}

Dades energia eòlica

1998/07/01 Etxaide, Maider | Kortabarria Olabarria, Beñardo - Elhuyar Zientzia Iturria: Elhuyar aldizkaria

NAVARRA PAÍS BASC
  • L'Estratègia 3E2005 pretén elevar les energies renovables del 3,7% al 6,3%.
  • La Unió Europea desitjaria que per a l'any 2010 les energies renovables aconseguissin el 12%.
  • Els aerogeneradors necessiten un vent de 4 metres per segon (14,4 quilòmetres per hora), 16 metres per segon (57,6 quilòmetres per hora) per a aconseguir el valor nominal, i 25 metres per segon (90 quilòmetres per hora) per a treballar a potència constant.
  • Cada torre de sustentació té 40, 45 o 50 metres. Els braços, uns 20 metres. Cada aerogenerador pot aconseguir entre 52 i 58 tones: la torre 28, 32 o 36 tones; el generador que es col·loca sobre la torre 18 tones; i el rotor amb els braços 8,5 tones.
  • Les torres tenen un diàmetre de 3 metres en planta i es recolzen en suports de formigó de 10 per 10 metres.
  • Els aerogeneradors actuals són de 450-600 kW.
  • La potència instal·lada en el món era de 6.097 MW a la fi de 1996.
  • Per a l'any 2000 volen tenir instal·lats 220 MW a Navarra i 600 MW en 2010.
  • Actualment es paguen uns costos de 150.000 pts per kW. S'espera aconseguir les 100.000 pessetes per a l'any 2010.
  • Els aerogeneradors actuals de 500-600 kW seran en breu de 1.000 a 1.500.
  • El vent predominant a Euskadi és el Nord/Sud. Els parcs se situen en muntanyes amb orientació Aquest-Oest, a una distància mínima de 800 metres.
  • Les serres per a la construcció de parcs han de tenir una longitud mínima de 2 km. i una distància entre l'aerogenerador i l'aerogenerador de 100 metres. En amplària l'ocupació dels terrenys és de 40 metres. També es construeix el camí de servei i manteniment de la central eòlica.
  • En les operacions de muntatge s'utilitzen grues per a aixecar 50 tones, mentre que sobre la torre es col·loca l'aerogenerador amb els seus braços, de 250 tones.
  • A l'interior de cada torre de contenció es col·loca un transformador per a elevar a mitjana tensió (20.000 volts) la força de llum produïda per l'aerogenerador en baixa tensió (690 volts). A partir d'aquí, el transport entre aerogeneradors és de 20.000 volts i aquesta energia es transporta mitjançant cables subterranis a un metre, col·locant caixes de registre cada 30 metres. En la subestació la tensió de la força de llum augmenta de 20.000 a 220.000 volts i mitjançant torres d'alta tensió es connecta a la xarxa elèctrica general.
  • Actualment el preu per quilowatt hora de casa és de 15 pessetes. Iberdrola paga 10,5/11 pessetes el kilowatio> que compra. Segons la seva ubicació, la despesa d'un parc eòlic és de 2/3 pessetes per hora.
  • En condicions d'alta producció, el gir dels braços de l'aerogenerador es manté a una velocitat estable de 30 voltes per minut, la qual cosa indica una velocitat lineal de 250 km/hora en la punta dels braços.
  • En l'elecció dels llocs es busca que la velocitat mitjana del vent sigui com a mínim de 6,3 m/s.
  • Es pretén instal·lar en Elgea una potència elèctrica instal·lada de 20 a 25 MW, entre 35 i 40 aerogeneradors (600 kW/unitat). S'espera una producció anual de 60.000.000 de kilowatios-hora, el 50% del consum de Vitòria-Gasteiz. La construcció té un pressupost de 3.500-4.000 milions.

Potències de comparació

Central nuclear de Garoña

400.000 kW

Gran central nuclear

2.000.000 kW

Parc eòlic de Califòrnia

2.000.000 kW

Parc eòlic de Dinamarca

400.000 kW

Potencial a Euskal Herria


Si es construïssin 22 parcs eòlics:

Àlaba

324 MW (72,3%) 687.668 MW anuals

Bizkaia

36,6 MW (8,2%) 81.664 MW anuals

Guipúscoa

87,6 MW (19,5%) 177.731 MW anuals

Total

448,2 MW 8-10% consum

46 parcs eòlics:

Total

1.300 MW 22% del consum

Potencial eòlic al País Basc

Centrals eòliques construïdes

Erreniega (40 aerogeneradors en 4,5 quilòmetres), Aritz/Leitza (32 aerogeneradors en 3,5 quilòmetres), i Gerinda: Sant Martí d'Unx (41 aerogeneradors a 4,5 quilòmetres), Lerga (33 aerogeneradors a 4 quilòmetres) i Leoz (41 aerogeneradors a 4,5 quilòmetres).

Pendents abans de l'any 2000

Les 4 centrals que componen la Serra d'Izco i que componen la Beruete (29 aerogeneradors en 3 quilòmetres), Peña Blanca (23 MW, 36 aerogeneradors), Hiriberri (18 MW), Aitzkibel (18 MW), Alaitz i Etxague (54 MW, 82 aerogeneradors) i la Serra d'Izco: Ibargoiti (23 MW, 35 aerogeneradors), Izko (33 MW, 35 aerogeneradors), Aibar (24 MW, 35 aerogeneradors) i Salajones (25 MW, 33 aerogeneradors).

Altres autoritzats

Andía (32 aerogeneradors en 4 quilòmetres), Belate (73 aerogeneradors en 9 quilòmetres), La Negra (88 aerogeneradors en 11 quilòmetres), Goñi (31 aerogeneradors en 3,5 quilòmetres), Undiano (14 aerogeneradors en 1,5 quilòmetres), Iruñarri (30 aerogeneradors en 3,5 quilòmetres), Codés (59 aerogeneradors en 7 quilòmetres), Soripi

Projectes

Cabezo Moro (39 aerogeneradors en 5 quilòmetres), Plana de la Bandera (14 aerogeneradors en 2 quilòmetres), Plana d'Alfarillo (31 aerogeneradors en 4 quilòmetres) i Lloma Negra (10 aerogeneradors en 1,5 quilòmetres).

Possibles

Bianditz (41 en 6,1 quilòmetres), Oiz (24 en 4,2 quilòmetres), Ganekogorta (15 en 1,8 quilòmetres), Ordunte (133 en 15,9 quilòmetres), Irukurutzeta (25 en 4 quilòmetres), Gazume (14 en 8 quilòmetres)

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia