}

Al començament del congrés Atom by Atom, més que la nanociència, la divulgació

2009/09/29 Lakar Iraizoz, Oihane - Elhuyar Zientzia

Ahir es va posar en marxa el congrés Atom by Atom del Kursaal de Sant Sebastià. La nanociència i la nanotecnologia pretenen socialitzar-se, ja que, com va dir Txema Pitark, director de CIC nanoGUNE, ser capaç de manipular la matèria atòmicament obre un nou món d'oportunitats.

El primer dia del congrés, no obstant això, no va tenir molt de pes la nanociència i la nanotecnologia. En els pròxims dos dies els experts se centraran en aquests temes. El d'ahir va ser el pas previ al descens a la nanoescala.

La conferència de benvinguda, impartida per Txema Pitark, Pedro Miguel Etxenike i el Lehendakari Patxi López, va destacar en poques paraules la importància de la recerca de la nanociència, la importància de la cultura científica de la societat i la importància de destinar fons públics a la recerca, respectivament.

Per darrere, Sir Harold Kroto, guanyador del Premi Nobel de Química en 1996, va oferir una conferència inaugural. El tema va ser la ciència, la societat i la sostenibilitat. Una vegada més, la nanociència i la nanotecnologia van ser poques les paraules de Kroto. Però la divulgació, a dolls, va demostrar la seva habilitat per a comunicar-se. I al Zinemaldia que acaba de passar també li va fer picades d'ullet.

Sir Harold Kroto, investigador guanyador del Premi Nobel de Química en 1996. (Foto: Ana Galarraga )

De fet, va realitzar un recorregut al llarg de la seva vida al començament de la xerrada per a explicar per què es va fer investigador. Entre altres coses, va esmentar un assaig com a actor en època escolar i va mostrar una fotografia d'una obra de teatre amb els seus companys. Allí va destacar a dos personatges, ell i un dels seus companys, i va dir: "Al final no vaig ser actriu i encara sort! El meu adjunt ara és actor i mira el seu aspecte", i va mostrar la foto de Gandalfa, protagonista de la sèrie de pel·lícules El Senyor dels Anells. De fet, el seu company era Ian McKellen, actor guardonat enguany amb el premi Donostia del Festival. Mentre deia tot això, a més lleva la jaqueta i la camisa que portava vestida, deixant al descobert la samarreta que tenia sota, igual que la que tenia Ian McKellene el dia que va rebre el premi: Samarreta promoguda per Donostia com a capital europea de la cultura.

Amb això va aconseguir conquistar a tots els públics. A partir d'aquí va parlar de la importància de la ciència en la societat. Donava continus tocs d'humor al que deia. El que va dir eren coses de gran pes. Va assenyalar, per exemple, que per a obtenir finançament per a dur a terme les recerques, demanen que es garanteixi que s'obtindran resultats fructífers. Els investigadors, no obstant això, "no sabem fins a on arribaran les recerques que realitzem". Va posar com a exemple el que ell va viure. Va rebre la novel·la per descobrir el fullereno, i avui dia el fullereno es fabrica industrialment, "però quan nosaltres ho descobrim estàvem estudiant la química de les estrelles". En aquest moment no l'havien previst, no el podien preveure, els usos que van acabar de trobar. "La ciència no es pot predir, això és així. No és la meva culpa", va dir.

També va comentar quines són les majors aportacions que considera la química: anestèsia i penicil·lina. En l'època en què es van inventar, van aportar un gran benefici a la societat. No obstant això, els problemes van canviant i es necessiten investigadors que resolguin aquests problemes. Va subratllar que el futur depèn dels científics: "Quan ets científic t'adones que el futur depèn de ningú".

La recerca és, per tant, imprescindible i també la presència de persones que realitzaran les recerques. És necessari crear un esperit de recerca entre els joves per a ser investigadors en el futur. En parlar d'investigadors que han fet grans descobriments, com Einstein, va destacar que se'ls mostren fotos d'antics. "Els vells científics no són referents per a joves. Quin és un dels personatges que la joventut considera un referent?" preguntant va mostrar una foto de Tom Cruis. "Això no és científic, això és científic".

En finalitzar la xerrada es van acostar bastantes persones per a treure-li fotos. Com una estrella de Hollywood. Encara no s'ha allunyat l'ambient creat en el Zinemaldia? Qui sap. Kroto, almenys, va representar perfectament el que deia.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia