}

La pell respira

2002/02/13 Galarraga Aiestaran, Ana - Elhuyar Zientzia

En sortir ‘a agafar el vent’, més d'un creu que, a més d'omplir els pulmons d'aire net, la pell també respira. Pel que sembla, segons un estudi publicat en la revista Journal of Physiology, aquesta impressió és totalment directa.

Anteriorment es pensava que les cèl·lules de la capa externa de la superfície podien captar oxigen per l'aire. Ara, els investigadors de la Universitat Ruhr d'Alemanya han demostrat que la capa de pell que s'oxida de l'aire és deu vegades més gruixuda de l'esperat. De fet, l'oxigen de l'aire arriba a les cèl·lules situades a 0,25-0,4 mm, és a dir, a tota l'epidermis, i a una part de la dermis amb arrels i glàndules dels pèls.

Per a mesurar la respiració de la pell es va recobrir una petita part de la pell amb una membrana sensible a l'oxigen. D'aquesta forma s'han evitat els mètodes durs que s'usaven anteriorment, com ficar tota la cama en una cambra de gas o ficar elèctrodes en la superfície.

La recerca té una gran importància per a comprendre i tractar les malalties de la pell. Moltes malalties de la pell es deuen a la falta d'oxigen de les cèl·lules de la pell. Per exemple, els metges consideraven que les úlceres cutànies típiques de la vellesa es devien a la dificultat de l'oxigen en la sang per a arribar a ella. Però si la pell pren oxigen de l'aire, la causa no és només l'escassetat d'oxigen.

Segons els investigadors, els danys superficials es produeixen quan es trenca l'equilibri entre les aportacions de sang i aire. Per això, no convé cobrir l'úlcera amb sal, ja que l'aportació d'oxigen es redueix encara més.

Per contra, en malalties en les quals la proliferació de cèl·lules cutànies és excessiva, com la psoriasis o l'èczema, sol ser beneficiós el recobriment de la pell. Segons aquest estudi, l'explicació és senzilla: si s'evita l'arribada d'oxigen a les cèl·lules, aquestes no poden multiplicar-se tan fàcilment. Sembla ser que la pell sana és capaç de compensar aquesta falta d'oxigen amb l'adquirida de la sang, però el malalt no té aquesta capacitat.

No obstant això, només el 0,4% de les necessitats d'oxigen corporal es cobreixen mitjançant la respiració cutània. Per tant, a pesar que l'aportació d'oxigen en la superfície es vegi totalment impedit, el nivell d'oxigen en el cos no disminueix.

Més informació: Pàgina web de la revista Nature

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia