportaments positius. En els nens, nenes i adolescents, els animals milloren la comunicació, el judici moral i les habilitats socials; en el cas dels nens amb autisme, s'ha observat que es redueixen els comportaments disruptius i s'incrementen les habilitats socials, millorant notablement la seva qualitat de vida ^[22–26].

Treballar amb animals pot suposar riscos com a al·lèrgies, infeccions o limitacions d'accés a determinats llocs (per exemple, hospitals). No obstant això, la literatura científica afirma que els beneficis són superiors als riscos i que a més els riscos poden minimitzar-se aplicant els protocols d'higiene adequats. Altres problemes poden ser el dol per la pèrdua de la mascota, especialment en el cas de les persones majors, o la incapacitat del pacient de continuar atenent l'animal per malaltia.

Com s'ha descrit, les teràpies assistides amb animals ofereixen beneficis en els àmbits físic, psicològic i social, i poden ser d'especial ajuda per a les persones amb discapacitat, trastorns emocionals o solitud. Quan els animals de teràpia estan adequadament seleccionats i preparats, aquestes interaccions són segures, efectives i afavoreixen el benestar general. No obstant això, malgrat els resultats esperançadors, encara es requereixen recerques científiques més rigoroses i metodològicament més sòlides que permetin una millor comprensió de l'eficàcia i limitacions d'aquestes teràpies i una integració més global en els sistemes d'atenció sanitària.

 

BIBLIOGRAFIA

1) Safrany, K. A., En, A. Oh! 2005. “Vincle i desenvolupament psicològic: la importància de les relacions primerenques” Revista Digital Universitària, 6, 2–15.

[2] Gutiérrez, G., Granados, D., Piular, N. 2007. Indicadors: característiques per a millorar el benestar dels humans”. Revista Colombiana de Psicologia, 16, 163–184.

[3] Wilson, O. 1984. Biophilia. Harvard University Press.

[4] Serpell, J. 1996. In the Company of Animals: Study of Human-Animal Relationships. Cambridge University Press.

5) Bretherton, I. 1985. “Attachment Theory: Retrospect and Prospect”. Monographs of the Society for Research in Child Development, 50, 3.

[6] Cassidy, J. Shaver, P. Déu meu! 1999. Handbook of Attachment: Theory, Research, and Clinical Applications. Guilford Press.

[7] Glenk, L. M. 2025. Trends in Animal Welfare Research in Animal-Assisted Interventions. Handbook on Animal-Assisted Therapy 235–248.

[8] Fatjó, J., Llard X. 2003. Manual d'Educació i Maneig de Gossos i Gats Per a Programes de Teràpia Assistida Per Animals de Companyia. Fundació Affinity, Sant Cugat del Vallès.

[9] Szewczyk, D. Fiega, J., Michalska, M. Żurek, O. Lubaszka, Z., Sikorska, E. 2023. “Therapeutic Role of Animals: A Comprehensive Literature Review on the Prevalent Forms and Species in Animal-Assisted Interventions”. Journal of Education, Health and Sport, 45, 215–235.

[10] Bert, F., Gualano, M. R., Camussi, E., Pieve, G., Voglino, G., Siliquini, R. 2016. “Animal assisted intervention: A systems review of benefits and risks”. European Journal of Integrative Medicine, 8, 695–706.

[11] Rodrigo-Claverol, M., Malla-Clua, B. Marquilles-Bonet, C., Sol, J., Jové-Naval, J., Sole-Pujol, M., Ortega-Bravo, M. 2020. “Animal-Assisted Therapy Improves Communication and Mobility among Institutionalized People with Cognitive Impairment”. International Journal of Environmental Research and Public Health, 17, 5899.

12) Williams, C. L., Dagnan, E., Quant a Miner, K. M., Sells, P., Williams, C. L., Dagnan, E., Quant a Miner, K. M., Sells, P. 2018. “The Effect of an Animal-Assisted Intervention on Physiological Measures of Stress and Anxiety in Graduate Professional Physical Therapy Students”. Open Access Library Journal, 5, 1–16.

[13] Xutada, A., Vihos, J. Johnston, S., Buro, K., Velupillai, N. 2023. “The effect of animal-assisted intervention on undergraduate students’ perception of momentary stress”. Frontiers in Psychology, 14, 1253104.

[14] Arsovski, D. 2024. “The Role of Animal Assisted Therapy in the Rehabilitation of Mental Health Disorders: A System Literature Review”. Perspectives on Integrative Medicine, 3, 142–151.

[15] Pandey, R. P., Himanshu, Gunjan, Mukherjee, R. Chang, C-M. 2024. “The Role of Animal-Assisted Therapy in Enhancing Patients” Well-Being: Systems Study of the Qualitative and Quantitative Evidence.”. Jmirx med, 5, e51787.

[16] Rodríguez-Martínez, M. -Caramba, senyor! C., Maestre, A. -Caramba, senyor! La P., Armenta-Peinado, J. A., Barbancho, M. Á., García Casares, N. 2021. “Evidence of animal-assisted therapy in neurological diseases in adults: Revisió a system”. International Journal of Environmental Research and Public Health, 18, DOI: 10.3390/ijerph182412882.

[17] Huber, A., Klug, S. J., Abraham, A., Westenberg, E., Schmidt, V. Winkler, A. S. 2024. “Animal-Assisted Interventions Improve Mental, But Not Cognitive or Physiological Health Outcomes of Higher Education Students: a Systems Review and Meta-analysis”. International Journal of Mental Health and Addiction, 22, 1597–1628.

[18] Mills, D. Hall, S. 2014. “Animal‐assisted interventions: making better usi of the human‐animal bond”. Veterinary Rècord, 174, 269–273.

[19] Perkins, B. L. 2018. “A Pilot Study Assessing the Effectiveness of Equine-Assisted Learning with Ocasents”. Journal of Creativity in Mental Health, 13, 298–305.

[20] Gee, N. R., Griffin, J. A., mccardle, P. 2017. “Human–Animal Interaction Research in School Settings: Current Knowledge and Future Directions”. Open, 3, 233285841772434.

[21] Folch, A., Torrent, M., Heredia, L. Vicens, P. 2016. “Estudi preliminar de l'efectivitat de la teràpia assistida amb gossos en persones de la tercera edat”. Revista Espanyola de Geriatria i Gerontologia, 51, 210–216.

[22] Sahebalzamani, M. Roezaei, Oh. Moghadam, L. F. 2020. “Animal-assisted therapy on happiness and life quality of chronic psychiatric patients living in psychiatric residential care homes: a randomized controlled study”. BMC Psychiatry, 20, DOI: 10.1186/s12888-020-02980-8.

[23] Ang, C. M., macdougall, F. A. 2022. “An Evaluation of Animal-Assisted Therapy for Autism Spectrum Disorders: Therapist and Parent Perspectives”. Psychological Studies, 67, 72.

[24] Ávila-Álvarez, A., Alonso-Bidegain, M., De-Rosende-Celeiro, I., Bilbao-La Vella, M., P., S., P. Torres-Tobío, G. 2020. “Improving social participation of children with autism spectrum disorder: Pilot testing of an early animal-assisted intervention Spain”. Health and Social Care in the Community, 28, 1220–1229.

[25] Beavers, A., Fleming, A., Shahidullah, J. -Caramba, senyor! 2023. “Animal-assisted therapies for autism”. Current problems in pediatric and resol health care, 53, DOI: 10.1016/J.CPPEDS.2023.101478.

[26] Declercq, I. J. N., Leontjevas, R., Enders-Slegers, M. J., Molog, M., Gerritsen, D. L., Hediger, K. 2024. “Developing a research agenda on nature-based and Animal-assisted Intervention Strategies (NATAIS) in people with neurodegenerative diseases with a specific focus on social isolation and loneliness: a group concept mapping procedure”. Geriatrics BMC, 24, 795.