}

Les aventures de la sonda Venus Express a Venus

2008/03/02 Lakar Iraizoz, Oihane - Elhuyar Zientzia

L'Agència Espacial Europea va enviar la sonda Venus Express per a investigar el nostre planeta veí, Venus. Va ser enviat a la fi de 2005, i després de 160 dies d'estada, a mitjan passat mes de maig va prendre l'òrbita definitiva al voltant de Venus. Per a donar a conèixer els resultats de la missió, la revista Nature va publicar al novembre una sèrie d'articles.
La sonda Venus Express investiga el planeta veí de Venus
AQUESTA

Nou articles, trenta-quatre pàgines, totes per a parlar d'això. La principal conclusió dels naturals és: A pesar que Venus i la Terra són similars, aquestes recerques demostren que són més similars a les que pensàvem. No obstant això, les recerques serviran per a comprendre les diferències entre tots dos planetes.

Venus i la Terra, iguals?

Venus és un lloc terrible per a nosaltres. La seva atmosfera és compacta, formada per diòxid de carboni (pensi's quin és el seu efecte d'hivernacle), té núvols d'àcid sulfúric a gairebé 500 graus. La pressió atmosfèrica en la superfície de Venus és 90 vegades major que la de la Terra i la corrosió és enorme. A l'octubre de 1975 una sonda va aterrar a Venus i va durar menys d'una hora.

La sonda Venus Express està investigant externament l'atmosfera de Venus. Gràcies a això, els científics han demostrat per primera vegada que es produeixen raigs i que l'oxigen i l'hidrogen s'aboquen de l'atmosfera a l'espai juntament amb l'heli. És a dir, han vist que el planeta perd components de l'aigua. No és d'estranyar que siguis sec!

La grandària, la massa i la densitat de Venus són similars als de la Terra.
C. J. Hamilton/AQUESTA

D'altra banda, els científics s'han quedat sorpresos per l'existència d'una capa calenta en la part de l'atmosfera, suposadament freda. Fins ara li cridaven criosfera... ara potser han de canviar de nom.

I en què s'assembla a la Terra aquest terrible planeta? La grandària, la massa i la densitat de Venus són similars als de la Terra. Això ja ho sabíem. Però les dades de la missió Venus Express també indiquen dos remolins atmosfèrics, el pol nord i el pol sud. I aquí ve la similitud. Són similars a l'atmosfera sobre l'Antàrtida... de la part de l'atmosfera que té el forat de la capa d'ozó.

Problemes tècnics a resoldre per a arribar

Els astrònoms volen estudiar els planetes del sistema solar per a comprendre millor els canvis que s'estan produint en la Terra. Diuen que no n'hi ha prou amb mirar a l'atmosfera del nostre planeta, sinó que també cal mirar als altres i analitzar el seu comportament. Ja s'han analitzat les atmosferes de Mart i el satèl·lit Tità de Saturn.

A Venus busquen especialment la resposta a una pregunta: com és possible que dos planetes de grandària, massa i composició tan similars hagin evolucionat d'una manera tan diferent en els últims quatre milions d'anys?

La sonda que han construït per a la missió Venus Express està basada en la sonda Mars Express, que va ser enviada abans a estudiar Mart. No obstant això, no van poder fer el mateix, ja que cada sonda s'enfrontava a unes condicions concretes.

Els panells solars de la sonda Mars Express es van triturar i van condicionar la superfície per a, entre altres coses, elaborar la Venus Express. (Foto: AQUESTA)

La condició que més va influir va ser la distància del planeta a estudiar respecte al Sol. Mart està més lluny del Sol que la Terra, mentre que Venus està més a prop (28% més a prop). Per a fer front a aquesta diferència es van realitzar importants adaptacions en la sonda Mars Express.

D'una banda, es va condicionar tota la superfície de la sonda per a fer front a temperatures més altes i, per un altre, es van condicionar els panells solars que subministren energia a la sonda. Com la Venus Express anava a acostar-se al Sol, van veure que anava a rebre molta més energia que la que va viatjar a Mart. Així, els panells solars que subministren energia a la sonda van ser molt més petits.

Es van realitzar totes les adaptacions necessàries en la sonda i es va posar en marxa la missió Venus Express. El seu recorregut rondarà els quatre anys i està previst que finalitzi a mitjan maig de 2009. A veure quines notícies ens porta fins llavors!

Publicat en 7K.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia