Agustín Fresnel

1996/02/01 Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

• Biografiak

Quan es parla de l'obra d'aquest físic francès es destaca que va ser un gran ajudant de Young. No obstant això, no es pot oblidar que va arrodonir i va completar les teories de Young i que l'obra de Fresnel s'ha utilitzat moltes vegades en honor a l'anglès en més del necessari.

Fresnel va néixer en 1788 en Chambrais, l'actual ciutat de Broglie. En la seva infància no es va destacar l'arribada a la ciència, ja que fins als vuit anys no va aprendre a llegir. No obstant això, amb exercicis especials per a treballar la intel·ligència, va aconseguir anar a la universitat. Va estudiar enginyeria i va començar a estudiar en Ian per al govern francès. En 1814 va haver de fer un petit tall en la seva carrera, quan Napoleó va tornar de l'illa d'Elba, ja que va rebutjar a Fresnel.

Aquest any Fresnel estava preocupat per la naturalesa de la llum i sense conèixer els experiments de Young va començar a investigar pel seu compte. El seu ajudant Arago ja coneixia a Ian i es van convertir en fervents defensors de la teoria ondulatòria. Com sabem, en aquesta època existia un intens debat entre la teoria materialista de Newton i el model ondulatori d'Huygens. A pesar que Fresnel considerava que la llum és una ona longitudinal que es propaga en la mateixa direcció del seu moviment, sabia que fins que no es demostrés aquesta teoria no seria acceptada. En els seus experiments va descobrir la demostració necessària per a predir aquesta teoria.

En un pla que s'associa a la direcció de propagació en una ona transversal va dir que les ones vibren en una sola direcció, donant per primera vegada la hipòtesi de polarització. Va utilitzar les teories de la polarització de la llum en l'òptica cristal·lina. La consolidació d'un nou camp d'ús va suposar un gran benefici per a la ciència, com demostrarien els descobriments de Pasteur en la pròxima generació.

Va dictar la teoria de l'èter per a definir l'espai intangible en el qual es propaguen les ones de llum. Això va provocar un gran renou entre els físics i el propi ajudant Arago va descartar aquesta teoria. Arran d'aquests debats, la teoria ondulatòria de la llum no va anar plenament acceptada a Europa en l'època dels Fresnel, i van haver de passar molts anys per a aconseguir el seu ple reconeixement.

Agustín Fresnel no va poder veure-ho, ja que va morir en 1827 en la pròxima localitat parisenca de Villed’Avray.