}

Bardenas enmig de la contradición

2001/04/29 Mendiburu, Joana - Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

No creguis que les Bardenas són l'únic espai protegit d'Euskal Herria ple de contradiccions. La pedrera situada en els límits del parc natural d'Urkiola, la falta de depuradores d'aigües en la reserva de la biosfera d'Urdaibai, les prospeccions de petroli i gas en Urbasa... No falten exemples!
La desaparició de la vegetació, l'erosió produeix formes estranyes.
Idoia Zabaleta

Però bo, l'espai protegit que últimament va de la paraula a la boca són les Bardenas, perquè d'una banda, la UNESCO acabarà atorgant el títol de reserva de la biosfera i per un altre, perquè la polèmica sobre el camp de tir està de gom a gom. Que coneixent bé aquest espai únic i coneixent el punt de vista de moltes persones, cadascun tregui les seves conclusions.

Encara que mai ha estat en les bardenas, enllaça diverses paraules amb aquesta zona: Desert europeu, paisatges espectaculars, zona seca de Navarra, parc natural, zona de tir... A aquesta llarga llista, a partir de maig, cal afegir el títol de reserva de la biosfera que atorga la UNESCO. I encara que molts dels seus habitants han mostrat la seva oposició, continuaran sent camp de tir. Però no confonguem tot i comencem des del principi.

Les Bardenas són una zona seca de 41.850 hectàrees que ocupa les terres de Navarra i Aragó. Situada entre els rius Aragó i Ebre, realitza precipitacions escasses i irregulars. A l'hivern les temperatures són baixes i molt altes a l'estiu i els forts vents accentuen l'evaporació.

Les bardenas es reparteixen entre la Bardena Blanca i el Negre. Les Bardenas Blanques, situades en el centre, presenten un color blanquinós per la pintura i el guix i una vegetació relativament reduïda. L'erosió ha generat espectaculars paisatges de planícies i cims singulars. En la Bardena Negra predomina l'argila vermella i la calcària en el costat sud i la vegetació és molt més abundant. Altres dues zones amb entitat pròpia són Landazuria i la plana de les Bardenas.

En les bardenas es poden veure espectaculars imatges. Això és només un dels exemples.

La influència humana és també notable, sobretot en el paisatge, ja que de les 42.000 ha aproximadament el 54% es destinen a l'agricultura. Segons Alejandro Urmeneta, biòleg del Parc Natural, "en més del 90% de les parcel·les d'ús intensiu, el cereal se sembra cada dos anys en lloc de sembrar anualment, per la qual cosa es pot dir que existeix una agricultura extensiva". L'altre ús principal és la cria extensiva de boví. En conseqüència, l'extensió de la vegetació de les Bardenas s'ha limitat a zones de difícil conreu, grans xaragalls.

La majoria de les plantes locals han adaptat el cicle a les precipitacions que realitza a la primavera i tardor. La seva vegetació es compon principalment de plantacions de romanins i farigoles i d'espart. Les pinedes es troben principalment en les potes que envolten la Bardena Negra.

La comunitat zoològica, adaptada a aquesta vegetació, no és molt rica, però són de gran interès natural. Els mamífers més abundants són conills, guineus i senglars. Quant als ocells, es poden trobar, per exemple, el bosquete, la pispoleta de xoriço, l'aleta, l'àguila real, l'aufrany, el falcó, el mozolo clapejat i el cimarrón negre, tots ells protegits per la legislació.

Finalment, cal destacar des del punt de vista geològic la qualitat dels paisatges de les Bardenas. Al no existir altres zones d'aquestes característiques més al nord de Navarra, es tracta d'una zona de gran valor observada des d'Europa Central.

Per la seva singularitat faunística i florística, és fàcil comprendre l'adopció de mesures de conservació d'aquest hàbitat singular i del recurs biològic. Aquest territori rebrà en 1999 la declaració de parc natural i el títol de reserva de la biosfera que atorga la UNESCO al maig.

Exemple clar de zona seca de les bardenas.

Les funcions de declarar 39.263 hectàrees de Parc Natural de les Bardenas corresponien a la Comunitat de les Bardenas, qui va elaborar un pla d'ordenació dels recursos naturals i el va fer arribar al Govern de Navarra. Així neix en 1999 el Parc Natural de les Bardenas. Amb aquesta denominació es pretén protegir un bon exemple de les estepes del nord d'Espanya i de la vall central de l'Ebre. Així mateix, es pretén protegir la vegetació d'aquestes estepes, ja que la majoria de les espècies vegetals són prioritàries en la classificació europea. També es pretén protegir la fauna estepària i les poblacions de rapinyaires.

Al maig la UNESCO li atorgarà el títol de Reserva de la Biosfera que concedeix atenent els valors naturals i a les necessitats i usos de l'ésser humà. El títol s'atorga a zones amb usos sostenibles i que poden servir d'exemple per a altres àmbits.

El paper dels gestors de zones protegides sol ser adoptar les mesures adequades per a assegurar la conservació de la naturalesa, però sovint són massa dures per a uns i massa flexibles per a uns altres. És el punt de partida de la majoria de les crítiques.

Objectius i crítiques

En paraules del biòleg del Parc Natural, un dels objectius que es persegueix amb la gestió d'aquest espai és “poder compaginar tots els usos de manera simultània i adequada. L'agricultura, la caça, la pesca, el turisme, l'energia eòlica, l'energia solar i el camp de tir que es va posar en marxa en 1951".D'altra banda, a la fi dels anys 80 i principis dels 90, i més ara amb noves figures de protecció, tant en la gestió de la zona com en les activitats que es realitzen en aquesta, es pretén impulsar la conservació de la naturalesa. Entre altres coses, en línia amb la política agrícola europea, es pretén que aquesta actuació tingui cada vegada més en compte la conservació. En paraules d'Iñigo Petri, de l'associació Gurelur, amb el nou nomenament "no s'ha alterat la reivindicació majoritària de la població navarresa, però s'ha renovat, perquè volem que la zona de tir i Eguaras s'integrin al parc natural". No obstant això, Petri creu que cal tenir clar que el problema dels militars no ha d'aconseguir cobrir la resta de problemes. "Cal posar límits a la ramaderia, a la caça i al turisme que ha crescut molt perquè les Bardenas es conservin adequadament".

Les bardenas han donat molt a parlar i, pel que sembla, continuen sent testimonis de moltes polèmiques. Dir com acabarà tot no és fàcil, però en la llarga història de les Bardenas no oblidis les dues cites següents: aquest mes la UNESCO li lliurarà el títol de reserva de la biosfera i al juny finalitzarà el lloguer de la zona de tir.

D'una mà a una altra

Situada en el sud-est de Navarra, les Bardenas compten amb una gestió històrica, jurídica i administrativa singular, per la llarga història que ha volgut.

Des del segle X fins a 1512 les Bardenas van estar en mans dels reis de Navarra. Els pobles dels voltants pagaven al rei per a utilitzar les terres de les Bardenas, entre altres coses per a l'agricultura, el pasturatge del bestiar, la caça i l'extracció de la fusta.

En 1512 les Bardenas van passar a les mans del rei de Castella i van continuar amb els usos del sòl en funció de les concessions.

En 1705, els reis van vendre els drets d'ús de la terra a 12.000 pesos als pobles de voltant i des de llavors, en exclusiva i per sempre, l'ús de les Bardenas està en mans de l'anomenada comunitat de les Bardenas formada per 19 pobles de la zona. La història del camp de tir que tant s'esmenta és la que va signar la comunitat de les Bardenas amb l'exèrcit aeri espanyol el 9 de juny de 1951. Durant 25 anys, l'exèrcit d'aire tindria dret a usar el camp de tir per 20.000 pessetes anuals.

Des de llavors el contracte s'ha renovat una vegada i una altra, a pesar que la contaminació acústica que genera ha provocat que els seus habitants es posicionin en contra.

L'any 1989 el Govern de Navarra va declarar 39.263 hectàrees de parcs naturals de les Bardenas al maig de 2001 la UNESCO atorgarà el títol de Reserva de la Biosfera a les Bardenas.

Al juny de 2001 el Ministeri de Defensa finalitza el lloguer del terreny on se situa el camp de tir.

Publicat en el suplement Natura de Gara.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia