"Un dels grans reptes de l'exploració del Sistema Solar és trobar vida"
"Un dels grans reptes de l'exploració del Sistema Solar és trobar vida"
Hem tingut sort i hem treballat dur. Cal tenir una mica d'intuïció per a triar temes que suposadament són capdavanters i de gran interès. Hi ha atmosferes en altres planetes i en aquestes atmosferes es produeixen processos similars als que ocorren en la Terra, en definitiva són laboratoris naturals en els quals podem explorar el canvi climàtic, el forat de la capa d'ozó, la formació i durada d'anticiclons i depressions, les tempestes gegantesques --que ha aparegut en les superfícies de Nature i Science...No podem fer aquest tipus de coses en un laboratori però sí en els laboratoris més naturals.
Crec que tots. Cada atmosfera té les seves peculiaritats que podem veure en la Terra. Per exemple, Venus té un efecte d'hivernacle enorme, la seva atmosfera està plena de diòxid de carboni: Aprenent l'efecte d'hivernacle de Venus comprendrem millor el nostre.
En Mart estudiem els mateixos processos que en la Terra --depressions, anticiclons…-, però amb l'avantatge que no tenim oceans, la superfície és totalment sòlida. Així que és més fàcil fer predicció i podem millorar la nostra.
A Júpiter i Saturn tenim tempestes i anticiclons gegantescos que perduren segles i que no es dissolen (l'anticicló de les Açores té una durada màxima d'un mes).
És molt difícil predir aquest tipus de fenòmens atmosfèrics, i podem aprendre molt d'aquests planetes amb diferents composicions químiques, temperatura, velocitat de translació, grandària, etc. És com canviar els paràmetres en l'ordinador, però quan es volen realitzar proves en el laboratori no es pot construir un Júpiter o l'atmosfera de Venus. Ho tenim aquí, en l'espai, i per això anem aquí.
Crec que estem en una època immillorable. Evidentment, la crisi econòmica ha frenat alguns projectes, però en general, algunes missions espacials estan explorant tot el sistema solar. I no podem negar que trobar vida és un dels grans reptes que tenim en l'exploració del Sistema Solar. Trobar vida més enllà de la Terra canviaria dràsticament la biologia, la medicina... No sabem a on arribaríem si, per exemple, demà en Mart trobessin un organisme en el qual l'ADN ha estat substituït per una altra molècula complexa. Fins i tot si tingués ADN. Ha vingut de la terra? És una rèplica diferent que ha evolucionat com en la Terra en un altre medi ambient? Qualsevol resposta a aquestes preguntes és realment sorprenent. Per tant, avui dia és realment fascinant trobar vida en Mart, en els satèl·lits de Júpiter (Europa i Ganímedes, on es creu que hi ha oceans subsuperficials) o en Tità (en el fred satèl·lit de Saturn ric en hidrocarburs).
És lògic pensar que en l'univers hi ha vida intel·ligent en algun lloc, perquè en l'univers hi ha uns cent mil milions de galàxies. I cada galàxia té cent mil milions d'estrelles. Si pensem que moltes d'aquestes estrelles tenen planetes –i assegurança que és així, perquè estan descobrint molts planetes extrasolars–, i si en molts d'aquests planetes s'ha creat vida, potser la vida hagi iniciat un camí cap a la intel·ligència. Però aquestes són només probabilitats. Cal saber que les condicions necessàries per a crear i evolucionar la vida no són tan fàcils: són necessàries condicions específiques quant a la mena d'estrella, tipus de planeta, el seu medi ambient, etc.
Hi ha almenys tres components fonamentals: l'aigua, el millor dissolvent per a qualsevol compost químic; el carboni, element bàsic capaç de formar molècules gegantesques orgàniques; i després hi ha un element fonamental que ens ha ensenyat molt: l'energia. Fins fa poc pensàvem que l'única energia disponible per a viure procedia d'una estrella. Avui sabem que la vida submarina no utilitza l'energia solar, sinó l'energia geotèrmica baixa. I això és molt important per a buscar una vida extrema. Per descomptat, serà un altre tipus de vida, probablement molt primitiva. Però serà important i, per exemple, pot trobar-se en satèl·lits com Europa o Ganímedes, que tenen oceans subsuperficials.
Efectivament. Aquesta pot ser una resposta a la paradoxa de Fermi, que diu: "si són aquí, per què no ens han visitat? ". L'existència d'altres éssers intel·ligents pot deure's a la gran distància existent entre ells i nosaltres. Una altra resposta podria ser més greu, que estem realment sols en l'univers.
Els éssers humans no sabem valorar la nostra posició en el cosmos: vivim en un món meravellós. Si mirem cap al sol, a Venus, tenim al nostre costat un món calcinat, amb un efecte d'hivernacle que arriba a temperatures de 450 C que fundin el plom; si mirem cap a l'exterior, a Mart, tenim un planeta totalment congelat, gairebé sense atmosfera. Vivim en un lloc molt apropiat, en un bon lloc. Cuidem aquest món. La humilitat també és necessària; quan veiem milers de milions de galàxies, milers de milions d'estrelles que hi ha en l'univers, ens adonem que som un bri de pols perduda en l'univers i que les nostres misèries no tenen cap sentit.
Un dels grans reptes és disposar d'una tecnologia que ens permeti viatjar més ràpid pel Sistema Solar. Estem fent els primers passos al voltant del nostre planeta, però sortirem d'ell. Crec que tenim reptes únics. És difícil explorar l'espai: Fora de la Terra, fora del nostre nínxol de vida, les condicions són extremes, però crec que en els pròxims anys --si el sistema econòmic ens ho permet - coneixerem molt millor els mons que ens envolten i podrem explotar els seus recursos; en la mesura que acabin en la Terra podrem treure'ls d'altres mons. I avançarem sens dubte en altres mons. La nostra civilització i cultura té 6.000 anys i mira el que hem avançat.
Jo crec que sí, clar. Hem de sortir del nostre planeta i avançar cap a altres planetes. Estic segur que així serà.
Buletina
Bidali zure helbide elektronikoa eta jaso asteroko buletina zure sarrera-ontzian