}

Mary Somerville, dama de la divulgació científica

2016/09/01 Etxebeste Aduriz, Egoitz - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

Ed. Manu Ortega/CC BY-NC-ND

Els seus pares no entenien la passió que la seva filla havia adquirit per les matemàtiques. I estaven preocupats perquè passar tantes hores estudiant no li anava a causar problemes de salut. Però Mary era obstinada i va continuar estudiant pel seu compte fins a convertir-se en un dels majors experts de l'època en matemàtiques i astronomia.

Mary Fairfax va néixer a Escòcia en 1780. A penes va rebre educació. Els germans sí que van tenir una bona educació, però els pares no veien la necessitat per a les seves filles. Als deu anys va ser enviat a l'escola durant un any per a aprendre a llegir i a escriure. No va ser una experiència agradable per a Mary. Com després escriuria, en abandonar l'escola es va sentir “com un animal salvatge escapat de la gàbia”.

A la seva casa va començar a llegir tots els llibres que trobava. Els familiars no van veure amb bons ulls aquesta tendència als llibres, excepte Oncle Thomas. Una vegada a la seva casa li va contar que Mary estava intentant aprendre llatí pel seu compte i el seu oncle li va respondre que ell l'ajudaria. Cada matí, abans del desdejuni, van començar a llegir junts en llatí.

Per a aprendre una cosa apropiada per a una nena, va ser enviat a aprendre a cosir. I després a aprendre piano i pintura. Als tretze anys escolta al professor de pintura dient a un altre alumne que Elements d'Euclide era fonamental per a comprendre la perspectiva, així com l'astronomia i altres ciències. A Mary li va sorgir la curiositat. El tutor del seu germà menor li va obsequiar amb el llibre i després amb textos sobre l'àlgebra. Mentre feia el paper d'una nena de l'època, va continuar aprenent en secret.

En 1804, als vint-i-quatre anys, es casa. I el seu marit tampoc el va ajudar. “Encara que no em va prohibir estudiar, no ho veia amb bons ulls; tenia bastant mala opinió sobre la capacitat de les dones i no tenia cap coneixement ni interès en temes científics”. No obstant això, aquesta situació no va durar molt, ja que el seu marit va morir tres anys després.

Per a llavors tenia dos fills, però es va adonar que tenia temps suficient per a tornar a estudiar. A més, l'herència del seu marit el facilitava. Per primera vegada en la vida se sentia totalment lliure per a fer el que desitjava. “Vaig estudiar trigonometria plana i esfèrica, talls cònics i Astronomia de Fergusson. També vaig intentar llegir el Principia de Newton. Em va semblar molt difícil, i de debò no em va entendre fins que vaig tornar a llegir aquest meravellós treball amb molta freqüència”.

En 1812 torna a casar-se amb el seu cosí William Somerville, fill del seu oncle Thomas. Es van anar a viure a Londres i Mary va tenir el suport absolut del seu marit per a estudiar i investigar. William era cirurgià i va ser membre de la Royal Society. Com les dones no podien accedir, copiava manualment a la seva biblioteca articles interessants per a la seva dona.

Es van fer amics dels científics més capdavanters de l'època: George Airy, Caroline i William Herschel, John Herschel, George Peacock, Charles Babbage, etc. I en 1817, durant una estada a París, van conèixer també a Laplace, Poisson, Poinsot, etc.

Tots quedaven fascinats pel coneixement i el talent de Mary. Laplace li va dir: “Només tres dones m'han entès: tu, Mrs. Somerville, Caroline Herschel i Mrs Greig, de qui no sé res més”. El tercer també era Somerville, pels cognoms del seu primer marit.

Mary Somerville va publicar en 1826 el seu primer article: “The Magnetic Properties of the Violet Rays of the Solar Spectrum”. I després un altre parell. Aquests treballs van ser publicats per la Royal Society. Eren els primers signats per una dona que va aixecar pólvores.

A l'any següent li van demanar que traduís a l'anglès l'obra de Laplace Mécanique Céleste. El repte va ser acceptat i publicat en 1831. Somerville no va fer una mera traducció, va interpretar l'obra de Laplace amb un llenguatge clar i amb explicacions clares. Va escriure una gran feina de divulgació que va tenir un gran èxit.

Tres anys després va escriure un segon llibre: The connection of the physical sciences. També va tenir molt d'èxit. En la seva sisena edició (1842) va escriure a favor d'una hipòtesi que en aquella època estava en boca de diversos científics: Que les irregularitats de l'òrbita d'Urà podien deure's a un altre planeta desconegut. I va proposar que d'aquests errors en l'òrbita d'Urà es podia calcular la posició i la massa d'aquell planeta desconegut. Aquests càlculs van ser realitzats pel francès Le Verrier i l'anglès Adams, per separat i gairebé simultàniament. Adams li va comptar posteriorment a Somerville que el llegit en el seu llibre li va portar a realitzar aquests càlculs. En 1846 el galle alemany va trobar a Neptú seguint els càlculs de Le Verrie.

En 1835 Somerville va ser membre de la Royal Astronomical Society al costat de Caroline Herschel, les primeres dones a rebre aquest honor. El rei d'Anglaterra li va posar una pensió i va rebre també honors d'altres institucions.

En 1838, per la salut del seu marit, van anar a Itàlia. Allí va publicar altres treballs, el més important en 1848, als 69 anys:Physical Georgraphy. En els pròxims 50 anys el llibre va ser utilitzat en totes les escoles i universitats.

L'últim llibre de Somerville, Molecular and Microscopic Science, va ser publicat en 1869, als 89 anys d'edat. Va morir tres anys després, poc després d'escriure: “Ara estic en el meu 92, estic totalment alt i la memòria em falla per als assumptes quotidians, i sobretot per als noms de les persones, però no per als temes matemàtics i científics. Encara sóc capaç de llegir llibres d'alt nivell algebra durant quatre o cinc hores al matí i també de resoldre problemes. A vegades em resulten difícils, però el meu instint de sempre es manté, i si avui no l'aconsegueixo, demà el reprenc”.

 

Bibliografia:

O’CONNOR, J.J.; ROBERTSON, E.F.(): “Mary Fairfax Greig Somerville”. MacTutor History of Mathematics Arxivi.

SOMERVILLE, M. (1780-1872): “Personal Recollections, from Early Life to Old Age, of Mary Somerville”. Project Gutenberg

WOOD, S.(1995): “Mary Somerville”. Biograhpies of Women Mathematicians (Agnes Scott College)

ZUASTI, N.: “Mary Somerville”. DivulgaMAT.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia