25 anys d'antiretrovirales

2010/08/14 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

• Mikrobiologia
• Farmakologia
• Medikuntza

Samuel Broder és un dels investigadors del grup que van aconseguir el primer tractament contra la sida. Ha estat director de l'Institut de Càncer dels Estats Units entre 1998 i 1995, i anteriorment, en 1981, quan treballava allí, li va tocar atendre les primeres persones amb SIDA.

En el seu article recorda que en aquella època no sabien què era el que provocava aquesta malaltia mortal. No es tractava d'un ambient: la malaltia era nova, presentava símptomes i evolucions terribles, molts malalts pertanyien a grups concrets (homosexuals, drogoaddictes) i això va provocar l'exclusió... Els científics, a més, van proposar teories contradictòries per a explicar l'origen de la malaltia.

No obstant això, aviat, molt ràpid, van identificar la causa de la sida. Era l'any 1984 i se'l va denominar VIH, el virus de la immunodeficiència humana. Era un retrovirus que fins llavors ningú pensava que aquest tipus de virus contagiava a les persones i menys que eren perjudicials. Van haver de començar per zero.

Broder i el seu equip van tenir una idea innovadora. La majoria de les vegades creien que per a combatre la malaltia era imprescindible eliminar el virus del cos. Però no sabien com fer-ho. L'equip de Broder va decidir provar una nova via, convençuts que si el virus no reproduïa milloraria molt la salut del pacient i es van esforçar per aconseguir-lo.

Des d'AZTI fins avui

L'assaig va tenir bon resultat: Sintetització de l'antiretroviral TR. Aquesta molècula inhibeix un enzim necessari per a replicar els VIH, per la qual cosa el virus no pot reproduir-se. L'AZTI no curava al pacient perquè no destruïa els virus i, a més, molts científics tenien recel perquè podia causar més mal que beneficio.

No obstant això, en comparar l'evolució dels pacients tractats amb placebo i amb AZTI, es va demostrar que l'AZTI era eficaç i l'Administració de Medicaments dels Estats Units, la FDA, va aprovar la seva comercialització en 1987. Per tant, va transcórrer molt poc temps des que es va produir la malaltia i es va descobrir el causant fins que es va desenvolupar i es va aconseguir comercialitzar el seu primer tractament. A més, l'AZTI tenia un efecte inesperat que protegia d'una mena de càncer que desenvolupaven els malalts de sida, el sarcoma de Kaposi.

Posteriorment es van desenvolupar molècules que actuaven en altres fases del cicle de vida del VIH, com les que impedien l'adhesió del virus a la cèl·lula, o les que impedien la fusió entre el virus i la cèl·lula. I també van sorgir teràpies que combinaven aquestes molècules.

Broder esmenta en el seu article que el desenvolupament d'aquestes teràpies va ser considerat l'èxit de la medicina moderna. No obstant això, creu que cal evitar el triomfalisme, perquè diu que la sida "no està superat en absolut". D'aquesta manera, després d'explicar en què consisteix la recerca en l'actualitat, finalitza l'article amb les següents frases: "En els últims 25 anys hem avançat notablement. No obstant això, els retrovirus patògens i la nostra resposta a ells continuen sent qüestions inacabades".

La despesa en tractament antiretroviral als hospitals de la CAPV l'any 2008 va ascendir a 33,3 milions d'euros, un 11,9% més que l'any 2007, i va atendre 4.406 pacients.

Publicat en Gara