Els rosegadors que es troben en les primeres fases de l'Alzheimer demostren que un fàrmac restaura els danys cerebrals
Investigadors del grup Neuroquímica i Neurodegeneración de la UPV/EHU han constatat que un fàrmac regenerava els danys cognitius i protegia el cervell en rosegadors que es troben en fases inicials de l'Alzheimer. El fàrmac WIN55.212-2 activa el sistema de neurotransmissió cannabinoide, que protegeix el cervell, la qual cosa, augmentant la síntesi del neurotransmissor acetilcolina, estimula la neurotransmissió colinèrgica, que controla la memòria i l'aprenentatge.
En les anàlisis realitzades durant anys amb mostres del teixit cerebral adquirit en autòpsies de pacients amb Alzheimer, els investigadors han observat que quan comencen els primers símptomes clínics de l'Alzheimer, un dels sistemes de transmissió entre neurones, el sistema colinèrgic (que controla la memòria i l'aprenentatge i utilitza l'acetilcolina com a neurotransmissor), està afectat, mentre que un altre sistema de neurotransmissió, el sistema cannabinoide, augmenta. També s'ha observat que el sistema cannabinoide sofreix danys a mesura que la malaltia avança.
Provat l'efecte amb el fàrmac WIN55.212-2, que interacciona amb els receptors cannabinoides en els rosegadors que es troben en les fases inicials de la malaltia, l'equip ha comprovat que aquests rosegadors actuaven com els que no tenien dany cerebral, de la mateixa manera aprenien i recordaven l'orientació espacial. Segons els investigadors, es podria dir que el fàrmac havia restaurat el mal en alguna mesura, o que havia protegit el cervell.
Una tècnica innovadora
Els investigadors han utilitzat una nova tècnica desenvolupada per l'equip de recerca de la UPV/EHU que permet identificar i localitzar de manera anatòmica els lípids cerebrals. Aquesta tècnica ha permès comprovar que, després del tractament, augmenta l'activitat del sistema cannabinoide i dels receptors colinèrgics de neurones afectades, així com la síntesi d'alguns lípids precursors del neurotransmissor acetilcolina. Així, el fàrmac va restaurar el sistema colinèrgic de rosegadors i va millorar la memòria.
Segons els investigadors, aquesta molècula podria convertir-se en un medicament per a tractar els símptomes de la demència, almenys en les primeres fases de la malaltia, ja que han vist que l'organisme també intenta, fisiològicament, fer una cosa similar. Consideren que amb aquests tractaments farmacològics es pot contribuir a la promoció d'aquest efecte.
A la recerca de molècules similars per a passar als estudis clínics
Encara que els resultats de les proves realitzades en els rosegadors han estat molt esperançadors, i encara que el següent pas hauria de ser analitzar la seva toxicitat i realitzar anàlisis clíniques amb humans, l'equip de recerca ha trobat un obstacle: la molècula és d'ús lliure, és a dir, és una molècula de síntesi molt utilitzada en l'experimentació. No és una molècula que pugui ser explotada per una empresa farmacèutica determinada.
Els estudis toxicològics i els assajos clínics requereixen una forta inversió per part del sector farmacèutic, però la seva explotació comercial en el futur no és possible. Per això, s'estan buscant i sintetitzant molècules com la WIN55.212-2, que poden ser d'interès per a la indústria farmacològica, per a obrir el camí d'accés a l'estudi clínic d'aquesta nova via terapèutica. Per a això, col·laboren amb CIC bioGUNE i la Universitat de Vigo.
La recerca ha estat publicada en la revista british Journal of Pharmacology, en anglès. És el resultat de la tesi doctoral de la investigadora Marta Moreno Rodríguez. El director ha estat Rafael Rodríguez Puertas, cap de l'equip de recerca de Neuroquímica i Neurodegeneración. En l'actualitat, Marta Moreno treballa en el Barrow Neurological Institute d'Arizona (els EUA).
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian
Teknopolis
