Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació 2015: Aposta d'un país pel futur

2012/09/01 Campillo, Igor - EHUko Euskampus proiektuaren zuzendaria Iturria: Elhuyar aldizkaria

Ed. Guillermo Roa/Fundació Elhuyar

Es diu que els països econòmicament més forts no inverteixen en ciència perquè són rics, sinó que són rics perquè inverteixen en ciència. Parlar d'invertir en ciència és també parlar d'invertir en educació, perquè ambdues, ciència i educació, són dues cares d'una mateixa moneda: la moneda que podem intercanviar amb el creixement econòmic i el progrés social. Països com els Estats Units i Alemanya han afrontat la crisi de diverses maneres, però cap d'elles ha reduït la inversió en recerca i educació. Per contra, aquesta inversió ha augmentat. Perquè ningú dubte que cal prendre mesures urgents i fins i tot doloroses davant una crisi econòmica com l'actual, però això mai es pot fer a costa de reduir les activitats que afectaran el creixement econòmic d'un país i al benestar de les generacions futures.

Precisament, en situacions econòmiques com l'actual, s'han d'apostar fermament i sostingudes en el temps per a garantir una economia forta i fort, competitiva a escala global i amb un elevat nivell de benestar i cohesió. Així ho proposa el Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació 2015 del Govern Basc (PCTI 2015). El Pla PCTI 2015 és un pla dirigit a generar riquesa i benestar a través de la ciència, la tecnologia i la innovació. Amb això, l'actual Govern Basc aposta per crear les condicions i mitjans necessaris perquè Euskadi sigui capaç de generar ciència i tecnologia de primer ordre i obtenir d'ella un benefici social i econòmic en termes de creixement, competitivitat, ocupació, talent, projecció internacional i benestar. Amb aquesta aposta es pretén donar continuïtat a les estratègies d'èxit dels anteriors plans i aconseguir que Euskadi pugui respondre als seus reptes i necessitats en un context global amb majors garanties de resposta i èxit a llarg termini. Com a aposta pel país, el PCTI2015 és un Pla Interinstitucional per a canalitzar l'actuació de tots els Departaments del Govern Basc i de les Diputacions Forals en matèria de ciència, tecnologia i innovació.

La política de ciència, tecnologia i innovació a Euskadi conta ja amb una història de tres dècades i des de principis de la dècada dels 80 s'ha caracteritzat per la continuïtat dels principals objectius i de moltes activitats. Sense entrar en anàlisis més detallades, d'aquesta política podríem parlar de la capacitat d'evolució, que ha comptat des dels seus inicis amb plans industrials d'alt contingut tecnològic, però que, no obstant això, ha sabut donar més pes a la ciència i a la innovació, s'ha incorporat a les estratègies d'innovació regionals europees, ha assumit a temps els plans de la societat de la informació i ha desenvolupat plans universitaris. Amb tot això, som un país ben posicionat en la carrera de la I+D+i, ja que Euskadi es troba entre les primeres regions en molts indicadors que mesuren l'evolució de la I+D+i. A més, el País Basc és una de les comunitats autònomes que millor està portant la situació de crisi en l'actualitat. Sens dubte, totes dues coses estan relacionades.

Malgrat aquestes dades, no hem de fer un discurs triomfalista. Euskadi ha invertit en I+D un 2,08% del PIB en 2010, situant-se així entre els primers de l'Estat, però lluny de l'esforç realitzat per països líders a Europa com Finlàndia (3,96%), Suècia (3,62%) o Alemanya (2,82%). La despesa en I+D al País Basc correspon majoritàriament a empreses, però la proporció de grans empreses és baixa. Cal destacar, a més, l'escàs protagonisme de les universitats basques respecte a la mitjana estatal i europea.

Aquesta és precisament l'opció de millora més evident que el PCTI 2015 preveu per al CTI d'Euskadi: augmentar la productivitat científica de les universitats, projectar-se internacionalment i connectar millor el teixit empresarial, els centres tecnològics i l'àmbit universitari. Cal destacar que es tracta d'una iniciativa singular, element clau per al desenvolupament del PCTI 2015, el Campus d'Excel·lència Internacional Euskampus, liderat per la UPV, Tecnalia i el Donostia International Physics Center. L'excel·lència acadèmica, l'oferta formativa de qualitat i atractiva internacionalment i una universitat vinculada i responsable amb el territori són insuficients per a garantir l'èxit del PCTI2015, però sens dubte són imprescindibles per a això.

Tenim, per tant, un llarg camí per recórrer si volem posicionar-nos com a països avançats quant a indicadors d'esforç. L'objectiu del PCTI 2015 és aconseguir en 2015 el 3% del PIB en I+D. En concret, es proposa que les universitats augmentin el nivell de despesa en I+D, passant del 0,39% actual al 0,55% per a 2015, i que la despesa en educació superior augmenti un 35%. Aquests indicadors d'esforç mesuren el nombre de recursos humans i financers mobilitzats i han d'anar necessàriament associats a uns indicadors de resultats que avaluen el grau de consecució dels objectius del pla i, en definitiva, ens mostren com el sistema de RVCTI contribueix al progrés econòmic i social del país. El PCTI 2015 és un pla orientat principalment a l'obtenció de resultats i orientat a establir una traçabilitat entre l'esforç realitzat en l'impuls de la CTI i l'avaluació del seu impacte. S'han establert 28 indicadors de resultats entre els quals podem destacar l'augment del valor afegit brut per empleat fins als 83.307 euros (actualment 70.686), l'augment de la taxa d'ocupació del 69% a més del 72%, l'augment del nombre d'empreses que realitzen I+D de 1.500 a més de 2.500 euros actuals, l'augment del percentatge d'exportacions d'alta intensitat tecnològica fins al 15% de l'actual 10%, l'increment de publicacions ISI fins al 30% i 600% de noves doctorats.

En el context actual, existeixen restriccions i decrets que ofeguen la capacitat de recerca i l'accés a l'educació superior, la qual cosa dificultarà la consecució dels objectius marcats pel PCTI2015. A més d'eines i iniciatives, serà necessari que en les nostres activitats i formes de gestió de la I+D+i prevalgui l'obertura i la flexibilitat, aprofitant al màxim les capacitats i recursos disponibles i fomentant la connectivitat i la col·laboració per sobre dels interessos individuals. Perquè el que ens juguem no és el nostre futur, sinó el de les generacions esdevenidores.