}

Quant petroli ens queda? Quan s'esgotaran els combustibles?

2001/12/01 Mujika, Alfontso - Elhuyar Fundazioa Iturria: Elhuyar aldizkaria

El Club de Roma va anunciar en 1972 que el petroli s'anava a esgotar ràpidament, i la creença que es va estendre en la dècada de 1970 indicava que per a l'any 2025 pràcticament no hi hauria petroli. Malgrat la meitat de les creences, avui sabem que l'any 2025 encara tindrem petroli. Fins quan? HIDROCARBURS GAS NATURAL

Energies primàries presents en la Terra (petroli, carbó mineral, gas natural, fusta, urani, etc.) el petroli i el gas natural són els més importants: més del 60% de l'energia primària que s'utilitza actualment en el món procedeix del petroli i del gas natural. Fa poc més de 100 anys comencem a explotar industrialment el petroli, mentre que l'ús del gas natural és molt més recent. El petroli té una gran importància en el transport, la generació de calor i la indústria química; els gasos naturals en la indústria química i la generació d'electricitat i calor. Només el 5% de la producció total de petroli i gas natural es destina a la producció de materials en la indústria química, com la de plàstics. Aquest percentatge és reciclable i reutilitzable, per la qual cosa no es perd. El 95% restant es crema, per la qual cosa no es pot tornar a utilitzar.

Els hidrocarburs (petroli i gas natural) són recursos limitats. La naturalesa ha trigat milions d'anys a produir la quantitat anual de petroli i gas natural que estem consumint en el món, i, prenent tota la història de la humanitat, l'era del petroli és un període molt curt. La durada de l'era dels hidrocarburs, és a dir, l'esgotament del petroli i del gas natural, és una pregunta molt interessant i a tot el món els experts estan definint la seva resposta. Per a entrar en el tema cal aclarir alguns termes. En la següent taula es mostra la classificació dels hidrocarburs.

Què són les reserves?

Quantitats d'hidrocarburs trobades en els jaciments i que es poden obtenir de forma econòmicament rendible amb la tecnologia actual. Quant al cru convencional, es reserva entre el 30% i el 50% de la quantitat real de petroli dipositat en la fossa. Quant al gas natural convencional, entre el 60 i el 90%. La resta del petroli o gas natural que es troba en el fossat no és actualment rendible econòmicament.

Què són els recursos?

Fa poc més de 100 anys comencem a explotar industrialment el petroli.

Quantitats que s'han detectat geològicament però que en les condicions actuals no es poden obtenir de forma econòmicament rendible, així com, encara que encara no s'han detectat, sobre la base de motius geològics, la qual cosa s'espera trobar en una determinada regió (encara per descobrir). Igual que en les reserves, només es té en compte la quantitat realment possible. Respecte a les dades de reserves, les dades de recursos no són molt exactes, però això és normal perquè hi ha menys informació concreta sobre els recursos.

A l'hora d'analitzar l'estat global de les reserves i recursos només es té en compte el cru convencional i el gas natural convencional. Entre els anys 40 i principis de 1980, els experts han realitzat estimacions cada vegada majors de la quantitat màxima disponible en cru.

Des de llavors, les estimacions d'experts s'han estabilitzat entre 200.000 i 400.000 milions de tones. Segons el BGR (Bundesanstalt für Geowissenschaften und Rohstoffe) alemany, l'estimació màxima (GZ) per a l'any 2000 és d'uns 360.000 milions de tones. L'organització estatunidenca USGS (United States Geological Survey) valora en 450.000 milions de tones el GNO (emissions de gas natural).

Com ja s'ha indicat, el valor de la BA ha anat augmentant històricament, però el creixement és cada vegada menor, acostant-se asintóticamente al valor màxim.

I si hi ha més petroli?

El transport de petroli i gas es realitza a través de gasoductes i oleoductes.

Els experts coneixen molt bé on poden estar els jaciments de petroli encara per descobrir. Per tant, els espectaculars descobriments dels nous jaciments gegants difícilment succeiran, ja que la seva distribució està limitada per la profunditat i la temperatura. Per tant, el factor més important que podria incrementar el valor de la BA és l'augment del percentatge d'adquisició en els nínxols ja coneguts. En l'actualitat, el coeficient d'adquisició oscil·la entre 0,3 i 0,5, és a dir, s'obté com a màxim la meitat del petroli present en els jaciments. No obstant això, per a augmentar aquest coeficient és necessari millorar la tecnologia d'extracció i augmentar el preu del petroli per a rendibilitzar l'extracció del petroli que ara queda en els jaciments.

Si es considera que la producció de petroli serà constant a partir d'ara o pujarà a poc a poc, la meitat del petroli convencional que existeix en el món segons el GZ estarà tret d'aquí a 10 i 30 anys. A aquest moment se'l denomina ‘punt mitjà d'esgotament’ i marcarà una fita significativa en la producció de petroli. De fet, les corbes històriques de producció en jaciments molt coneguts demostren que la producció de petroli comença a disminuir si s'aconsegueix aquest punt.

I el gas natural?

Quant al gas natural, segons qui l'indiqui, el valor de l'IBI és de 350 i 500 bilions de metres cúbics. El valor de la BG alemanya ha estat de 418 bilions de metres cúbics i l'USGS dels Estats Units de 436 bilions. Des de la dècada de 1980, el valor de la BA ha anat en augment degut a l'augment de reserves i recursos. A més, el sector del gas natural s'ha desenvolupat intensament en els últims 20 anys a causa de l'augment del preu del petroli i al desig de protegir el medi ambient i de diversificar les fonts d'energia, la qual cosa ha suposat un augment considerable del coneixement geològic. No obstant això, l'exploració del gas no està tan desenvolupada com la del petroli.

El petroli s'utilitza en el transport, la generació de calor i la indústria química.

En la figura 1 es pot veure el GZ i la durada del petroli i del gas natural convencional. A l'esquerra de la imatge es veu clarament l'estat crític del petroli convencional. El 35% del petroli mundial ja l'hem tret i utilitzat i el pic de la producció arribarà aviat: el punt mitjà d'esgotament serà entre 2010 i 2030. Segons l'anunci de l'Agència Internacional de l'Energia de 1998, amb una taxa de creixement del 2 per cent anual, la meitat del petroli actual en el món s'haurà tret dins de 25 anys i la majoria de les reserves que es coneixen en l'actualitat estaran esgotades.

L'estat del gas natural és molt millor. En la part dreta de la imatge es pot apreciar que fins avui només s'ha utilitzat el 15% del gas natural mundial. Suposant un increment de la producció anual del 3%, tal com va anunciar l'Agència Internacional de l'Energia, per a l'any 2025 s'haurà esgotat gairebé el 40% de l'IBI de gas natural (situació en la qual es troba el petroli en l'actualitat). No arribarà al punt mitjà d'esgotament en 2025, ni tan sols amb una taxa de creixement del 6%. A més, el punt mitjà d'esgotament és menys significatiu en la producció de gas natural. De fet, la producció dels jaciments de gas és bastant constant fins i tot després del punt mitjà d'esgotament.

I el preu del petroli?

El preu del petroli ha sofert variacions notables en els últims 25 anys, com a exemples de les “crisis petrolíferes” de 1973 i 1979, i de les vicissituds posteriors a 1997. El canvi de preus té conseqüències importants: grans pujades de preus suposen una greu càrrega per als països importadors de petroli, però també tenen conseqüències positives, ja que encoratja als consumidors a estalviar aquesta matèria primera.

Trobar alternatives al petroli ha de ser una obra de gran prioritat.

Quan el preu puja, les companyies petrolíferes estan més preparades per a augmentar l'exploració i iniciar l'explotació de jaciments de petroli que abans no es consideraven rendibles. En l'altre extrem, si el preu del petroli baixa massa, sembla beneficiar als consumidors, però la caiguda reduirà els ingressos dels països exportadors de petroli, afeblint així l'esforç de buscar nous jaciments. Això significa que al cap d'una temporada les reserves disminuiran i, per tant, el preu pujarà. Increment del preu en cas de falta de subministrament.

Tècnics i científics afirmen que és pràcticament impossible fer prediccions fiables sobre el preu del petroli, ja que molts factors que no es poden calcular influeixen en el preu. Per exemple, el Departament d'Energia dels Estats Units va anunciar que el preu del petroli l'any 2020 serà de 22,5 dòlars per barril, i l'Agència Internacional de l'Energia va anunciar un preu de 28 dòlars: El petroli ja ha superat aquests dos límits de preus l'any 2001. No és possible, per tant, fer prediccions raonables, però es pot predir que en el futur el preu del petroli sofrirà grans variacions de curta durada.

La Figura 2 mostra l'evolució de la població mundial i el consum de combustibles fòssils des de 1800, així com la seva possible evolució fins a l'any 2100. El pic de la producció de petroli sembla ser el XXI. que arribarà en la primera meitat del segle XX i el gas natural a mediats o després del segle XX. La producció de carbó augmentarà en números absoluts, però la seva participació en l'energia primària s'està reduint. S'estima que el consum energètic augmentarà, sobretot a causa de l'augment de la població als països en desenvolupament.

La producció de petroli, i més tard de gas natural, es veuran forçosament reduïdes. Els petrolis i gasos naturals no convencionals, la quantitat dels quals s'estima superior a la dels hidrocarburs convencionals, podran suplir el buit, però només en part, amb uns costos de producció molt majors, superant els problemes tecnològics i ambientals. Davant aquesta situació, i tenint en compte el problema del canvi climàtic, és imprescindible aprendre a estalviar petroli i gas natural. I la recerca per a trobar alternatives adequades als hidrocarburs ha de ser un paper prioritari.

Figura . Estimació excessiva (GZ) i disponibilitat de petroli i gas natural convencional (Gt = gigatonas; bil. m 3 = bilions de metres cúbics). Font: El CJ Bundesanstalt für Geowissenschaften und Rohstoffe (BGR) consta de tres parts: producció acumulada, reserves i recursos. El punt inicial (punt 0) mostra la quantitat de petroli i gas natural convencional extret fins avui. A més, es mostra una producció acumulada dins de 25 anys segons diverses hipòtesis de creixement, considerant taxes de creixement anuals entre el 0 i el 6 per cent.
Figura . Evolució històrica i predicció de la població mundial i del consum de combustibles fòssils. Font: Bundesanstalt für Geowissenschaften und Rohstoffe
BGR

Petroli (cru)

Cru convencional

  • Cru de petroli (densitat entre 0,8 g/cm 3 i 0,934 g/cm 3)
  • Líquids o fluids de GNI o gas natural (densitat de 0,8 g/cm fins a 3)

Petroli no convencional

  • Petroli pesat (densitat entre 0,934 g/cm 3 i 1,0 g/cm 3)
  • Petroli extrema
  • sorres bituminoses
  • esquistos bituminosos
  • petroli sintètic (del gas natural –del gas al líquid– o de l'hulla)

Gas natural convencional

  • Gas no associat (no present al costat de jaciments)
  • Gas associat (dissolt en petroli)

Gas natural no convencional

  • Metà vallejo hulla
  • Gas aqüífer
  • Gas en sorres de molt baixa permeabilitat (‘Tight gas’)
  • Hidrats de gas

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia