}

Poques dones en experiments

2009/06/27 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

Aquest debat ha estat suscitat per un article publicat en la revista especialitzada Cancer. De fet, l'autor de l'article, un oncòleg anomenat Reshma Jagsi, ha posat de manifest que en els experiments per a provar tractaments contra el càncer hi ha menys dones de les necessàries.

Les dades són clares i indiscutibles. No obstant això, les opinions han estat molt variades. Alguns creuen que és normal que hi hagi menys dones que homes que participin en aquesta mena d'experiments, normal i convenient, per a protegir-los de possibles danys. I és que consideren que les dones poden tenir més i més greus efectes secundaris. A més, cal tenir en compte que durant l'experiment algunes dones poden quedar embarassades, en aquests casos el tractament pot afectar el fetus.

L'oncòloga Reshma Jagsi ha denunciat que en les sessions clíniques participen menys dones de les necessàries.
(Foto: Universitat de Michigan)

Aquest tipus d'arguments no són nous. És més, per aquestes raons, abans les dones no participaven en les proves clíniques dels medicaments. Per la seva protecció. Més tard, no obstant això, es van veure perjudicats. L'exemple més conegut és el cas de la talidomina. La talidomida va ser comercialitzada en 1958 per a tractar l'insomni i l'ansietat. També ho feien les dones embarassades per a pal·liar les molèsties ocasionades per l'embaràs. No sabien que aquesta substància provocava malformacions en el fetus i van néixer milers de nens amb alguna malformació.

Des de llavors les dones també són considerades en els experiments. Així ho han demostrat, per exemple, que l'aspirina no té el mateix efecte en homes i dones. En un estudi realitzat en 1982, es va comprovar que el risc de sofrir un infart es reduïa en un 44% diàriament amb una dosi d'aspirina. Aquesta recerca va durar 5 anys i va comptar amb la participació de 20.000 metges de tot el món. Tots els voluntaris de les sessions clíniques dirigides per ells eren homes.

Vint anys després, en 2005, van tornar a investigar amb 40.000 dones sanes. I van veure que l'aspirina no afecta per igual a les dones, en concret, abans de la menopausa l'aspirina no té cap efecte protector, però sí després de la menopausa.

Per tant, teòricament, el nombre de dones que participen en els experiments hauria de ser proporcional a la incidència de la malaltia en estudi sobre la població, i així ho aconsellen les institucions sanitàries. No obstant això, les recomanacions no s'han convertit en normes i, si bé en la pràctica han passat dècades des que es va produir el talidomida, el nombre de dones que participen en les proves clíniques ha disminuït.

Un terç menys de prou

Reshma Jagsi és oncòleg de la Universitat de Michigan i, en investigar tractaments contra el càncer de mama, gairebé la totalitat de les persones que participen en els seus experiments són dones. Se li va ocórrer estudiar què passava en els estudis d'altres càncers. Així, es va fixar en set tipus de càncer, dels quals sis estaven infrautilitzades, un terç menys de prou. Per exemple, el 45% dels casos de càncer de pulmó es donen en dones, però en sessions clíniques només el 31% dels participants.

I la separació no sols es dóna en el nombre de participants. Per exemple, alguns medicaments tenen millors resultats en dones que en homes, però no es tenen en compte. En paraules de Jagsi, la qual cosa ocorre en les dones es considera una "desviació de l'estàndard" i no s'investiga.

D'altra banda, a vegades s'ofereixen menys dones que homes per a ser voluntàries, per la qual cosa Jagsi proposa que s'estudiï per què. De fet, sospita que les dones amb nens poden tenir dificultats pràctiques (amb qui deixar-ho mentre nens, com organitzar-ho...). A Jagsi li sembla oportú concedir ajudes per a superar aquests inconvenients.

Pendent de veure si l'estudi de Jagsi afectarà la participació de les proves clíniques. De moment ha ressuscitat el debat.

Publicat en Gara

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia