}

Vacunes

2014/12/01 Etxebeste Aduriz, Egoitz - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

Ed. Manu Ortega/CC BY-NC-ND

El tifó va colpejar duro. “En poques hores va destrossar la fragata; vam perdre el masteler de popa, les cordes, tres ancores, les llanxes i 20 homes. Tots pensàvem que d'un moment a un altre les ones ens enterrarien”, assenyalava Francisco Xavier Balmiss. “Conservar la vacuna i robar la compassió de Déu eren la meva única obstinació… Al final, va començar a relaxar el temporal i, fent front al perill dels pirates i els lladres xinesos típics d'aquelles mars, em vaig desembarcar en un petit canó, amb els nens en braços, salvant així les nostres vides i preuada vacuna”.

Tot va començar dos anys abans. El 30 de novembre de 1803 la corbeta María Pita va sortir de La Corunya, amb metges, infermeres i 21 nens en el seu interior. Anaven a difondre la vacuna del Baztán en el món, en una expedició dirigida pel metge alacantí Francisco Xavier Balmis. Era l'Expedició Real de la Vacuna Filantròpica.

No fa molt temps que el metge anglès Edward Jenner va inventar la vacuna contra la verola: en ficar el pus de les lleguminoses procedents de la verola bovina en les ferides en la pell, s'obtenia immunitat a la verola normal. Va publicar en 1798. Baztanga era una malaltia greu que estava provocant nombroses morts. I encara que al principi la tècnica de Jenner va provocar por i crítiques, aviat va començar a vacunar-se a Europa. No obstant això, fora d'Europa la malaltia estava afectant amb força. En 1802 arriben a Espanya notícies sobre epidèmies de verola en les colònies americanes. Balmis Carles IV era llavors cirurgià de la cambra del rei i va convèncer al rei de la importància de portar la vacuna a les colònies.

Valmis tenia diners de la Corona, però com portar la vacuna a l'altre costat de la mar era una altra cosa. Fins llavors va ser enviat entre tots dos cristalls i segellament amb parafina. Però no arribava en bon estat i gairebé sempre es perdia l'efectivitat de la vacuna. Balmiss tenia un altre pla: utilitzarien als nens per a transportar la vacuna.

Els nens menors responien millor a la vacunació, per la qual cosa eren idonis per a dur a terme el pla de Balmiss. Com Jenner, injectaria als nens el fluid que contenia el virus de la verola de vaca, fent una petita ferida en l'espatlla amb una llança infectada. A uns deu dies se'ls anaven a treure els grans. Va ser el moment de passar la vacuna dels grans a altres nens. Cada vegada vacunaria a dos nens i així se l'emportaria fins a Amèrica.

Va acollir a sis nens de la Inclusa de Madrid i va portar la vacuna a La Corunya en dues d'ells. Acudeix a la Casa de Nens Abandonats de La Corunya a la recerca de més nens. Allí es va quedar fascinat per la seva directora, Isabel López Gandalla, que tractava bé als nens i quin bé es manejava amb ells. Aviat es va adonar que la dona li anava a venir genial en l'expedició i la va contractar. 4 nens procedents de Madrid i altres 17 de La Corunya, entre ells el fill d'Isabel. Set tenien uns tres anys i els majors nou. Tots eren nois.

Als 10 dies de sortir de La Corunya van arribar a Tenerife. Allí els van prendre calor. A Canàries no hi havia cap vacuna fins llavors i sabien bé els tresors d'aquella expedició. No va faltar missa ni celebració.

Van sortir de Tenerife el 6 de gener de 1804 i van arribar a Puerto Rico el 9 de febrer. Va aconseguir portar la vacuna a Amèrica. No obstant això, va ser tan important com portar la vacuna, com realitzar les vacunacions i com conservar i difondre la vacuna. Organitzaven comitès i xarxes de vacunació locals perquè les campanyes de vacunació anessin efectives.

Des de Puerto Rico, tres nens més van ser a Veneçuela. L'expedició es va dividir en dues. Un grup dirigit per José Salvany es va quedar en el sòl per a continuar estenent la vacuna per Sud-amèrica i es va dirigir cap a Balmis Cuba amb altres sis nens veneçolans.

No sempre era fàcil aconseguir nens. A Cuba, per exemple, van tenir problemes i Balmis va comprar tres noies esclaves (les úniques que van participar en l'expedició) per a poder portar la vacuna a Mèxic.

Balmiss intentava que els nens sempre estiguessin tan bé com sigui possible. Abans d'iniciar l'expedició es va establir una única condició, que en finalitzar cada etapa els nens tornin al seu lloc d'origen. En la majoria dels casos va ser així, però no en el cas dels transportats des d'Espanya. Ells es van quedar a Mèxic. Allí va fer totes les gestions perquè estiguessin en una bona seu i rebessin una educació adequada. Alguns van ser adoptats per famílies mexicanes. Però a partir d'aquí no s'ha sabut res més sobre ells. En 1810, encara Balmis estava demanant que aquests nens arribessin a Espanya.

La nau María Pita va tornar a Espanya des de Mèxic. Però l'expedició seguiria endavant. El 8 de febrer de 1805 van sortir d'Acapulco en el vaixell Magallanes amb 26 nens mexicans. Aquell viatge de cinc setmanes va ser dur. Balmis no va parar de barallar-se amb el capità, qui no va oferir les condicions promeses als expedicionaris. Els nens dormien en el sòl, concentrats en un lloc brut i petit. Va ser impossible evitar les vacunacions accidentals per contacte.

Van arribar a Manila, on el director de la Casa de Nens Abandonats de La Corunya va abandonar l'expedició. Balmiss només tenia paraules d'agraïment per a ell: “Incansable dia i nit, ha vessat la tendresa de la seva mare més sensible per als 26 angelets que tenia a les seves mans, com en tots els viatges des de La Corunya”.

Balmis va seguir una mica més. Tres nens filipins van partir a Macau, la Xina, en la fragata portuguesa Diligència. A causa d'un tifó, a penes van sobreviure. De Macau passa a Canton i finalment es trasllada a Espanya. En el camí van quedar a l'illa britànica de Santa Hel·lena, en el centre de l'Atlàntic, on també es van integrar els seus habitants.

Va arribar a Espanya el 14 d'agost de 1806. En total, més d'un centenar de nens van participar en l'expedició i es van incorporar milers i milers de persones. El propi creador de la vacuna, Jenner, va lloar la labor de Balmiss: “No puc imaginar que en la història hi hagi més exemple i més noble de filantropia que això”.

 

Bibliografia:

Angulo, E.: “El cas dels nens vacuniferos”. Quadern de Cultura Científica (2014).

Ariza, S.L. : “L'odissea del doctor Balmis”. El País (2010).

Balaguer Perigüell, E. i Ballester Añon, R.: “En el nom dels nens: la Real Expedició Filantròpica de la Vacuna (1803-1806)”. Associació Espanyola de Pediatria (2003).

Fuentes, V. “Un metge espanyol del segle XIX va liderar la primera missió humanitària de la història”. SINC (2013).

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia