}

Què va passar en l'origen de la vida?

2002/02/06 Roa Zubia, Guillermo - Elhuyar Zientzia

Un equip d'investigadors nord-americans ha demostrat que una molècula com l'ADN pot copiar-se sense proteïnes.

Des del punt de vista químic, la vida significa que una molècula té la capacitat d'autocopia. Avui diríem que aquesta molècula és l'ADN, que conté tota la informació de les característiques de l'ésser. Però quan sorgeix la vida, quina va ser la primera molècula viva?

L'ADN necessita proteïnes per a copiar-se, per la qual cosa podria pensar-se que la primera molècula vivent podia ser una proteïna. Però les proteïnes no poden formar una altra proteïna sense la informació que conté l'ADN, perquè no saben quines peces han d'unir per a això. El problema sembla atrapat en un cercle sense fi.

No obstant això, cal tenir en compte que els passos entre l'ADN i les proteïnes són realitzats per una altra molècula: ARN. Aquesta molècula és una còpia de la informació de l'ADN i té la capacitat d'unir 'peces', és a dir, de treballar l'ADN i les proteïnes. Per tant, per als científics, l'ARN va ser la primera molècula viva (quan no hi havia proteïnes ni ADN).

Un experiment en el grup dirigit pel bioquímic estatunidenc David Lynn obliga a revisar la pregunta sobre l'origen de la vida. En aquest experiment, una molècula similar a l'ADN s'ha autocopiado sense l'ajuda de proteïnes. A més, la unió entre les 'peces' de la còpia és un grup d'amidas ben conegudes pels químics. Aquest grup, aquest conjunt d'àtoms de geometria determinada, és similar al que uneix les peces de proteïnes convencionals.

No podíem respondre a la pregunta química sobre l'origen de la primera vida. Potser ara hi ha massa oportunitats. En qualsevol cas, pot suscitar-se un debat interessant per a intentar triar la resposta més adequada.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia