}

Una proteïna que regula la divisió cel·lular està relacionada amb l'esterilitat

2013/04/24 Lakar Iraizoz, Oihane - Elhuyar Zientzia

Els investigadors han descobert que en alguns fol·licles hi ha més d'un obocito (indicat amb fletxes) Ed. UPV/EHU

La proteïna P27, anteriorment coneguda com a regulador de la divisió cel·lular, també pot estar relacionada amb l'esterilitat. A aquesta conclusió ha arribat un grup d'investigadors de la UPV/EHU, de l'Hospital Universitari Encreuaments i del Memorial Sloan-Kettering, en la seva recerca. La recerca ha estat publicada recentment en la revista Human Reproduction.

Carmen de la Falç, investigadora del Departament de Biologia Cel·lular i Histologia de la UPV-EHU, ha recordat que el punt de partida de la recerca van ser els ratolins modificats genèticament, als quals se'ls va retirar el gen que codifica aquesta proteïna en un projecte de recerca del càncer: “Era coneguda la importància del paper d'aquesta proteïna en la regulació de la divisió cel·lular, que sol estar modificada en els casos de càncer. És habitual crear ratolins knock out que no continguin el gen objecte d'estudi per a analitzar la funció d'aquesta proteïna i veure què ocorre quan no existeix”. El descobriment del gen i la creació de ratolins lliures d'aquest gen va ser el treball de l'equip de recerca del Dr. Andrew Koff en el Memorial Sloan-Kettering de Nova York, amb el qual s'han obtingut els resultats actuals.

En estudiar a les femelles sense proteïnes P27, es va observar que tenien més obocitos i fol·licles i que, no obstant això, eren estèrils. En particular, “ens vam adonar que, per la seva morfologia cridanera, fins ara ningú havia esmentat en cap article, els fol·licles multiobocitarios eren abundants en aquests ratolins en l'etapa perinatal. Aquests fol·licles són especials, perquè els fol·licles normalment tenen un ovòcit”, explica Germen. Encara que sembli paradoxal, la presència de fol·licles multiobocitarios coincideix amb l'esterilitat, ja que als pocs dies del naixement de la cria es deterioren. “Hem d'analitzar més mecanismes, però és molt probable que en crear aquests fol·licles i en augmentar la quantitat d'ovòcits aparegui una certa selecció negativa que provoqui la seva degeneració”, ha afegit Jairo Pérez, investigador que està finalitzant la seva tesi doctoral en el grup de De la Refrigeració.

Segons els investigadors, els descobriments poden obrir un nou camí en la recerca de l'esterilitat humana. “En els éssers humans encara no s'ha investigat el paper d'aquesta proteïna i d'altres de la seva família en les persones amb una fecunditat limitada. A vegades no es coneix quins mecanismes moleculars concrets s'amaguen darrere dels problemes de fertilitat”, afirma Roberto Matorras, expert en reproducció humana assistida.

Gai honi buruzko eduki gehiago

Elhuyarrek garatutako teknologia